domingo, 20 de febrero de 2011

BOSC DE LES ESTUNES (BANYOLES)


... mira la televisió la veritat és que avui en día és una tortura, però sempre hi ha la excepció, els canals que fan reportatges dels indret de la nostra terra que ens acostan aquells raconets que avegades tenim molt aprop nostre i no coneixem i així vaig donar amb aquest indret ... el BOSC DE LES ESTUNES ... a tocar de l´estany de Banyoles.


(VIDEO RESUM)

D´aquest paratge tan increíble destaquen varies coses ... per una banda el Travertí, aquesta pedra que molts de nosaltre tenim a casa nostre als banys, dons aquí la trobem en el seu estat natural, esclar que ningú es pensi trobar lloses lluentes i ben acabades. D´una altre banda un ecosistema de gran valor natural on l´alzina i el roure guanyen protagonisme. També les llegendes hi son presents ... on vivien uns éssers fantàstics, eterits i invisibles en forma de dones de bellesa i finor extraordinàries i ... per acabar les baumes i esquerdes en forma d´avenços acaben de donar aquest indret un llóc que val la pena visitar.





Després de la visita que es pot fer en menys d´una hora decidim anar a dinar al cor de la Garrotxa, a Santa Pau també en un entorn fantàstic ... la seva terra volcànica amb els seus volcan ... faran la visita obligada en una altre jornada.





BOSC DE LES ESTUNES

Situació: Població de Porqueres a tocar de Banyoles
Com arribar-hi: De Girona a Banyoles per la C-66.Tot seguit a Banyoles, preneu la GI-524 direcció Mieres. A 3 km, hi ha una desviació a mà dreta cap a les Estunes. Deixeu el cotxe a l'aparcament; hi ha dues rutes pel bosc senyalitzades.També es pot deixar el cotxe a Banyoles, vora l'Estany, i anar a peu fins a les Estunes...


Descripció: El paratge de les Estunes és un espai de gran valor natural i així ho revela la seva declaració com a geòtop, espai d'interès geològic, i la inclusió en el PEIM.

És un dels racons més particulars del municipi de Porqueres: les baumes i les esquerdes de travertí; els roures i les alzines esponeroses; la bella llegenda de les Goges, el silenci tallant i l'ombra fresca, les heures enfiladisses i els cants discrets dels ocells conviden a una passejada tranquil·la i plena de la pau del lloc.

Les goges, aloges o dones d'aigua, segons les llegendes, el tenien com a lloc de la seva preferència i hi feien gresca o bé hi filaven tota la nit.

Diuen que en nits serenes algú encara sent els seus cants i, de lluny, es pot veure la resplendor de les seves festes.

Palaus de fades / boscos amb petja humana
És un bosc amb petja humana. Un verdader bosc encantat: la natura hi ha posat els elements i les formes, l'imaginari popular l'ha fet seu amb llegendes i altres referències a un passat d'oficis i formes de vida molt properes a la natura. El bosc de les Tunes, que amb els anys i l'ús de la paraula va derivar a Estunes, forma part del municipi de Porqueres, a tocar de Banyoles. És un dels paratges més singulars de l'Estany.

Documents del segle XIII ja en parlen. La vegetació, centenària, ha crescut sobre dipòsits de travertins, aquestes roques valorades per escultors i artesans de la pedra. Roques que, en aquest lloc estrany i com a efecte de terratrèmols prehistòrics, s'han obert en escletxes immenses que formen coves i passadissos (alguns són galeries de 30 metres de llarg) que conviden a entrar-hi. Compte amb els ratpenats, no els agrada que els molestin. Va ser aquí on el 1887 un picapedrer va trobar un dels vestigis d'home de Neandertal més antics de Catalunya: la mandíbula de Banyoles. La vegetació és espessa i els arbres, alzines i roures de fins a 20 metres d'altura, dibuixen una formes realment suggeridores. Per a la gent de la zona, que hi passeja des de sempre, no hi ha cap dubte: les Estunes són el palau de les fades.

A les Estunes sabreu com eren els boscos del país abans de ser desforestats per fer carbó i per guanyar terres de conreu. Tot i mantenir-se com fa segles, és un bosc viscut que ha registrat la petja humana, un espai social que ha deixat un nom per a cada arbre en funció de les activitats que s'hi feien. I així, les alzines de la Premsa són al costat d'unes obertures rocoses on encaixaven la premsa del raïm i les olives. Al roure del Reposador, hi descansaven en jornades de camp caloroses i dures. Al roure del Llenyer, hi apilaven les branques d'esporgar les oliveres. A la bauma del Paller, hi guardaven les bales de palla. I a la del Pobre del Flabiol, durant anys hi va viure un sense sostre. Seguiu qualsevol dels dos itineraris del bosc de les Estunes, estigueu atents a les indicacions i als personatges fantàstics que encara hi habiten... o així ho assegura l'imaginari de la zona

4 comentarios:

Unknown dijo...

Paseo cortito, pero guapo..tengo que tomar buena nota de tus andanzas, para ir con Luisa.

cuidaros

JAUME ORS dijo...

... como es cortito es ideal como complemento para otra salida (Banyoles ...)Creo que hay un lugar que se llama "Serra del bufador" que vale la pena. Lo buscare. Abrazos.

Montse dijo...

ei... Quin paisatge més màgic!
No vau creuar-vos amb cap follet o fada?
Ens l'apuntem, es un lloc preciós ;)

JAUME ORS dijo...

... un llóc misterios i fades les que vulguis !!! Un megapetó a tots dos ... i a totes les fades del Montseny !!!

PETRACHEMA (2371 MTS)
PIC PERIC (2810 MTS)