Seguirem el camí, amb tu, al teu costat. Seguirem cultivant aquesta amistat que ens ha fet estar aquests últims 4 anys tan units. Seguirem buscant el cel, els cims, i les aigües. Seguirem frisant per descobrir grans aventures i paratges, per saber que a certs llocs només s’hi pot arribar amb milions de ganes de viure. I et durem més que mai als nostres cors, Mure

domingo, 8 de septiembre de 2013

CONGOST DE MONT-REBEI (SANT ESTEVE DE LA SARGA, PALLARS JUSÀ)






Entre Aragó i Catalunya trobem aquest indret, el congost de Montre-bei, una esquerda al Monsec que fa de frontera. Un llóc increíble on disfruta de la natura al cent per cent.

(VIDEO RESUM)


El riu noguera Ribagorçana discorre pel fons de la vall, un canó fins a 500 metres on l´alçada és prensent a tot l´itinerari ... sort per aquells més porucs del cable de vida per asegurar-se. 


Fem nit a la Masieta, un parell de furgos i demà pagar una quota per manteniment ... hem sembla perfecta, a canvi tenim fins i tot WC.

Iniciem el camí doreta per evitar la calor, dons portem a la Claudia i ella ho pateix especialment. Una pujadeta fins arrivar al pont penjant ... comença l´espectacle !!!






El riu el comencem a deixar abaix, amb els arbres com a persones que demanan ajuda crida molt l´atenció. Apartir d´aquí aviat entrarem al camí equipat amida que anem agafant alçada.




Trobem bancs, tunels durant el camí excavat a la pedra i a sota nostra l´aigua del riu, un espectacle de colors que afageixen els kayacs que son presents durant tot el trajecte.








Al final del camí veiem aquesta megaextructura que han fet, hi haurà gent en contra i d´altres que no però és una obra d´art. Una estructura de fusta en forma de "Z" per fer un itinerari aeri. Nosaltres ho deixarem per una altre vegada però només veureu val molt la pena.




Desde aquí les vistes al congost son impresionants, la paret Catalunya i la paret Aragó ... la frontera a la seva màxima expresió.










Ara toca tornar enrera ... una camí d´anada i tornada ... un regal als nostres ulls.



CONGOST DE MONTREBEI
(SANT ESTEVE DE LA SARGA, PALLARS JUSÀ)




2 comentarios:

Anónimo dijo...

Doncs si jo fós conseqüent amb el que penso, ja fa dies que hauria vingut a cremar aquestes escales de fusta, que a part d'espatllar el paisatge, no hi fan res aqui al mig.
Això és una aberració, un insult a la geologia, al Montsec, a la natura i a l'escalada. Una "obra d'art" això? No pas més que una merda punxada en un pal.
El que passa (per sort per als que han construït això) és que en aquest país tots protestem molt per tot però ningú no fa res, i així se n'aprofiten els de dalt, i així ens va a tots.

Xavi.

JAUME ORS dijo...

...que haig de dir, que tens molta raó,i després diuen dels parabolts. Bé ... un tema delicat però per sobre de tot quan hi ha diners i interssos pel mig ... dels polítics. Una abraçada.