Seguirem el camí, amb tu, al teu costat. Seguirem cultivant aquesta amistat que ens ha fet estar aquests últims 4 anys tan units. Seguirem buscant el cel, els cims, i les aigües. Seguirem frisant per descobrir grans aventures i paratges, per saber que a certs llocs només s’hi pot arribar amb milions de ganes de viure. I et durem més que mai als nostres cors, Mure

domingo, 11 de mayo de 2014

Via Xin Xan (200 mts, V+, Paret d´Escales)

 

Aquest via és especial per sobre de tot per la seva ubicací, a tocar de la paret de la presa d´escales. La seva verticalitat a tocar de la paret de formigó de la presa li dona encara més verticalitat. El soroll de l´aigüa al seu desbassanent afageix espectacularitat i com no ... les vistes a mida que anem guanyant alçada ... és el premi que trobem al arrivar a dalt.
Una via fácil però que et queda amb bon regust ... d´aquelles vies que s´han de fer.
 
 



 
 
Tenim dues opccions per arrivar a peu de via. Deixar el cotxe a l´alçada de la paret de la pressa a peu mateix de carretera dirección Viella o endinsar-nos fins el poble de Sopeira per a continuación arrivar a peu de la mateixa via. Qualsevol de les dues opccions son bones això si ... primer o després haurem de baixar les "escales" que fan una mica de iuiu ... aquestes escales son les que donen nom a la presa de escales.

 
Comencem a fer la via ja entrada la tarda o sigu que anem una mica justos de temps. Tot i això el sol ens acompaña una estoneta. La seva orientació oest és perfecte pels matins però nosaltres hem escollit la tarda. 







 Tots els llargs están força ben equiptas i les reunions força còmodes i les vistes sempre espectaculars. Un bon equipament per gaudir amb tranquilitat, això si, amb un parell de sustos per pedres que han caigut per una cordada que anava per sobre nostres ... anar al tanto.





 
Una vegada arrivem a la última reunió situat al camí que ens durà al túnel de baixada. Fem un pica pica i comentem la via. Caldrà no despistar-nos dons el día comença a caure i encara ens queda els ràpels i baixa per les escales. I així ha sigut, frontals per l´última tram de les escales per anar a buscar el cotxe. 












 
(información de la web "amunt sempre amunt")
 
Aproximació:
La N-230 direcció a la Vall d’Aran, arribarem a la zona dels túnels de Sopeira, són un dotze o tretze túnels curts, pràcticament seguits i numerats. Creuarem la desviació que ens conduiria al mateix poble de Sopeira i poc després trobarem una altra desviació que ens portarà cap a la presa d’Escales on deixarem el cotxe al final de la carretera, a l’aparcament de la central. Si entreu al poble de Sopeira a prendre alguna cosa no cal que sortiu de nou a la nacional per arribar a la presa.
 
Un cop tot preparat amb la motxilla a l’esquena, l’aproximació és totalment evident. Hem d’arribar literalment al peu de la presa. Saltarem el petit mur de la central, a l’altra banda trobarem unes escales metàl·liques que ens deixaran al llit de la Noguera Ribagorçana. Tot flanquejant arribarem a la paret. La via és la segona que trobem començant per la dreta. L'inici queda just enfront d’un parell de grans blocs al llit del riu (10-15min).
Descripció:
  • L1:  Recte amunt per placa amb roca immillorable fins a la primera reunió (V).
  • L2: De la reunió seguint les assegurances entre trams herbosos per placa ens conduiran cap a la segona reunió (V).
  • L3:   Tirada llarga que, com el segon llarg, transcorre per una zona de la paret força herbosa i que, superant algun ressalt, ens portarà a la següent reunió (V).
  • L4: De la reunió amunt i amb tendència cap a la dreta arribem a la quarta reunió (V).
  • L5: Recte amunt superem el mur final de la paret que ens deixa a la feixa on trobarem una reunió a la paret (V+).

Descens:
Per la feixa caminant direcció a la presa trobarem un tram equipat com una ferrada, que ens conduirà a la boca d’un túnel, rampa avall amb l’ajuda d’estaques al terra i amb compte de no relliscar entrarem al túnel de servei de la presa, prendrem direcció cap a la dreta i acabarem sortint a l’altra banda ja de la paret de la presa, amb fantàstiques vistes del pantà d’Escales. Per camí equipat anirem descendint poc a poc fins a trobar un camí principal cimentat que porta directament a la presa (20min). Aquest té un ramal que porta a dins l’aigua. Si aneu a l’estiu us podeu refrescar. Ara tenim el problema que el cotxe el tenim a baix. Si anem amb més companys i cotxes tenim l’opció de deixar un a la presa per la tornada. Si no toca caminar i desfer per la carretera el  camí per tornar als cotxes, opció més llarga però no excessivament (30min des de la presa). Jo he fet les dues opcions, el que no he fet mai, i és una altra opció, és baixar pel camí en ziga-zaga de la paret, ja que sembla ser que no està en gaire bon estat.
Observacions:
Escalada realitzada el dia 5-6-2004 amb l’Isi.
Bibliografia útil: “Roca caliente en los Pirineos, vol.1” de Luís Alfonso i Xavier Buxó.
 
 
 

No hay comentarios: