Seguirem el camí, amb tu, al teu costat. Seguirem cultivant aquesta amistat que ens ha fet estar aquests últims 4 anys tan units. Seguirem buscant el cel, els cims, i les aigües. Seguirem frisant per descobrir grans aventures i paratges, per saber que a certs llocs només s’hi pot arribar amb milions de ganes de viure. I et durem més que mai als nostres cors, Mure

miércoles, 24 de agosto de 2011

ESCALADA A VALLDANEU (AIGUAFREDA)


Dues subvencions de la diputació de Barcelona han fet posible el reequipament d´aquest sector d´escalada situada sota la esglesia de Sant Pere de Valldaneu ... gràcies a la diputació i als reequpadors !!!

ACCCES: Vingen de la Garriga, entrem a la població de Aiguafreda. Una vegada entrem agafem com si volguesimm tornar direcció Granollers, però quan creuem per sota de l´autovia no ens reincorporem i pujem amunt cap a la estació de tren. La deixem enrera i agafem direcció la Ermita de Sant Pere de Valladaneu. Just avans d´arrivar trenquem a mà esquerra i tot seguit deixem el cotxe en un petit parking a mà esquerra. Caminant avall agafem el primer corriol a mà dreta i deseguida veurem "cordes fixes" que ens durà a peu devies.

I així és, dimecres i som en Xavi, la Eli, en Muré, en Xavi, jo i l´Andreu i el seu fill de ... 6 mesos Guillem, Arnau ??? quina memoría !!!! Perdona`m Andreu !!!






(cordes fixes per la proximació ... quin luxe !!!)






Aquest sector amb orientació est, perfecta per les tardes d´estiu i els matins d´hiver. Les noves reequpacions i suposem que la equipació de vies noves fan d´aquest sector una magniífica escolar per aquells que comencen a obrir de primer dons ... lal cantitat de parabolts és fins i tot ... exagerat !!! ... però ... això fà que sense saver el grau de les vies pugis probar sense por. De totes maneres els graus que predominant son baixos. De totes maneres felicitar als reequpadors i com no a la diputacio de Barcelona per la subvenció. Gràcies !!!














Una jornada ben aprofitada i més quan es descobreixen sectorns nous ... que sempre s´agraeixen !!!



martes, 23 de agosto de 2011

PRESES PERSONALITZADES


Si voleu adquirir preses pel vostre boulder, o si voleu una pressa personalitzada tant per vosaltres o per fer un regal ... aquí teniu una mostra del que pot fer el nostre company JOrdi, una pressa amb el "logo" del GEAMM i el resultat ... increible !!!! I tot això a uns preus força econòmics ... no dubteu en consultar-ho.

domingo, 21 de agosto de 2011

DENT D´EN ROSELL (Via Duis, 150 mts, V+ (V obligat))






(lanochedelloro.com)





Aquest Diumenge, encara que les previsions del temps és una onada de calor, les ganes d´enfilar-se poden amb nosaltres. Patirem la calor de valent ????
Dons si, no hi ha dubte que la notra predominant va ser la calor, tot i la alçada i estant a tocar de Nuria la varem patir.
Quedem a Mataró a les 7 del matí i arribem a Queralb després d´esmorzar. Ens enfilem pel camí que porta a Nuria i a l´alçada de la Dent d´en Rosell ens desviem pel camí a esquerra que ens durà després d´una pujada lletxa per una tartera a peu de via. Potser cap a 50 minuts d´aproximació i la calor apreta de debó.



Una vegada a peu de vies ens repartim els grups. A la Duis coincidim dues cordades, en Munta i jo i per una altre banda l´Alfredo i en Ramón. Aquesta via recorda al Montseny, un gneis brut que no dona gaire confiança fa que els peus els facis vallar de valent fins trobar el punt de confiança. Un primer llarg sense equipar maco amb dues opcions de IV o V+. Nosaltres ... el V+ !!!






Aquí en Ramón decideix retirar-se per una lesió al peu que no el deixa trobar-si agust. Ràpel i al terra ... una retirada a temps sempre és el millor







El segón llarg, una gran placa que potser és el llarg més maco de tota la via, per continuar amb la resta, dos llargs que no tenen rés d´especial.
















Arrivem adalt del cim, disfrutem de les vistes i agafem direcció el coll de la dreta per després anar a buscar la tartera per on hem pujat, una baixada un pel lletja.



Arrivem a Queralbs i allà esperem a la resta de cordades, pasejada pel poble, una mica de boulder i disfrutar de l´entorn.



















VIA DUIS (150 MTS, V+( V obligat)



APROXIMACIÓ: Desde el poble de Queralbs agafem la carretera direcció Fontalba on deixarem el cotxe a l´aparcament de la esquerra. Agafem el camí de Nuria, creuem la capilla, passem una font i als pocs metres veiem a ma esquerra les parets. Prenem un camí a esquerra que pujant per una tartera ens durà a peu de vies. ITIENRARI: L1 (35 mts, IV o V+ segons la variant) Nosaltres prenem la variant de la esquerra que caldrà protegir amb fisures i friends fins el n.3. L2 (45 mts, V+) Sortim amb tendencia a la dreta per xapar i tot seguit a esquerra per continuar recta amunt. Les xapes allunyan una miqueta, trobarem algun clau amb algun passet força finet. L3 (25 mts, V+) Sortim flanquejant a esquerra i tot seguit ens trobem el pas clau del llarg protegit per un parabolt. Cal fer una pas un pel dinamic per ensortir-se.. Després amb tendencia a dreta per atacar la reunió per la seva dreta. L4 (45 mts, IV+) Sortim per la placa per acabar per la seva esquerra on trobem un bolt. Apartir d´aqui el llarg és un pel lleig i no evident amb tendencia a esquerra fins arrivar a una última placa, on al final trobarem la reunió. DESCENS: Per la mateixa via en 3 ràpels o caminant. Aquest opcció hem d´arrivar fins el cim i alla a mà dreta fins arrivar a un coll, sempre seguint les fites. Arrivat al coll, a esquerra per baixar fins la alçada del peu de via, sense arrivar-hi i tot seguit per la tartera per on hem pujat. MATERIAL: Friends fins al 3 i fisurers. ORIENTACIÓ: Est. ROCA: Gneis












viernes, 12 de agosto de 2011

ERAIZE, ESCALADA A NAVARRA


Aprofitant la nostra estada aquest estiu per les meravelloses terres de Navarra i visitar llocs tant macos com la Fonz de Lumbier, la vall del roncal, Roncesvalles, Irati i molts llocs més, després d´una petita estada pel pais vasc frances, com no, una petita jornada d´escalada no ens la podem permetre de perdre. La zona escollida al port de Belagua, i el sector ERAIZE.




Per que ERAIZE. Després de veure una foto a la guia completa d´escalada a Navarra vaig dir que volia visitar aquesta zona per sobre de tot per la bellesa de l´indret, i per la curiosa erosió de la roca. La visita no te desperdici. Esta situada en una zona anomenada "karst", que es una gran extensió de pedres de color gris-blavoses que degut a la erosio de l´aigua sobre la pedra fa una mena de canals a la pedra molt maca, una autentica meravella de la natura.

Ara només toca disfrutar ....

























LLANOS DE ERAIZE




SITUACIÓ: Puerto de Belagua (Navarra) a tocar de les pistes d´esqui nòrdic El Ferial


ACCES: Arrivem al parking de les pistes de el Ferial i aparquem al parking de mà esquerra devant d´un plafo informatiu de camins. Agafem el camí de mà esquerra amb marques vermelles-blau, els primer metres amb pujadeta i despres sempre en baixada fins arrivar a peu de viies. Uns 10 minuts


VIES: Fàcils però amb els anclatges un pel allunyats.


ORIENTACIÓ: Sud-sud-est.


RESENYES: Al llibre "Guia completa Escalada en Navarra" edi Sua.















domingo, 7 de agosto de 2011

ALQUEZAR (RUTA DE LAS PASARELAS)

Avui fem aquesta escapadeta familiar per aquest indret tant meravellos com és Alquezar dintre de la Sierra de Guara. Fem una visita al nucli antic d´aquesta població, això si, deixant pendent la visita a la Colegiata de Alquezar que val molt la pena. La nostra visita la centrem en fer la excursió de "las pasarelas sobre el rio vero".



Una vegada localitzada l´inici de la ruta, comencem el descens cap al riu per tota mena de pasarel.les, que fa gaudir a tota la familia fins i tot a la meva mare, que amb els seus 74 anys té força merit !!! T´estimo mama !!!!







Som la meva Mare, la meva germana Pilar, l´altre germaneta Montse amb el seu marit en JOrdi i el petit Marçal, jo i la Merijou.










Una vegada arrivem al riu, fem una visita a la cova que senyalitza a mà dreta i continuem vorejant el riu per les pasarel.les.





















Després de reseguir el riu agafem una pista que ens durà fins Alquezar, un camí que a la nostra mare se li fà un esgotador però aconsegueix xinoxano arrivar. Una jornada fantàstica que caldrà repetir !!!!







ALQUEZAR (RUTA DE LAS PASASARELAS)











Duración aproximada: 1 hora y media. Dificultad: fácil. Época: todo el año. Punto de partida: Plaza Mayor de la villa de Alquézar. Desnivel acumulado: 300 m. Recomendaciones: ir provistos de agua y de calzado adecuado.


La Ruta de las Pasarelas permite admirar la belleza del último tramo del cañón del río Vero. Es aquí donde se da una combinación perfecta entre la roca, el agua y la huella dejada por el hombre en su afán por aprovechar la fuerza de las aguas de este río. Las espectaculares pasarelas, que no ofrecen peligro alguno, permiten un primer acercamiento a este singular enclave natural de Alquézar.
El recorrido senderista parte de la Plaza Mayor de Alquézar. Debemos dirigirnos a la calle que lleva a la Colegiata y descender por la rampa de piedra existente en el primer desvío izquierdo. En este punto puede verse una indicación hacia las Pasarelas del Vero.
Pronto, encontramos las primeras pasarelas de madera que bajan encajonadas entre la Peña Castibián, a la izquierda, y los Muros de la Colegiata, a la derecha. Un total de siete tramos de pasarelas facilitan el descenso hasta el Vero. Durante el recorrido es posible disfrutar de la belleza del Barranco de la Fuente, caracterizado por sus numerosos covachos y una vegetación adaptada a la humedad y frescura propia de estas gargantas.
Al llegar al lecho del Vero, merece ser visitada la Cueva de Picamartillo, situada en la margen izquierda del río, frente a la desembocadura del Barrando de la Fuente. El camino prosigue río abajo, a través de una espectacular pasarela metálica instalada en la pared rocosa. Más tarde encontraremos la vieja presa y, tras recorrer un nuevo tramo de pasarelas metálicas, la antigua central hidroeléctrica de Alquézar. Una badina de un profundo azul turquesa invita al baño y al descanso.
Desde aquí, el camino se aparta del río para serpentear entre antiguos olivares hasta dar con el camino que lleva al pueblo de Alquézar. También se puede regresar directamente al casco urbano siguiendo el sendero que termina en el Mirador d´o Bicón.