Seguirem el camí, amb tu, al teu costat. Seguirem cultivant aquesta amistat que ens ha fet estar aquests últims 4 anys tan units. Seguirem buscant el cel, els cims, i les aigües. Seguirem frisant per descobrir grans aventures i paratges, per saber que a certs llocs només s’hi pot arribar amb milions de ganes de viure. I et durem més que mai als nostres cors, Mure

sábado, 14 de julio de 2012

LAGUNARROTA ... trepant com un nen petit.

Per moments recordo la meva infantesa a Cardedeu, els camps de blat a l´estiu, el barri dels estalvis era un mar, on ara, aquest mar està ple de pisos, jà son molts anys. Per això, quan vaig veure aquesta imatge vaig retrocedir anys, molts anys enrera, aquella colla de nens que s´envilaven a les bales de palla, amunt i a vall.
Feiem cabanyes, les desfeiem i com no ... al final venia el pages i tocaba correr. Que guais !!

(VIDEO RESUM)

La qüestió és enfilar-se, qui m´ho hagues dit que ara m´enfilaría per les muntanyes ... el tema és no toca de peus a terra i en temps com corrent és el millor que puc fer.





2 comentarios:

Alfredo dijo...

Estas fatal fatal fatal!!
Pero no ves que las "pajillas" se te van a meter por todos lados..
Menos "pajillas" y mas roca.

cudate...ññññ

JAUME ORS dijo...

jé,jé ... ya sabes que las pajillas nunca se tienen que perder !!! Pero tienes razon, menos pajilla y mas roca.