Seguirem el camí, amb tu, al teu costat. Seguirem cultivant aquesta amistat que ens ha fet estar aquests últims 4 anys tan units. Seguirem buscant el cel, els cims, i les aigües. Seguirem frisant per descobrir grans aventures i paratges, per saber que a certs llocs només s’hi pot arribar amb milions de ganes de viure. I et durem més que mai als nostres cors, Mure

lunes, 30 de marzo de 2009

PIC DE NARIEDA, Via "Postre de Músic", 615 mts. V+ obligat.








(VIDEO INTRODUCCIÓ)
Després d’un cap de setmana molt mollat...
Tot comença a la nit, tranquil·leta davant l’ordinador: imprimeixo la ressenya... n’imprimeixo un altre per si a mitja via vola... i un parell més per si els meus companys s’obliden...½ hora per reunió, se’m repeteixen les sàvies paraules d’en Tutu. Faig una breu planificació de la via: a les 18:00h hem de fer cim si no volem baixar de nit.
Em preparo la bossa, els entrepans, la fruita, els zumitos... (els meus companys segur estan fent el mateix) . Em poso al llit, impossible aclocar els ulls, quins nervis! ( curiosament, als meus companys els hi està passant el mateix )
A les 5:45 faig un bot del llit, haig de ser ràpida a les 6:15 m’espera en Jaume! I a les 7:00 hem quedat amb la Sandra i l’Adrien al Bruc.
Carreguem el cotxe, i emprenem plegats el llarg viatge cap a la rocosa zona de Coll de Nargó, on les monumentals muntanyes tallades ens deixen bocabadats. Ni un sol moment de silenci, converses i rialles nervioses, quin neguit. Un trencant cap a Canelles i allà està imperiosa esperant-nos ! la Roca Narieda, amb el seu suau perfil i color platejat. L’emoció ens envaeix el cos, música i dansa per alleugerir la tensió.
Desprès d’una aproximació ràpida ( 40 min. ) trobem el peu de via, enlairem els ulls, cel ennuvolat però segur que no plourà! L’Adrien, el més experimentat del grup obra la via, un V amb un passet de V+ de bons cantos. La Sandra, com un flam inicia la seva ascensió més llarga mai realitzada. Seguidament jo, no menys nerviosa...10:45h ens hem avançat al previst, perfecte! I per últim el Jaume, feliç, nerviós però sobretot fotògraf a tope!.
Desprès dels dos primers llargs el temps planificat havia deixat de tenir sentit, anàvem amb més d’una hora de retard...
Cada un dels llargs, en total 12, va tenir una gràcia especial, dominat principalment per la placa tan de III, de IV i de V+, cantos dels bons que no vols deixar anar, passos finets, raconets boscosos, ponts de roca, claus, comptats parabolts, això sí, fisuretes i foradets per poder entretenir-te contínuament a col·locar els nostres amics friends i tasconets i orgullosos de que no saltessin per la seva col·locació estratègica a la roca. Quina il·lusió!
A mitja via les forces m’abandonen, pendent de 6 llargs i nerviosa, un cop més, pel temps. La Sandra em confia que també es nota cansada. Sense parar d’escalar anem menjant a les reunions; ara una mandarina, ara una galeta. En mica en mica sembla que les forces retornen i la eufòria s’apodera de nou del nostre cos. Només queden tres llargs diu l’Adrien, i veurem el cim !
L’Adrien com tot un campió va obrir els 12 llargs, el Jaume els va realitzar amb gran destresa i facilitat, cap passet se li va resistir com per trencar el somriure gravat a la cara des d’inici de via. La Sandra, entre paraules carinyoses, rialles i crits a l’Adrien tiba fort va enlairar-se més de 600 metres i jo encara pendent del p... timing, però gaudint de valent a cada llarg escalat. Un esforç final i érem a dalt del CIM, un cop més 360 º de meravelles pels ulls i eufòria compartida entre els companys de cordada, els 4 ho havíem aconseguit!! ( 19:40 h ) Per cert, on és la reunió de l’últim llarg ??
Baixada dura ( ho corrobora la Sandra ) de hora i poc ( 21:00 h ) i sopar recuperador a Pons.
Un dia intens, compartit amb la millor gent i amb moltes ganes de repetir!
by Carla
composició fotogràfica i video by Jaume




















SITUACIÓ: Pic de Narieda (Canelles)
APROXIMACIÓ: (45 a 1 hora). Entre Organyà i Coll de Nargó, surt una carretera direcció S. Llorenç de Morunys, creuem el riu Segre i després un desviament a la esquerra direcció Canelles. Avans d´arrivar al poble aparquem devant de la paret. Baixem a peu per una pista, creuem el riu i pujem direcció evident cap a la paret.
VIA: 12 llargs amb dificultat màxima obligatoria de V+. Equipada amb parabolts, recomenable portar un joc de friends i fisurers. Placas tumbades d´adherència.
DESDENS: (1 hora, 30 minuts). Baixem per la dreta i agafarem el segón "collado", per una pedrera, seguint unes fites, i arrivarem a unes petites barras de pedra que destreparem per continuar a la esquerra. Vigilar no seguir recta dons arrivariem a un barranc sense sortida. tot seguit agafem una canal en diagonal fins arrivar al final.

viernes, 27 de marzo de 2009

CÉLLECS. SECTOR PLACA.








Divendres, 27 de Març.


Aquest cap de setmana la predicció del temps és ... passat per aigua !!! Després d´una setmana de molt bon temps i temperatures primaverals arriva el "finde" i ... serà qüestió d´aprofitar avui divendres que el solete ens acompanyarà.




(VIDEO INTRODUCCIÓ)


Quedem la Carla i en Jaume per anar aprop de casa. Banyadores o Céllecs. Marxem direcció Céllecs i més concretament al sector de la Placa. Avui aprofiarem i farem una mica de pràctiques per posar "cacharriquis" ... que si un "fisurer", si un "friend" ...







(4. Bautismo capital 6a. 4a Sense nom V+ 4b Sense nom V+ 5. Simioterapia 6a. 6. Ful d´estabul 6b. 7. Brecs de cerebelo 6a. 8. Mátala Pedro V. 9. Tos de gos V. 10 Mocs de gos IV+ 11. Peus de peus IV. 12. Lopitekus IV-)



La veritat amb el día tan guapo que fà és una mica difícil de creure que demà ens acompanyi el mal temps però ara mateix apreta de debó.
Comencem per la via "Lopitekus" (IV-) i més concretament obra via la Carla. Aprofita la fisura que hi ha a tota la via i coloca algún cacharriqui per anar practicant i la veritat que força guai !!!






Tot seguit anem a la veina via ""Tos de gos" (V) i també la protegim amb un parell de "friends" , un avans de la primera xapa i un altre friend entre la tercera i quarta xapa. Això mola !!!













Ara anem a fer la via "Matala Pedro" (V) ... eh !!! guapa, guapa !!! És una via amb una mica d´ambient alpí. Com només té 3 xapes en tota la vía la protegim amb cacharriquis i aquesta vegada la torna a obrir la Carla. Comença per una rampa força facileta (una xapa) que protegeix afagint un "friend".


Una vegada adalt tenim a mà dreta un pàs força atlétic ben protegit amb una altre xapa i una vegada superat aquest pas arriva un paseig fins arrivar a un altre pas atlétic ben protegit, però que avans d´arrivar-hi la Carla ha tornat a protegir amb un altre "friend". Superat aquest petit desplom arrivem a la reunío que comparteix la "tos de gos". Xula, xula !!!







(Via "Mátala Pedro", V)


Ara anem a "Simioterapia" (6a) on pateixo de debó, dons hem pillo a la segona cinta. Per cert, la segona xapa no dona gaire bon rotllo. Amb patiment arrivo a la reunió.I per acabar ... entro per "Ful d´Estambul (6b) i acabo la via per "Brecs de Cerebelo" (6a) o sigui que he fet un pupurri de via. Això sí, amb un parell de pasos superguapos !!!!




(5. Simioterapia 6.Ful d´estambul 7. Brecs de cerebelo)



Jornada complerta i ara ... a esperar el finde !!!!


viernes, 20 de marzo de 2009

CÉLLECS, SECTOR CONTRAVENT





Avui divendres he quedat amb la Carla per anar a escalar a Céllecs. Aprofitant que les tardes comencen a ser més llargues i decidim anar a descobrir el sector de contravent, amb orientació oest ideal per aquest temps que el sol començá a escalfar. Més tard posiblement vinguin també la Cris i el Carl, i potser en Marc.



(7. Juanito Jamones V+ / 8. U2 V / 11. Esperonet V+ / Diedre Manel IV /16. Placa Negre V+ /18. Tobogan IV / Chikimonki 6a)








Una vegada arrivem la veritat és que és un lloc agradable amb bones vistes al valles oriental i a Barcelona ciutat (si, si). Això si, ens han dit que el grau pica una mica respecta les ressenyes oficials ... i així ho comprobem.






"Diedre Manel" (IV) "Esperonet" (V+) i "Placa Negre" (V+) ens ho confirmen.



A la poca estona ... arrivan la resta. La Cris, en Marc, en Carl i un amic i l´Esteve de Orrius. Com sempre a la muntanya fen nous amics.







Continuem i fem unes plaquetes guais d´adherencia: "Chichimonki" (6a) i "Tobogan" (IV) aquesta en Marc sense corda com si fes bloc (friki,friki).

Entre xeraquetexeera i alguna via més, tots marxen i jo i la Carla ens quedem i anem a fer a la part de abaix un parell de vies superchulas. "U2" (V) i "Juanito Jamones" (V+) molt recomenables.




(VIDEO INTRODUCCIÓ)



Fantàstica tarda de bones escalades i per celebrar l´anniversari de la Carla.