domingo, 31 de enero de 2010

MONTSERRAT "SECTOR PELL ROJA"


(foto: espcio,amor y locura)


Aquest Diumenge toca una altre romeria GEAMM i aquest vegada toca fer una mica d´esportiva a Montserrat. Collbató ... el sector "Pell Roja". Potser és el més correcte dons fa força fred, una aproximació curta i començar a mig matí.

(VIDEO RESUM)




Per la ocasió ... en Sergi, la Montse, la Eli i en Xavi, en Jaume, l´Alfredo, l´Ana i la Eva. Quedem a les 9.45 al Bruc al Casal ... uf !!! ... tocarà aguantar al mestre del Bar !!!! Despré d´un bon esmorzar ens dirigim cap a Collbató. Fem la curta aproximació i comencem a escalfar ... bé ... és un dir per que fà un fred que pela !!! Les primeres vies no notem els dits però a mida que anem escalant conseguim deixar enrera el fred.
Frikis !!!! ... cauen totes les vies del sector ... 4c ... 5 ... 5+ ... 6 ... 6a ... 6a+ ... 6b ... 6b+/c ... aquesta última per en Xavi ... friki,friki,friki !!!

Per la meva part ... contentíssim, començo per "qui no plora no mama, V/V+" per escalfar per tot seguit continuar per "seminoias, 6a" "pytecus, 6a+" ... i per acabar "el clan, 6b+" ... un día fantàstic !!!







COLLBATÓ. ELS GRAUS "SECTOR PELL ROJA"




APROXIMACIÓ: (15 minuts) Arrivem a Collbató i creuem tot el nucli directament a les parets. Agafarem el carrer "Graus" fins adalt de tot. Alla podem deixar el cotxe, al costa mateix d´un diposit d´Aigua, on veurem un sector escola. Caminarem per la draçera del Graus, (marques vermelles/blanques) direcció la muntanya.




ORIENTACIÓ: Oest

jueves, 28 de enero de 2010

BANYADORES, 5 SECTOR I 5 VIES

Avui dijous, hem quedat en Josep, en Jaume i dos companys meus per anar a fer la ferrata de Centelles ... però a última hora hi ha les dues baixes dels meus companys ... que fem ???Cap problema, com nosaltres la ferrata jà la tenim més que coneguda ... marxem a escalar a Banyadores, fa solete i posiblement estarem bé.



(VIDEO RESUM)



Heu sentit parlar dels germans "Pou" i el seu projecte "5 Continents, 5 parets" ... dons nosaltres ens inspirem en el seu projecte i neix el nostre: "Banyadores, 5 sectors i 5 vies" o sigui ... que sommi !!!Dons serà així de sencill, anirem als 5 sectors principals i triarem una via de cada sector ... la que més ens cridi la atenció.Fem un petit àpat a Cabrera i ens enfilem cap a les parets. El día fantàstic i el sol escalfa de valent ... i una vegada arrivem adalt comencem !!!


SECTOR AMAZONIA



Despres d´escalafar una mica en la via "De les nenes" ... la via escollida per aquest sector és "RIP, 6a", una via curta però intensa, amb una sortida un pel relliscosa , per tot seguit enfilar-nos al desplom bonic amb técnica de bavaresa. Aprofitem i empalmem la "placa burriac" una plaqueta força maca.


SECTOR CLÀSSIC

Aquest sector decidim fer la "The Fly, 6a+" una via curta però intensa, entrada en desplom i sortida cap a l´esquerra atlética !!!!





SECTOR FEIXES


Continuem al sector vei del Clàssic al seu canto de la dreta i allà ens decicim per la via dels "Els gays també poden, 6a " una via també curta però supermaca. Només hi té el pas difícil per sotir dels sostre inicial.




SECTOR YOSEMITE



Tornem enrere i ens enfilem per sobre del sector Clàssic per arrivar a la part superior on es troba aquest secor ... que impresiona al arrivar dons és ... placa,placa !!! Aquí escalfem per canviar de xip i fer-nos a la adherencia, i fem primer "Peix-polla, 5b" per tot seguit anar a patir. Com no portem resenyes ... ens equivoquem i ens fiquem a "Cacatua Men, 6b" i ... com no hem de tirar de cinta per pasar el pas ... però allà queda pendent !!!



(Via "Peix-polla, 5b)



SECTOR MONGO

Aquest sector no el coneixem ... situat a mà esquerra del Sector Amazonia. Com estes situats al Yosemite, anem per dalt per donar la volta sencera i tornar a la pista principal. Una vegada allà, prenem com a referencia el "tallafocs" de les torres de la llum per arrivar al sector.Una vegada allà ... ens decidim per la que sembla més fàcil ... "Cap de por, 6a+" però ... la sortida ... xunguíssima ... un pél humida i exposada (tenim a sota unes branques en forma de llança que ens apunten directa al cul !!!). Al final sortim també pillan la cinta per tot seguit agafar-nos a una fisura força maca fins al final de la via







SITUACIÓ: Situada al Maresme presumeix de ser una escola molt aprop de la ciutat de Barcelona, i el més evident, és el sol que escalfa la seva façana litoral que permet escalar còmodament en els dies lluminosos de ple hivern. Les vies son curtes i esportives buscan la dificultat, encara que també predominan les fàcil per iniciació.ACCÉS: Arribem a Cabrera de Mar desde la autopista C-32 pujant per Vilassar de Mar. A l´entrada de Cabrera trobarem a l´esquerra el començament de la riera que està asfaltada. Passat un arc de pedra, s´acaba l´asfalt i comença una pista forestal. Arrivarem al parkin de la font Picant. Deixem el cotxe i direcció las parets que son evidents devant nostre, agafem el cami tot recta adalt fins trobar un petit corriol a mà dreta marcada amb fites que ens portara a peu de via.ROCA: Roca graníticaORIENTACIÓ: Sud.



Ha sigut una jornada ... diferent i amb motivació !!! Hem passat fins i tot una mica de calor i és de agrair. Anem fins a Premià a fer un petit àpat i tot seguit ... marxem a VIC a buscar la furgoneta d´en Josep. Allà visitem les instal.lacions de "LA FURGO. NET" i com no ... disfrutar d´aquestes "pedasofurgonetes"!!!!






Gràcies Josep per la jornada !!!!


sábado, 23 de enero de 2010

SORTIDA BTT (MATARÓ-TORRE DEL MORO)

Els Dissabtes al matí ara son diferents ... son Bladefantàstics ... son Bladediferents ... son Bladebeteteros ... son ... Bladedisfrutons !!!! Baja ... que ser del GEAMM no vol dir que tot sigui escalar i escalar ... ara també és anar a caminar, anar a fer birretes, anar a fer roco i també anar en "bicicleta" i ... això és d´agrair.


(VIDEO RESUM)



Aquest Dissabte 23 de Gener ... hi ha personal nou ... com en Jaume, l´Eduard i ... els de sempre ... en Bladé, la Eva, la Cris, la Esther i l´Alfredo i ... d´altres que han fet campana però que tornaran al proper Dissabte.Avui toca enfilar-se riera amunt d´Argentona, xino-xano, avui el ritme és diferent, però toca pedalejar igualment. Anem guanyant metres a la riera fins deixar-la enrera i creuar l´esfalt de la C-55 ? ... per agafar ... vaja ... per agafar un camí que s´enfila ... i s´enfila i .. cada vegada ens costa més respirar ...... eh Cris que deixaràs de fumar ...i pujem ... i pujem ... fins arrivar a la urbanització de S. Josep i allà comencem a baixar ... i a baixar (que guai) fins arrivar a la Carretera de Dosrrius-Llinars del Vallés ... que fem ????La Eva i en Jaume ja fan tard (això és el que diuen o potser es volen escaquejar dons la proposat és anar pujant i pujant fins la torre del Moro) o sigui que ... aquest dos marxen carretera avall direcció a Mataró i la resta ... segueixen pujant i ... pujant i .......colorint colorao este cuento se acabao ...











GEAMM ... un estil de vida !!!

martes, 19 de enero de 2010

... UNA MICA DE BLOC AL POBLE ...








... aquest Diumenge he pujat a Osca al poble aprofitant que tinc festa fins dimart per fer una mica de feina a la casa. El millor de tot ... la llar de foc ... i sobre tot quan arriva la nit i estàs allà al devant sense rés més que el foc ... és una relaxació total ... els minuts i les hores passant molt a poc a poc i ho agraeixes ... després una mica de pà i embotit ... unes bones torrades i una cervesa i ... a somiar despert !!!




Aprofito que tinc la feina enllestida i aprofito una estona al matí per anar a estirar les cames i com no ... els peus de gat que no hi faltin ... Al poble no tenim parets per escalar (no gaire lluny hi ha algun projecte) però aprofito "los corrales" per enfilar-me per les seves parets que estan fetes de pedra i terra i així deixar enrera el mono d´escalar ... que no falti mai !!!





lunes, 18 de enero de 2010

ROCÒDROM DE MONZON (OSCA)


Aquest Diumenge marxo a Osca ... marxo amb la Claudia (no penseu malamente que és la meva goseta) a la casa del poble a treballar una miqueta a tirar endavante el nostre niuet i ... com sempre dic ... els peus de gat no poden faltar a la motxilla, vagis on vagis sempre trobaràs una estoneta per tocar roca, per sentir-te lliure per una estona.

Així és, dit i fet , dilluns després d´una jornada dura de rodet de pintura m´arrivo fins a Monzón, dons vaig veure que aquest aquest Nadal a sigut inaugurat un senyor rocòdrom així que ... som´hi !!!

Vaja ... arribo al "Poliesportiu Los Olimpicos" on està instal.lat i resulta que com encara no està redactat ni aprobat les normesdel rocòdrom, que posiblement estiguin aprobades pel mes de febrer, encare no es poden fer servir les instal.lacions o sigui ... que haurem de tornar una propera vegada i ... tornarém dons es força espectacular !!!

ROCÒDROM MONZON

Apuntes técnicos.- La construcción se ha realizado en hormigón gunitado y presenta tres partes diferenciadas; la primera es de 3 metros de anchura y 12 de altura, con zona desplomada para realizar competiciones y entrenamientos de dificultad; la segunda zona es de 6 metros de ancho y 10 metros de altura, con suave desplome para perfeccionamiento y entrenamiento inicial; y la tercera área es casi vertical, de 8 metros de altura y 5 de anchura, para iniciación y entrenamientos de baja dificultad.El búlder tiene 3 metros de altura en forma de "L", con 11 de ancho, de los que 3 son de máximo desplome y 8 verticales y algo desplomados, para escaladores de todos los niveles. El búlder es de madera contraplacada. La estructura del rocódromo ha sido construida con acero laminado en cubierta, y se la ha dotado de una capa de imprimación anticorrosión para evitar el deterioro; la unión de los distintos perfiles se ha realizado con soldaduras o tornillos pasantes; además todos los elementos de escalada son de acero inoxidable, y las presas, fabricadas en resina poliéster.

jueves, 7 de enero de 2010

LA FOIXARDA



Avui dijous estem espitosos ... no se si per la previssió del temps que anuncien neu i aigua i potser no podrem escalar ... si per que avui coneixerem a l´Ana Rubio i en Marià ... no sé. La qüestió és que a les 8.30 ens trobem tots plegats i després de les presentacions tot son riueres, optimisme, ganes de pasar-ho bé malgrat el temps i per sobre de tot ganes d´escalar !!!! Decidim anar direcció a Montserrat, després de deixar de banda la opcció d´anar al Pic del Martell o a Sabadell a la Panxa.


(VIDEO RESUM)



Anem a Montserrat, esmorzem i decidim ... si el temps o permet fer esportiva, llarga o el que sigui .... Arrivem al Bar de l´Ana i ja una vegada esmorzan comencen a caure els primers flocs de neu !!!! ... que guai !!! ... això si d´anar a escalar malament però decidim agafar i anar a trepitjar neu per Montserrat, tot un privilegi per molts de nosaltres dons la ocasió és així. Aprofitem i ens arrivem fins la Cadireta, sota una nevada considerable, per així poder veure la última via que han fet la Carla i en Pere. Realment impresiona i tots ja la tenim com un dels propers projectes.















Tot seguit, decidim tornar cap al cotxe no sigui que la nevada vagi en aument i tinguem problemes a l´hora d´agafar el cotxe. Ha sigut genial, sota la nevada, MOntserrat és diferent, ens ho hem passat d´alló més bé. És el que té ser del GEAMM, si t´ho vols passar bé t´ho passes bé. En Marià que deu pensar de tots nosaltres ??? ... quina colla d´esbojarrats ... ni la neu els tira enrrera i ara diuen que volen anar a Barcelona a la Foixarda !!!!



Dons dit i fet ... agafem cotxe i ... direcció Barcelona dons volem enfilar-nos una miqueta encare que sigui a fer bulder.



"La Foixarda: megatunel on està situat el bulder més gran d´Europa amb mil.lions de presses de colors i formes inimaginables, que creua Barcelona de Nort a Sud, i d´Est a Oest on es diu i es comenta que un friki va trigar dos dies en creuar-lo"



Tranquils que jo se anar-hi (diu en Jaume). Jé, jé ... potser li recomenarem fer el curs d´orientació ... dons després de fer voltes al voltant de l´anell olimpic (no se qüantes voltes) ... després de preguntar i preguntar ens trobem amb "l´home del paraigües" qui aconsegueix adreçar-nos cap al tunel de la Foixarda després d´una bona interpretació amb paraigües inclós.


Una vegada allà, ens dispossem a treure´ns el mono de roca i després d´un petit escalfament fem unes qüantes travesses fins que els nostres braçós diuen ... PROU !!!!


Bé ... ha sigut un día, especial,espitós,diferent ... hem conegut al Marià, en Jaume a conegut l´Ana i l´Ana ha conegut en Jaume i ... tots ens hem conegut una miqueta més !!!!


Un dijous diferent però no indeferent.







LA FOIXARDA (BARCELONA)



Hay un vampiro en Barcelona que lleva años actuando. Acudiendo de noche, bajo la protección de las estrellas, para cometer sus fechorías. No tiene colmillos pero si un taladro. Con él ha equipado un sinfín de lineas en lo que se ha convertido en la mlayor escuela urbana de Europa. Llamada cariñosamente la Fuxi, la zona atrae cada día a un par de centenares de escaladores. Y todo comenzó gracias a la pasion de un hembre y a su capacidad para evitar a la policia. Un rocódromo urbano que atrae cada día a màs de 200 escaladores y que ya cuenta con 150 líneas y màs de 9000 presas.












HISTORIA: 1986. Un asilvestrado lugar concocido como la fuixarda, en el corazon de la ciudad condal, sirve de refugio para cuatro gatos apasionados de la escalada clasica. Se reúnen siempre que pueden al os pies del castillo de Montjuic. La zona, una antigua cantera de donde se extraía el material para la construcción de la catedral y del puerto de barcelona, esta a punto de sufrir una reconversióln radical. Ha llegado, Manuel Snachez, mas cnoc´lido como el "El Heavy".
"Convencí a Alberto Marcos (direxctor de top30) para que me enviara unas presas pues habia descubierto una palestra inmejorable para la escalada, y en plena ciudad", recuerda Manuel, equipador funadmental de la Foixarda durante 15 años. "Berto me envió una caja con cien presas y yo digerí mi primera via, un 6b para el que pronto hubo colas". El éxito de aquella primera aplertura fue le punto e partida de un rocódromo urbano. Desde aquel día no han dejado de venir escaladores, no Berto de enviar presas".
Sería a raíz de l1992, cuado las olimpiada llegaron a Barcelona, que se acondicionó la zona, aunque la Foixarda aún permanecía deshabitada, llena de maleza. "Era el lugar perfecto para los que no podíamos escalar fuera los fines de semana. Nos buscábamos una pared o un bordillo p0r cualquier parte, para practicar algo de búlder si era posible, asegura El Heavy, que prosigue contando, casi añorando los tiempos en que la guardia urbana los desalojaba del parque Guell o del Teatro Grec. "Eramos hombres araña que no concordábamos con el espíritu de la ciudad". Así, pregrinando por la urbe, buscando un muro al que aisrse, descubrieron la Foixarda, una escuela en la que actualmente se puede escalar las 24 horas del día, los 365 días del año y gratis que és lo mejor".
Allí, en un "micróclima de la escalada deportiva, con roca natural, techo, fisura y mucha variedad", se han criado algunos de los mejors escaladores nacionales como Edu Marín, Silvia Vidal o Gerard Rull, e incluso Edurne Pasaban se pone a punto antes de sus expedicones, la Federación d´Entintats Excursionistas de CAtalunya, el Ayuntamiento, la Diputación yh el Centro Gestor del Parque de MOntjuíc reconocían en 2004 a la Foixarda como zona de escalada, aportando una subvención anual para el reequipamiento de sus intinerarios. De esta manera se acabó con la escalada clandestina que venía funicionando desde décadas.
"Ha sido mucho tiempo equipando por la noche y marchándome cuando salía el sol". "Esquivar la guardía urbana a partir de las 2200 horas, cuando hacían menos rondas. Esconder el taladro. Me terminé convirtiendo casi en un vampiro, siempre colgado boca abajo y marchándome a casa al amanecer." Y es que Barcelona, más allá de la leyenda, cuenta con un vampiro real, de 80 kilos y con chasis de acero inoxidable. Un macro-volumen creado en su totalidad por Manuel Sanchez que domina el paisaje fanatico de la escuela y que se ha convertido tanto en el símbolo de la zona como en el logo del Club de Escalada La Foixarda, crado para bregar contra los organismos que durante años han querido clausurar el mayor rocódromo urbano de Europa. "Llegaron a poner cemento pensando tanto en los desprendimientos como en que así nos obligar´lian a buscar otro lugar. Pero cuando lo vimos solo pudimos pensar una cosa: Pedazo de rocódromo que nos acaban de montar". Y asi el Heavy y muchos más continuaron con su labor altruista en pos de fometnar la pasión por la escalada deportiva en Barcelona, lo que han logrado con creces.
PETRACHEMA (2371 MTS)
PIC PERIC (2810 MTS)