EL MÓN DE LA FERRADA I LA ESCALADA

Via La Rampa (215 mts, 6a, V+ obligat) La Codolosa

2012-01-22T13:39:00.001-08:00

Avui som una bona colla i decidim anar a Montserrat a la Codolosa a buscar el sol i vies que estiguin aprop una d´altre per disfrutar tots plegats. I així ha sigut ... sol, vaja, calor fins i tot , i disfrutar ... com sempre !!!.

Avui un parell d´anécdotes. La primera ha sigut que hem anat al bar de l´Ana al Bruc i allà ens hem trobat amb en Xavi de Lleida, i això ens ha fet molta il.lusió.

Després d´un bon esmorzar, això que no falti mai marxem cap a Collbató. Alla deixem cotxes i ens enfilem cap a les vies. Es veu força moviment per tot arreu i a peu de les nostres vies ens trobem un parell de nois amb qui compartim una bona estona de xerrameca ... gràcies noiets !!!

Farem dues vies i ens repartirem les quatres cordades. Farem la Rampa (la Sandra i en Tito i la Carla i en Jaume) i la veina Full equip (l´Alfredo, la Estheri en Victor i la Eva i en Jordi).

La via es deixar fer força bé tots i el seu llarg de 6a. Una via que potser no té una continuitat, sobre tot quan hem de recollir cordes per anar a buscar els dos últims llargs però ... en definitat per pasar-ho bé, sense més compromis que el just.

El dos primers llarg de 55 i 45 metres els podem dividir en dos cadascun amb reunions intermitges. Els dos últims llargs son ben diferent. Un primer maco al començament i el segón, un inici un pel lletjot que hem d´anar a buscar la part esquerra més trencada per acabar per la

(sortida del segón llarg, un diedre fàcil)

part central on trobem el 6a. En aquest llarg veiem que hi ha una via que recorra la part central i una altre a dreta que evitem.

(inici del tercer llarg)

(arrivant adalt del cim amb Collbató a les nostres esquenes)

Via "La Rampa, 215 mts, 6a)

La Codolosa, Montserrat

Aproximació: Desde el parkin de la Salut, al costat de les coves de Salnitre a Collbató, agafem el torrent que puja cap a les parets. Més endavant la deixem i anem a buscar directa el peu de via. L1 (55 mts, 6a) Localitzem el primer parabolt i sortim una mica per la esquerra de la seva linea per una fisura. Xapem el primer parabolt, continuem amb tendencia a la dreta per tot seguit recta amunt. Trobem una reunió opccional. Davant un mur on és el pas del llarg, un 6a. Sortim per la seva esquerra i en tot moment ben protegit. Superem i recta amunt un trobem la reunió. L2 (45 mts, V+) Davant tenim un diedre fàcil. Una vegada el superem sortim cap a la esquerra, vigilant el terreny un pel brut fins trobar una reunió opccional. NOsaltres la montem per vigilar de més aprop de no tirar pedres. Davant un mur, maco i vertical. Trobem una fisura horitzontal on coloquem un friend del 0.5 per protegir el pas. Recta amunt, xapem dos bolts i trobem la reunió. Recollim cordes i caminem uns 60 metres fins trobar el tercer llarg. L3 (35 mts, V) Sortim recta amunt, vertical i maco. Podem llarçar un marlet que trobarem. Més adalt quan la cosa es torna més fàcil pasem per una petita canal fins arrivar a la següent reunió en un espit. L4 (20 mts, 6a) Davant un mur vertical. Trobem una linea de parabolts a la linea central. NOsaltres agafem per la dreta, per un diedre un pel trencat. Deseguida que el superem tornem cap a la dreta per una placa vertical però amb bones mans. Arrivem a una panxa, el 6a. És qüestió de pujar fins a trobar bones mans per superar el pas, sempre ben protegit. Recta fins trobar la reunió final. Descens. Caminem una mica direcció nord per trobar el PR del Fra Garí, amb marques grogues i blanques. L´agafem direcció oest i anem baixant fins arrivar a la Salut. ORIENTACIÓ: Sud. DIFICULTAT OBLIGADA: V+ MATERIAL: 12 cintes, un càmalot 0.5 i un marlet.

Via "Àrea de Servei, 100 mts, 6a+" Mirador dels Ermitans

2012-01-15T13:38:00.000-08:00

Avui fem una petita romeria cap a Montserrat. En un principi havien dit que faría un día força maco però la veritat és que ha sigut tot el contrarí, un día força lletxot i fred. Tot i buscant orientació sud no acompanya gaire.

Bé, així que un parell dels nostres membres decideixen anar a caminar, la resta ens enfilem a fer la via Àrea de Servei, a tocar del Camí de l´alsina, al mirador dels ermitans. Agafem les escales direcció S. Benet i en uns 10 minuts ens plantem a peu de via.

Allà trobem una bona colla que estan fent el Camí de l´alsina, l´ambient és d´alló més agradable tot i fent cua per fer les vies. NOsaltres serem dues cordades fent l´Area de Servei.

La primera cordada son en Sergi, en Xavi i la Eli i nosaltres, en Iago i jo al darrera. Un primer llarg de tramít per encarar el segón on és el pas clau de la via ... el 6a+ que perfectament podría ser un 6b.

NOsaltres, que anem al darrera agraim tenir les cintes posades i com no ... tirem de cintes, que co...lns !!!

Al costat els nostres veins els veiem disfrutant del Camí de l´Alsina, tota una bona colla.

Anem guanyant alçada i sembla que el fred es queda enrera tot i lleugeres escletxas de sol, el día no acaba de guanyar força. Anem guanyant metres a la paret deixant enrera les vistes cap al Monestir i els gorros.

Fem l´ultim llarg i ens enfilem cap al mirador dels ermitants on ens esperan els nostres companys i ens fant un cop de mà a la hora d´asegurar al Iago, una arrivada tota curiosa, només ha faltat una colla de Japonessos fent la foto, com és normal a MOntserrat.

Una via bonica, amb una llarg clau que ens deixa bon records.

VIA ÀREA DE SERVEI (100 MTS, 6a+)

Mirador dels Ermitants (Montserrat)

Aproximació: Del monestir cap a S. Benet, avans d´arrivar al pas dels francessos. Després d´un pont on comença la via Camí de l´alsina, deixem enrera un primer revolt a la dreta i al seguent revolt a esquerra prenem el corriol de la dreta. Ens endinsem al bosc on comença la via. L1 (20 mts, V) Pugem, superem un petit llavi, seguim amb tendencia una mica a la dreta fins arrivar a la reunió. L2 (30 mts, 6a+) Sortim per la esquerra i entre el primer i el tercer seguro trobem el pas clau de la via. Ataquem per la esquerra de les asegurances i sortim recta amunt, vertical i mantingut. R3 (35 mts, V+) Sortim amb tendencía a la dreta fins arrivar a superar una panxa on trobem el pas del llarg. A partir d´aquí és suavitza fins arrivar a la reunió. L4 (15 mts, IV+). Sortim recta amunt per un mur vertical però amb molt bona pressa, fins arrivar adalt del cim on montarem reunió a la barana del mirador. Descens: Sortint de la reunió cap a la esquerra pel camí dels pobres i tot seguit cap al Monestir.

VIA SAVINA WALL (70 MTS, V) PARET DE LA FORMIGUERA (S. LLORENÇ DE MOTGAI)

2012-01-08T23:55:00.000-08:00

Serà una jornada rodona, aprofitem i després de fer la Cresta del Tio Maria enllaçem amb la paret de la formiguera on farem la via Savina Wall, una via facileta per que en Cesc provi això de fer via llarga.

Fàcil, ens dirigim cap a la via del tren, la creuem i jà hem arrivat. Al costat una cordada de noies, simpatiques ens diuen que la nostra via és la del seu costat ... estarem ben acompanyats´!!!

(en Nogues creuant la via del tren ... al loro !!!)

Farem dues cordades, pel davant jo i en Bladé i pal darrera obrint en Cesc, així el podem controlar en les maniobres. A les seves mans la Esther i en Nogues.

Tot seguit fem el segón llarg, també facilet i molt bé equipat, perfecta per tots aquells que s´inicien.

Pel darrera venen el trio maravilla, liderat per en NOgues ... un expectacle !!!! I així fins arrivar adalt del cim després d´un tercer llarg més difícil per que es deixar fer molt bé.

Tot seguit fem un parell de ràpels fins al peu de via i marxem fins al poble de S. Llorenç de Montgai a fer un entrepa i petar la xerrada amb bones vistes a l´embassament, un llóc força paradisíac !!!

VIA SAVINA WALL (70 MTS, V)

PARET DE LA FORMIGUERA

S. LLORENÇ DE MOTGAI

APROXIMACIÓ: De Camarasa a S. Llorenç de Motgai, avans d´arrivar al poble, aparquem davant de la paret del cilindre. Agafem el camí direcció la paret de Formiguera. Creuem la riera a la seva banda esquerra i ens enfilem direcció la via del tren que creuem. Arrivem a la paret de la formiguera i ens situem al final d´ella. La via es troba a la esquerra de la Normal. L1 (35 mts, III) Tram molt fàcil, un pel brut fins arrivar a la reunió. L2 (15 mts, V) Sortim recta amunt seguint la linea abundant de parabolts fins arrivar a la reunió. L3 (20 mts, V) Sortim recta amunt fins arrivar a la part final on es torna vertical i maco. DESCENS: En dos ràpels, el primer fins la primera reunió i el segón fins a peu de via. També hi ha la posibilitat de baixar caminant direcció est. ORIENTACIÓ: Sud. EQUIPAMENT: Molt equipada.

ALEX HONNOLD ... EN SOLO !!!

2012-01-08T23:30:00.000-08:00

Les escalades en "solo" sempre han estat en mans de molts pocs escaladors. L´escalador sense cap mena de protecció davant de les grans dificultats de les grans parets. Aquí tenim al Alex Honnold a Yosemite ... no calen paraules.

CRESTA TIO MARÍA (155 MTS, V+) S. LLORENÇ DE MONTGAI

2012-01-08T07:26:00.000-08:00

Avui marxem cap a Lleida una petita represtanció del GEAMM, en petit comité a S. Llorenç de MOntgai. Farem alguna via facileta per que en Cesc es comenci acostumar a totes les maniobres de via llarga.

Primer de tot farem una cresta molt asequible, la cresta del Tio Maria, una cresta molt equípada i amb bona orientació pels dies de fred, sempre que el sol ens vulgui acompanyar, i avui costarà una miqueta.

Quedem d´hora amb en Jordi, en NOgues i en Cesc que han fet nit al parkin i jo i la Esther pujem el mateix día. Anem a esmorzar al poble per donar temps que el día s´aixequi i la temperatura pugi el que pugui i tot seguit anem cara a la feina.

La creta està situada a mig camí la paret de la Formiguera a la nostra dreta, prou visible.

Fem dues cordades i ataquem el primer llarg força fàcil però al tanto amb la roca que llisca una miqueta. MOntem reunío comoda i tot seguit el segón llarg molt maco.

Les vistes cap a tots cantons son prou macos, tant a S. Llorenç com cap al Montroig que comença a deixar-se verue.

El tercer llarg agafa protagonisme el seu diedre tot fisurat i força técnic però que es deixar fer per tots nosaltres.

L´ultim llarg, fàcil ens fa arrivar al final de la via on motarem reunió a un pont de roca natural. Desde allà, disfrutem de les vistes i tot seguit baixem caminant per anar a la paret de la formiguera on farem la via "savina wall" per acabar de rodonir la jornada.

Les vistes a S. Llorenç de Montgai ... espectaculars !!!

CRESTA TIO MARIA (155 MTS, V+)

S. LLORENÇ DE MOTGAI

APROXIMACIÓ: De Camarasa a S. Llorenç de Motgai, avans d´arrivar al poble, aparquem davant de la paret del cilindre. Agafem el camí direcció la paret de Formiguera però en comtes de agafar a mà esquerra creuant la riera, seguim recta amunt uns 25 metres fins a peu de via. L1 (20 mts, III) Aquest primer llarg no te complicació, recta amunt reseguint la canal fins davant del muro del seguent llarg. Reunió molt còmode. L2 (45 mts, v-) Escalem per la dreta de la cresta per acabar a la part final per la cresta fins la reunió. L3 (40 mts, v+) Sortim i deseguida tenim al davant un muro força fisurat que atacarem una mica per la seva esquerra per un diedre. Superat aquest tram continuem sense dificultat per la cresta fins la seguent reunió. L4 (50 mts, IV) Sortim per la cresta per anar disminuint la dificultat fins arrivar al final de la via. DESCENS: Caminem direcció oest per anar baixant pel corriol fins arrivar al peu de via. ORIENTACIÓ: Sud. EQUIMAMENT: Motl equipada.

ESPORTIVA AL TOXTOS CAM NOU BARRIS (MONTSERRAT)

2012-01-04T07:26:00.000-08:00

Avui ens deixem caure per Collbató per fer una mica d´esportiva. Anem a un sector just al costat del sector Pell roja als Graus, el sector s´anomena TOXTO CAMP NOU BARRIS i hi ha vies noves. Am orientació sud, perfecte per aquest dies de fred. Escalfem una miqueta i acabem en maniga curta.

Comencem per la "Placa" on trobem vies fàcils de IV grau i tot seguit ens desplacem a la veina de la esquerra, al "Totxo Oscar". Aquí trobem vies desde el 5b fins a 6c ... aquí ja tibarem de debó !!!

(l´Ana i en Diego al sector "Placa")

Aquí fem la via "Piccolina, 5b" on la sortida és el kit de la via, però adalt la reunió perd tota la seva gràcia.

(Via piccolina")

Aquí coneixem aquest parell de companys que ens fan una mica més agradabla la jornada.

(l´Ana a "pasame el cachirulo, 6b+)

Anem més a la esquerra i ens fique, no més ben dit a la "Pasame el cachirulo, 6b+", una sortideta fina,fina per arrivar a una panxa que es surt amb bones més per tot seguit pujar per preses petites, un segón sostret i arrivar al final. Al costat ... "POema menor, 6b+" la deixem per la següent jornada.

Tot seguit anem al "Totxo de l´estel" on fem "paquita, 6a" però amb el grau superapretat i on la distancia de les asegurances .... allunyan bastant !!! Pedaso de via !!!!

I així acaba la nostra jornada per al Diego, l´Ana i jo ... tot seguit fins a Collbató al bar i cap a casa.

MONTSERRAT SUD (LA CODOLOSA)

TOXTO CAM NOU BARRIS

APROXIMACIÓ: Prenem el carrer Graus fins arrivar al diposit d´aigua on aparquem. Agafem la pista direcció esquerra i la resseguim. Quan estem al davant dels sectors, prenem els corriols direccó les vies. (15 minuts)

ORIENTAICÓ: Sud.

(resenyes kapujo)

ERMITA SAN MARTIN DE ALCANADRE (SIERRA DE GUARA)

2011-12-30T13:03:00.000-08:00

Anem a coneixer aquest petit recó de la Serra de guara, a cavall entre Biergue i Rodellar en un entorn privilegiat, on la fauna i la geografía agafant protagonisme.

Deixem el cotxe a tocar de carretera en una gran explanada al kilòmetre 9 de la carretera direcció Rodellar. Apartir de aquí prenem la pista principal sempre ben indicat amb les pilones indicatives de rutas de guara.

De seguida arrivem als Corrales de S. Juan, un llóc amb bones vistes on hi ha antigues edificacions que es fan servir per guardar el bestià.

Continuem i arrivem al mirador on podem disfrutar de les vistes a la ermita de s. Martin de Alcanadre i del riu alcanadre. Desde aquí podem gaudir fàcilment del vol dels trencaossos que omplen el cel d´aquest racó de guara.

tot seguit continem pel camí de la esquerra del mirador que ens durà a la "faja l´ordio", amb algun pas que s´ha d´anar al tanto dons és un pel estret. Anem baixant fins arrivar al riu alcanadre.

Una vegada al riu, per arrivar a la ermita, l´hariem de creuar, però com baixa força aigua no tenim opcció de creuar-lo, a no ser que decidim mollar-nos els peu i no és el cas. O sigui, que decidim tornar enrera sense tenir la opcció d´arrivar a la ermita.

La millor opcció és, desde el mirador baixar pel "camino de los graones", però com anem amb els gossos no era la millor opcció.

Així que ... la deixarem pendent de tornar-la a fer i finalitzar fins la ermita, de totes maners a valgut molt la pena la excursió !!!!

S. MATIN DE ALCANADRE (GUARA)

Duración aproximada : media jornada.Dificultad : media.Desnivel: 350 m . Época : todo el año. Punto de partida : kilómetro 9 de la carretera entre Bierge y Rodellar.Recomendaciones : Se recomienda llevar calzado adecuado y de recambio, pues hay que vadear el Alcanadre en numerosos tramos.

Junto a la carretera que va de Bierge a Rodellar, y pasado el punto kilométrico número 9, se encuentra un amplio aparcamiento en el que puede estacionarse el vehículo. En este lugarveremos la primera de las indicaciones de la ruta senderista.
La pista forestal que seguiremos, en dirección oeste, se adentra en un espeso bosque de encinas; desde ella pueden contemplarse amplias panorámicas de las cumbres de Guara, el valle de Rodellar y las Crestas de Balced.
Tras 15 minutos de camino, se llega a los Corrales de San Juan. Aquí se abandona la pista para continuar por un sendero. A escasa distancia se encuentra un mirador, desde el que se divisa una magnífica vista de los farallones rocosos del cañón del Alcanadre y la mimetizada ermita de San Martín.
Continuaremos por el sendero que se dirige hacia el sur, conocido con el nombre de Camino de los Gradones. Una vez realizado el descenso hasta el fondo del barranco, atravesaremos una pasarela situada sobre la badina Quejigo. Tras recorrer los últimos metros del sendero, llegaremos a la ermita de San Martín, situada bajo una gran pared calcárea de intenso color anaranjado y en la que anidan algunas aves rapaces, como el buitre leonado.El regreso puede hacerse por el mismo sendero o bien tomando otro camino alternativo. Si se elige esta segunda opción, es necesario remontar el río Alcanadre durante unos 25 minutos, vadeándolo en varias ocasiones con el fin de sortear algunas pozas. Cuando avistemos una señal de madera, situada en la margen izquierda del río, debemos alejarnos del cauce y seguir por el sendero denominado "Faja l´Ordio", que nos llevará hasta el mirador. En este lugar tomaremos nuevamente el sendero que lleva a los Corrales de San Juan y seguidamente la pista que conduce al aparcamiento.

Via Alimera (la Codolosa) 105 mts, V

2011-12-27T13:03:00.000-08:00

Estem de vacances de Nadal i hem de començar a fer lloc als turrons però també tenim temps per disfrutar de la roca. Avui serà un día especial per la Marta, el seu primer dia penjada com un xoriçó però del ...bó !!!

Anem a Collbató a la Codolosa, un bon llóc, vies curtetes, asequibles i solete ... que s´agraeix moltíssim. Farem dues cordades ... la parejita de tortolitos (en Ferran i la Marta) i la parejita de ... bon amics, en Jaume i la Eva i la via ... Alimera, 105 metres !!!

Comencen la Eva i en Jaume i al darrera la Marta i en Ferran, un primer llarg facilet per entrar a agafar una miqueta de temperatura. Tot seguit un segón llarg amb un tram central molt maco i bona roca per acabar per una panxeta un pel lletjota que es pot superar per la esquerra per montar reunió adalt.

A la segona reunió tenim uns veins molt simpatics, al Josei i el Pepe, dos cuñaos que es porten molt bé i ens donan una mica de vidilla.

El tercer llarg l´obra la Eva que poc a poc va agafant confiança per fer de primera i en tot moment ho fa molt bé ... campeona !!! Al darrera ... la parejita de tortolitos i una Marta que també disfruta en tot moment de la seva ... primera experiencia amb en Ferra ... parlem de via llarga !!!!

VIA ALIMERA (105 MTS, V)

LA CODOLOSA (MONTSERRAT)

SITUACIÓ: La Codolosa (Collbató)

APROXIMACIÓ: Desde el parkin de la Salut agafem el corriol que resegueix el barranc direcció les parets. Quan arrivem a la alçada de la via, agafem a mà esquerra per tot seguit direcció al peu de via força evident.

L1 (40 mts, V) Pujem per uns blosc per entrar en una placa. Recta amunt fins arrivar a una petit feixa on montem reunió molt còmode. L2 (40 mts, V) Sortim un pel a la dreta i tot seguit recta amunt per placa molt maca. Arrivem a un petit sostres, on el parabolt està adalt de la panxa. Superem per la dreta i muntem reunió adalt. L3 (25 mts, IV) Fàcil amb tendencia un pel a la dreta fins arrivar a la reunió. DESCENS: En dós ràpels. Un fins la primera reunió i el segón fins a terra.

Totxos Oscar (Collbató, Montserrat)

2011-12-26T01:13:00.000-08:00

... una altre jornada d´aquelles que et deixen un bon record, però per sobre de tot, deixant de banda les bones vies ... la companyia que un troba a la muntanya. Allà trobem una parella de nois, primer en un sector i acabem com a veins a Totxos, i com no acabem de xarrameca. Gràcies per la bona estona que ens heu donat ... i aquí teniu aquest video que us varem fer, espero que us agradi !!! ... i com no, tornar a trobar-nos !!!

Barbara Zangerl escalando Hotel Supramonte (400m, 8b

2011-12-20T00:46:00.000-08:00

Barbara Zangerl Hotel Supramonte from Planetmountain.com on Vimeo.

Es brutal aquest video ... el patiment, la respiració de la Barbara i com no ... la dificultat de la via !!!!

ESCALADA A LA CÚPULA (VILANOVA DE MEIA)

2011-12-19T23:03:00.000-08:00

... últimament he estat escoltant força sovint, per casualitat, aquella canço d´en Lluis Llach "pais petit" tan maca i cada vegada que marxo a escalar hem dic a mi mateix ..."pais petit però a la vegada inmens". Dons si, som uns privilegiats de viure en aquest petit pais que es diu "CATALUNYA"!!!

Però és que és així ... cada vegada que sortim a escalar descobrim llocs increíbles, però encara que tornem a visitar un mateix llóc, no és el mateix ... la boira, el sol fà que mai sigui el mateix. Així arrivem a Vilanova de Meià, deixem enrera un mar de nubols que dona un ambient fred per arrivar a peu de vies i trobar-nos amb aquest espectacle.

(VIDEO RESUM)

Bé ... anem per feina . Ens deixem caure al sector "La Cúpula", un bon llóc, on predominan els desploms i les plaques.
Avui tenim dos peces de "cuidado", en Marc i en Carles, tot un privilegi de tindral`s com a companys, i com no, la resta, en Munta, l´Alfredo, l´Ana i jo, servidor, en Jaume.

En tot moment disfrutem de la roca que dona molt de si, tant a les plaques com a les vies més desplomades del sector on la via "Rey del Mambo" agafa protagonisme, una via espectacular !!!

LA CÙPULA (VILANOVA DE MEIA)

ACCÉS: Prenem la carretera L-913 que creua la població de Vilanova de Meia direcció Tremp fins arrivar als parkins dels diferent sectors. La Cúpula es troba just 10 mts després del km 6. Prenem els camins que pujen per la dreta direcció les parets en poc menys de 5 minuts.

THE GROOVE-PROGRESSION

2011-12-19T13:24:00.000-08:00

Amb aquest video, sencillament flipareu de les "ñapes" que s´agafa el tio, vaja, fins i tot es deixa part del dit i si no ... veieu !!!

EXCURSIÓ A LA TORRASSA DEL MORO (Llinars del Vallés)

2011-12-18T07:23:00.000-08:00

Diumenge farem una petita excursió on els gossos seràn els protagonistes. Per la ocasió ens ajuntem la Sandra i en Tito i l´Alberto petit, en Sergi i la Laura i laMerijou i en Jaume i el llóc escollit la "Torrassa del Moro" dins el terme municipal de Llinars del Vallés, a caball de la serralada litoral ... i no més ben dit !!! Aprofitarem que els Diumenges al matí la tenen oberta per poder visitar-la i poder-nos enfilar al seu damunt per disfrutar de les autentiques vistes desde dalt.

(VIDEO RESUM)

Aquesta serà el primer contacte dels gossos de la Sandra i en Tito amb els nostres i ... força bé !!!

Quedem a la ermita de Sant JOsep, i allà deixem el cotxer per anar a buscar la pista principal direcció sud. Allà just passem la cantera on la empressa Breinco te el seu magatzem, ens enfilem a mà esquerra per la pista que trobarem.

En Sergi i la Laura tot i que no tenen gossos son uns enamorats dels animal, de fet els gats son la seva passió. Aquí podeu veure al Sergi amb la Claudia en braços.

Aqui tenim als protagonistes del a sortida, tota la fauna de quatre potes !!!!

En poc més de mitja hora arrivem a peu de la Torrassa del MOro. Aquesta construcció a estat en restauració fins fà poc temps. M´enrecordo de petit que pujavem força sovint i desde el seu interior pujavem com podiem fins al seu sostre per poder disfrutar de les vistes. Ara, amb la reforma, tothom pot pujar sense cap mena de dificultat fins la seva terrasa per gaudir de l´entorn.

(imatges de la torrassa del moro i les vistes al Montseny)

(detallas de l´interior de la torrassa)

Després de gaudir d´aquesta edificació ... foto de grup !!!

TORRASSA DEL MORO

(Llinars del Vallés)

Situat a cavall entre el Vallès Oriental i el Maresme, aquesta antiquíssima torre de guaita permetia controlar tant el territori com les antigues vies de comunicació properes.
L'anomenada Torrassa del Moro és una torre circular amb murs d'uns 2 m de gruix, 4,5 m d'alçada i diàmetre exterior de 9,5 m. Està construïda amb nou fileres de carreus de pedra granítica de 45 a 60 cm.
Es tracta d'una edificació de l'època romana que permetia tant la vigilància de la ramificació de la Via Augusta que passava per la vall del riu Mogent com els territoris i camins del Vallès i del Maresme.
Està situada a uns 413 m d'alçada, al turó de Can Bordoi, dalt de la carena que controla amplis marges d'ambdues comarques.
En èpoques més properes, cap a l'any 1906 el seu propietari va decidir edificar dues plantes més fins a arribar als 13 m d'alçada per tal de convertir-la en un pabelló de cacera amb un mirador sobre tota la vall a la part superior.

AIXÒ VA DE ROCÒDROM !!!

2011-12-17T13:44:00.000-08:00

Aquest video ha conseguit deixar-me amb bon gust de boca, dons encara que sigui dins un rocòdrom, la qualitat dels escalador, les vies i les imatges ... arrivant a transmetre el que et pot donar una bona via d´escalada en roca. A disfrutar !!!

RÚBIES (Via Festival Eròtic, 145 mts, 6a)

2011-12-10T10:11:00.000-08:00

Avui Dissabte anem a buscar el sol, difícil de trobar avegades a les terres de Lleida, però ... per sobre de la boira, allà està, amb la seva força necesaria per deixarnos gaudir de la escalada. Anem cap a Rúbies !!!

(VIDEO RESUM DE MONTSONIS)

(VIDEO RESUM "FESTIVAL ERÒTIC")

Primer de to visitar obligada al poble que a obert les seves portes al nostre Munta ... el poble de Montsonis. Com no, la boira és present però dona un caliu especial aquest carrers amb història, amb el seu castell demanant protagonisme.

Després d´un bon esmorzar a la "botiga de Montsonis ... anem a buscar el sol cap a Rúbies. Allà repartiment de vies, tres vies pel davant, tres objectius diferents, tres cordades. En Xavi i en NOgues, en Pere i en Bladé i la Esther i en Jaume.

Una vegada arrivem a Rùbies l´expectacle és increíble, per sota nostra tenim un mar de nuvols que la nostra vista no troba la fi de tota ella. Una auténtica meravella !!!!

Una vegada preparem el material a dur, fem la aproximació pel GR, que ens dura, en una curta però forta aproximació fins a peu de les vies.

Allà ens quedem la Esther i jo, mentres la resta de companys van cap a les seves vies. Al davant, un primer llarg, fàcil però que no permet baixar la guardia. La Esther inicia aquest primer llarg sense cap mena de dificultat.

El segón llarg comença amb sorpresa per en Jaume ... primera mà i una serp encara ven adormida ... uff !!! Cap a munt , aquest llarg molt maco, les dues primeres xapes técnicques, plaques on cal posar-se bé per sortir amunt amb pasos més forts. Un llarg per gaudir !!!

El tercer llarg el tor-no a fer jo, una sortida un pel delicada per l´estat de la roca que cal mirar per anar a superar el sostre per la seva esquerra per sortir recta amunt fins la següente reunió ... molt incòmode !!!

I l´últim llarg per la Esther que ... pobreta es pensava que encara quedaven dos més !!! Però bé ... un últim llarg per disfrutar de la seva sortida en placa de 6a que la fa disfrutar de valent i una vegada adalt ... una altre recompensa ... vistes increíbles !!!!

Una vegada abaix ens retrobem la resta decordades ... una altre jornada per no oblidar !!!

VIA FESTIVAL ERÒTIC, 145 MTS, 6A

RÚBIES

(Descripició de la via del escalatrocns)

Aproximació:Des de Vilanova de Meià prenem la carretera cap el Pas Nou. A uns 3 quilòmetres trobarem una pista que es desvia a mà esquerra direcció a Rúbies. La seguim durant uns 14 quilòmetres fins arribar al nucli abandonat de Rúbies. Aparquem a l’esplanada i prenem un corriol que puja cap a la Portella Blanca (GR). Seguim el corriol fins que som a l’alçada de la paret on surt un corriol secundari (fites) que ens mena fins a peu de via. L1(III+, 30 mts) La via s’inicia al costat d’una alzina característica. La primera tirada es troba des-equipada, però no presenta cap mena de dificultat (es pot fer desencordat). Només haurem d’anar superant una sèrie de ressalts i esquivant la vegetació fins arribar a una petita feixa on farem la primera reunió al costat d’un arbre. L2(6a, 40 mts) La via canvia radicalment d’aspecte. Encarem una bonica i compacta placa. El pas clau es troba entre el segon i el tercer espit, on la presa és escadussera i haurem de confiar en l’equilibri i l’adherència. Un cop superat ens queda un pas atlètic amb bones mans, xapem i tirem cap a la dreta tot esquivant un sostre. Progressem ara uns metres pel costat d’una fissura, que admet tascons i friends al gust. Seguim per la placa serpentejant a la cerca de la millor presa fins arribar a la reunió, que es fa en un relleix prou còmode. L3(V, 40 mts) De la reunió hem de traçar una llarga diagonal, cercant el terreny més lògic, per evitar el sostre que tenim sobre la reunió. En aquesta part de la via la roca no es tant ferma, el que ens farà anar atents per tal de no arrencar res. Un cop esquivem el sostre enfilem una bona placa vertical, farcida de franges horitzontals, que ens permeten progressar ràpidament fins la reunió, que és extraordinàriament incòmoda. L4(6a-, 35 mts) El darrer llarg s’inicia per una placa amb roca de primera. Des de la reunió només es veuen dos expansions molt seguides i després el desert… No patiu! Cop de gas i cap amunt sobre franges boníssimes que ens fan guanyar metres ràpidament i fins i tot col·locar algun friend abans d’arribar al tercer espit del llarg. A partir d’aquest punt la dificultat minva i ens resten uns metres més senzills però on haurem de tornar a parar compte amb la roca. Descens: Anem cap a l’est a buscar la canal de La Portella Blanca per on passa el GR que hem agafat per arribar a peu de via

ADAM ONDRA ... 8C+ A OLIANA !!!

2011-12-09T23:57:00.000-08:00

NOmés cal mirar i gaudir d´aquest escalada de l´Adam Ondra asolida a Oliana. NO calen paraules ... només disfrutar d´aquesta mena de ball que l´Adam estableix amb la roca i el seu cos ... una autèntica meravella a l´abast de pocs escaladors. Gràcies !!!!

AIXÒ VA DE PEL.LÍCULA !!!

2011-12-09T23:42:00.000-08:00

Serrat de les Garrigosses (Montserrat) VIA DE L´ARANYA, 260 MTS, V+

2011-12-08T23:52:00.000-08:00

Bé ... m´arriva la proposta d´en Bladé de fer aquesta via a Montserrat, a la zona de les Garrigosses ... la via Aranya (260 mts, V+). Una via poc equipada on farà falta una mica de material ... vaja, la aventura està garantida !!!!

Arrivem a Collabató i després d´un petit esmorzar i una ullada a les ressenyes ens disposem anar cap a les parets. Deixem el cotxe al parkin d´avaix de les coves i fem la aproximació per la carretera fins les coves. Allà, el cami evident d´avaix i en pocs minuts estem a peu de via. Com a refefencia ... el nom en vermell en un roc. Cal dir que originalment la via comença 2 llargs més avaix, però com qusi tothom l´iniciem pel tercer llarg a peu de camí.

,

En Bladé s´inicia al primer llarg per una canal un pél bruta, aprofitant ràpidament un friend abandonat, que ningú provi d´emportar-se que no podràn, per continuar recta amunt per una placa. Un excursioneta i la primera reunió.

Continuem en tot moment disfrutant d´unes privilegiades temperatures per ser mes de desembre i com no de les vistes increíbles. Anem equipant tot alló que podem, fisures, plaques i un parell de diedres molt macos i fàcils d´equipar.

Cal anar al tanto de no perdrens, això si, s´agraixen les senyalitzacions que trobem a la via per seguir la linea. Però, buscant la lògica de la via ens portarà sempre pel bon camí.

Anem guanyant alçada fins arrivar a l´ultim llarg on farem la última reunió, un total de 260 metres de auténtica aventura per nosaltres. Una via divertida on posarem en pràctica l´art de posar una mica de "cacharros".

Una vegada al cim, fem tres ràpels fins la feixa per anar a buscar direcció oest la canal per on baixarem fins trobar a 15 metres del camí una instal.lació de ràpel per tocar ... terra.

SERRAT DE LES GARRIGOSSES (MONTSERRAT)

VIA DE L´ARANYA (260 MTS, V+)

ACCÉS: Desde Collbató arriven a les coves. Una vegada a les coves agafem el camí direcció est fins arrivar a peu de via en pocs minuts. NOm de la via a peu, cal estar al loro per veeure´l.

ITINERARI: L1 (45 mts, V) Al costat mateix de la via "Don cipote". Comencem per una canal un mica bruta de vegetació. Als pocs metre trobarem a la dreta un friend encastat. Continuem recta amunt, trobem un espit a la dreta. Recta amunt per la placa amb tendencia a la esquerra, per continuar cap a la dreta per un petit diedre. Reunió còmode. L2(40 mts, V+) Sortim per la dreta, superant una panxa amb bona col.locació. Tot seguit a esquerra per una placa tombada, continuem tot seguit un pel a la dreta on trobem la reunió de "Don cipote". La deixem enrera, i ataquem un diedre protegit per un espit. Jà ficats al diedre el podrem anar protegint i sortirem per la seva dreta. Arribem a una lleixa, recta amunt per una placa i ens trobem un altre diedre més fàcil que l´anterior. Sortin del diedre, a la dreta fins arrivar a la reunió en una lleixa. L3 (40 mts, IV-) Sortim per la esquerra d´un esperó fins a una nova feixa, on podríem fer reunió però nosaltres seguim amunt, a la dreta, on veurem "Aranya" en vermell a una roca. Més amunt trobem un espit que aprofitarem per montar reunió. L4 (25 mts, V) Sortint de la reunió superem un gran bloc que podem protegir fàcilment. Superat, cap a la dreta direcció una pedra amb el nom també d´"Aranya". Sortim amunt per una placa que podrem protegir per la fisura de la seva esquerra. Arribem a una lleixa i flanquegem a la dreta fins arrivar a la reunió. L5 (35 mts, V) Sortim cap a la dreta, guanyant uns petits resalts, llacem una savina. Una mica més a la dreta trobarem un espit si no recordo amb una argolla, i jà recta amunt per placa amb bona roca, que podrem anar protegint. Arrivem a la reunió en una lleixa molt còmode. L6 (30 mts, IV+) Amunt, ens trobem amb un estètic diedre. Fàcil i de bon protegir per la seva fisura, també trobarem un pont de roca que podem equipar. Més amunt pasem a la seva dreta fins arrivar a una lleixa (amb instal.lació de ràpel). Continuem pel diedre jà menys maco amb terreny un pél dubtos. Al final guanyem un ressalt fins arrivar a la reunió. L7 (45 mts, V+) Sortim per la dreta per atacar una panxa. Si busquem trobarem bones mans per superar la panxa protegits amb dos espits.. Sortim en placa. Més endavant una altre panxeta més fàcil per acabar en una placa fins adalt de tot.

DESCENS: En très ràpels fins la feixa. Caminem direcció oest i baixem per la canal principal. Trobem una corda fixe amb unes escales i un pèl més abaix la instal.lació de ràpel que ens durà al camí principal.

MATERIAL: Joc de tascons i friends, bagues savineres, i 12 cintes.

ORIENTACIÓ: Sud.

... un día inolvidable !!!

2011-12-08T11:43:00.000-08:00

Bé ... avui és un día d´aquells que marxes a dormir amb un somriure. NO vull dir que normalment m´envagi a dormir trist, no, però avui a sigut un día, sencillament maco, he anat a escalar com molts altres días, però a sigut diferent, potser la companyia, la d´en Bladé que no acostumo a compartir cordada, la via que hem va proposar, una via molt poc equipada, amb diedres, no és el meu terreny, a sobre MOntserrat, que sempre és sinònim d´aventura, després el premi d´una cervesa, una xerrada ... amb bona companyia. He arrivat a casa, la meva parella, li explico com anat la escalada, m´ha dit ... vigila, no vui que prenguis mal, que més maco que es preocupin per tu aquells que estimes. Un pel cansat, m´omplo la banyera, quan de temps, relaxat miro les fotos d´avui, seguixo amb un somriure. Surto de la banyera, truco a l´Ana a veure com l´anat el día. Penjo el telèfon i seguixo amb un somriure, sento una canço ... maca. La Merijou hem diu ... vols veure un video maco ??? M´asento al seu costat i ... feina temps que un video no hem deixava ... un somriure i una sensació tant extranya ... de pau i de que maco que és viure ... la vida !!!

SISPLAU ... VEIU AQUEST VIDEO !!!! ... per un día ... no es escalada !!!!

BANYADORES ... EN BUSCA DELS 6as !!!

2011-12-02T13:13:00.000-08:00

Avui divendres anem per feina, he quedat amb la Esther pel matí a Banyadores per fer ... si ... per fer un parell o tres de vies, potser quatra, que més dona ... quan hi ha ganes i es tenen un parell d´hores o tres avans de treballar ... quedem per anar a escalar, per que no ????
I a si anat la cosa, un talladet, aproximació ràpida, escalfem en una via i ... caña al cuerpo !!! The fly 6a+ ... pendent per la Esther, no està malament per començar. Un primer pegue, un saque i a la segona cau ... la moral alta. Anem a la veina Feixes ... els gays també poden 6a ... la Ester la tenia pendent i també ... a la butxaca. Tornem al sector Clàsic i anem a la veina de The fly que s´anomena Le mosquit ... 6b+ ... la monto com puc i li dediquem uns quants pegues ... "ahi queda la cosa" ... amb un somriure d´orella a orella.

Marxem ... les 12.15 sortim pitant cap al cotxe que haig de marxar a treballar. És el que te ser una mica fantatic. Gràcies Esther.

GOLEN ... repetim !!!!

2011-11-29T13:13:00.000-08:00

Avui ens tornem a deixar caure per aquest fantàstic rocòdrom ... la Sala Golem. Com treballem de tarda i el matí pasa rapit, i tenim ganes de tibar una miqueta, aquest llóc és ideal. Allà ens plantem a les 10 del mati, una ingestió de calories i a fotra canya !!! Comencem a escalfar per un IV+ i fins i tot probem un 6c . Per acabar de deixar els braços sense betzina acabem fent el pedaso de desplom de la sala Golem ... increíble per pujar la moral !!!!

ESCALADA A SUBIRATS (S. Sadurní d´Anoia)

2011-11-27T03:19:00.000-08:00

Aquest Diumenge ens deixem pel país del Cava, més concretament a San Sadurní d´Anoia. Només entrar al poble ens donem conta que la vida de San Sadurní està ben arrelat amb el cava. Per tot arreu trobem noms tan coneguts com Freixent i d´altres. Qui ens haurían de dir que acabariem amb una ampolla de cava ... entre les mans !!! Bé ... deixant de banda la broma que ... amb anticipació demanem perdó a tota aquella collla de Subirats que sense el seu permís ens varem apoderar de ... una ampolla de cava. Perdó !!! (però és que som com nens petits !!!)

Després de trobar un bar, ens fortem cadascú de nosaltres un entrepà a "1 EURO" , agafem els cotxes i ens anem a buscar el sector d´escalada. Aparkem cotxes i en 5 minuts fem la aproximació. Tots plegats comencem a tastar roca. En un principi no ens acaba de convencer aquesta negror de la roca, però a mida que anem fent vies ... ens anem enganxant.

Som una bona colla, donem la venvinguda a l´Abel al seu bateig al món de la escalada, al cursetistes d´en Munta i a la resta de la colla GEAMM que allà on van deixant la seva imprenta ... això de ben segur !!!!

CASTELL DE SUBIRATS (SAN SADURNÍ D´ANOIA)

Localización* Municipio: Subirats.* Acceso por carretera: Desde Barcelona por la Autovía del Nordeste (A-2/E-90) en dirección Zaragoza/Tarragona/Martorell/Lleida y toma la salida 599 para incorporarte a Autovía B-24 en dirección Tarragona/Vilafranca del Penedès N. Cuando se acaba la autovía cruzar Vallirana por la N-340 y pasar el puerto del Ordal. Una vez superado el núcleo de El Pago girar a la derecha por la BP-2427/Carretera de Sant Sadurní d'Anoia y al llegar a Els Casots girar a la derecha siguiendo las indicaciones de Castell de Subirats. Por una fuerte bajada llegaremos a una curva donde aparcaremos justo cuando la carretera empieza a subir hacia el mencionado castillo

(informació Xavierdiaz)

APROXIMACIÓ: Seguir camino que nace a la izquierda del aparcamiento y que va recorriendo la base de todos los sectores de la parte superior (Trinagle, Toro y Cinema) en apenas 5 minutos de aproximación. Para acceder al sector Salt del llop seguir el senderillo poco marcado y descender a la base empleando 10 minutos más de aproximación.

Macizo: Castell de Subirats.* Altitud: 300m* Orientación: Este.* Época aconsejable: Todo el año, escogiendo la hora oportunamente.* Dónde dormir: Existe la posibilidad de camping en La llacuna, Vilanova i la Geltrú y en Cubelles.* Compras: En Sant Sadurní d’Anoia.* Agua: Mejor abastecerse antes de llegar a la zona

(Reseñas grup muntanya S. Sadurní d´anoia)

INCREÍBLE PERÒ VERITAT !!!!

2011-11-26T15:38:00.000-08:00

Si voleu de debó pujar de grau només teniu que mirar aquest video ... per flipar !!!!

GOLEM ... rocòdrom a Arenys de munt !!!

2011-11-20T21:47:00.000-08:00

... avui Diumenge una miqueta més d´aigua, cap problema, ens deixem caure en aquest fantàstic rocòdrom que han inaugurat fà poc a Arenys de munt ... GOLEM !!!

La veritat és que val la pena visitar aquest espai on podem trobar rocòdrom, boulder i sala de fitnes i un ambient força fanàtic.

Allà ens trobem amb el Diego i els seus dos fills, l´Alex i en Marc ... posiblement dos futurs grans escaladors, estic ben segur !!! Com no, l´Ana ens acompanya i també ens trobem la colla d´HOritzons fent pràctiques del curs d´escalada. També una bona colla de l`Escala que amb la previsió de mal temps ens deixan caure pel Maresme.

Una bona opcció per pasar un matí d´aquells que son passats per aigua, de ben segur que tornarem a repetir !!!!

SITUACIÓ: Pg. Can Victoriano 8, 08358 Arenys de Munt (BCN)
Ens trobaràs a la carretera C-61 direcció Arenys de Munt, passada la benzinera la primera sortida a mà esquerra.
Sala Golem esta situada a 40 Km de Barcelona i a 140 Km de França. La seva situació privilegiada prop del mar i de la muntanya li concedeix un ambient tranquil, agradable i saludable als seus usuaris. Així mateix la seva bona comunicació tan per carretera como per transport públic i el seu extens aparcament gratuït permeten accedir a les seves instal·lacions de forma fàcil, ràpida i econòmica.

CONTACTE: Estem a la teva disposició per resoldre qualsevol dubte, consulta o gestió.
93 793 98 51
646 88 87 29
infosalagolem.com

BOULDER HORITZONS

2011-11-19T14:24:00.001-08:00

Encara que ja fà dies d´aquesta piada mai és tard per penjar-la. Això va ser un día que teniem que anar a MOntserrat però va caure "el diluvio universal" i com ara tenim aquest padaso bulder que varem fer a HORITZONS ... allà ens varem perdre.

Ja saveu, si sou d´aprop de Mataró i voleu pertanyer a un club de muntanya, jà teniu HORITZONS CLUB DE MUNTANYA !!!!

Lloc:c/ Sant Sadurní 9, 1r08301MataróBarcelona

TERCER ANIVERSARI GEAMM (CASTELLAR DE N´HUG)

2011-11-14T09:56:00.001-08:00

Un altre any a la nostra esquena, qui ens ho havia de dir. El tercer aniversari GEAMM ha estat un altre cap de setmana increíble, de retrobades amb aquells que feia temps que no ens veiem, compartint records, i per sobre de tot un cap de setmana ple d´activitats com sempre.

El llóc escollit per la ocasió ha sigut a Castellar de N´hug a la casa de colònies de la CLOSA. A qui podem donar gràcies per la atenció que hem tingut i que aconsellem a tothom que vulgui passar uns bona jornada en un entorn privilegiat.

Encara que la previsió del temps no era gaire bona, varem poder fer totes les activitats previstes. Ja dissabte al matí un bona colla del GEAMM va anar a escalar al Roc de la LLuna, un llóc maco de debó.

La resta de la gent va arrivant durant la jornada, aprofitant i fent una visita obligada a les Fonts del Llobregat i com no la població de Castellar de N´hug.

A mitja tarda arriven els petits del GEAMM. Ells son el privilegiats a l´hora d´agafar habitació i muntar el seu CAMP BASE.

Ja a les 21.00 és l´hora del sopar. L´ambient increíble com sempre, entre somriures i riures anem fent força gresca.

Després del sopar tocar preparar la sala on farem la programació de nit que serà força atapaída, amb projeccions del Xicu del viatge que varen fer a Yosemite. Després presentació sorpresa d´en Jose de la samarreta d´aquest anys. Encara més ... presentació a carrec d´en Munta del calendari Geamm i després com a cloenda la presentació de l´audiovisualt "GEAMM .... UNA MANERA DE FER EL MICO".

La veritat és que va ser tot un éxit i la gent s´ho va passar molt bé. Després la organització ens vare sorpendre amb el joc d´aquest any. L´any passat va ser l´enredos i aquest ha sigut el JOC DE L´OCA, això si, adaptat a les necesitats del GEAMM.

No cal dir que també va ser tot un éxit i la gent s´ho va passar de valent !!!

A continuació com no, en DJ BLADÉ ens va tindra tota la nit de ballaruca, una nit fantàstica que va acabar tocades les 5 de la matinada pels més fiesterus !!!! Això, també cal dir que a mitja nit ens varen sorpendre amb un ball força PICANTÓ per part d´alguns dels nois ... veurem algun video ???

A l´endamà, vaja, a les poques hores, i més concretament a les 9 del matí ens aixeque per anar a esmorzar. Un bon esmorzar dons encara tindrem un matí força entretingut amb la ...GIMKAMAGEAMM !!!!

Ah !!! Cal dir que les noies, després de la presentació del nou calendari GEAMM, dels mascles del GEAMM per concretar més, varen fer una comisió per poder-nos presentar el calendari GEAMM2013 ... ens sorpendran ????

Després de l´esmorzar la organització comença amb la Gimkama força entrentiguda i originals. La veritat és que varem riure moltíssim amb tots els participants, però per sobre de tot podem dir que el guanyador d´aquest gimkana va ser en Munta, encara que tots varen guanyar per la seva entrega, que collons !!!!

Esgotades les forçes, el riure i tot ... tocar anar a fer el dinar de fi de cloenda d´aquest aniversari.

Tot un any resumit en un cap de setmana de bon rollo on cada vegada es consolida una paraula, una expresió, una manera de viure que és el GEAMM !!!!

GRACIES A TOTS !!!!

3 ANIVERSARI GEAMM

2011-11-12T14:19:00.000-08:00

El cap de setmana del 12-13 de novembre varem celebrar el nostre aniversari a Castellar de N´hug i allà entre altres activitats, varem presentar l´audiovisual "GEAMMCHEROKEE. L´any passat va ser el FLASHMOOB i aquest any tenim el "geammcherokee", una manera de fer l´indi a la muntanya. Espero que us agradi.

FERRATA CASTELLASO (SESUÉ, OSCA)

2011-11-01T12:38:00.000-07:00

La intenció era anar a fer una ferrata als Mallos de Agüero, però com estava una miqueta tocat de la esquena, ens decidim anar a fer aquesta dons la aproximació és curteta i l´itinerari és de 45 minuts ... perfecte !!! Això si, no tinc cap mena de referencia respecta a ella però la aventura és la aventura i com sempre dic, tota ferrata és maca, per una cosa o una altre.

Agafem la carretera direcció Benasque, com no després tocara fer una visita al Barrabés, qui no !!!
Al poble de Castejón de sos fem un petit esmorzar amb les nenes que avui ens acompanyes. Normalment quan fer ferrata no venen amb nosaltres, sobre tot a l´estiu per no quedar-se a la furgoneta pel tema calor, però com jà no fa tanta i la ferrata és curteta venen amb nosaltres.

Després de l´esmorzar agafem i ens dirigim fins a peu d´aproximació i ens 15 minutets estem a peu de via.

Curiós l´indret, com una antiga Cantera on han aprofitat i fet una mena de figuras amb restes de tubs de la Cantera, vaja, una mica d´arts dins la Ferrata. En tot moment ... les VISTES INCREÍBLES a tot el vall i al riu Ésera ... només per les vistes jà val la pena fer aqueta ferrata.

Comencem a pujar per una placa equipada amb esglaons i deixan enrera els petits "ferrosartístics" que aportan el seu granet de ... nosequé.

Després de flanquejar a esquerra per terreny fàcil arrivem a un punt que flanquejem a dreta per un pàs un pel aeri ajudats pel cable de vida.

A continuació comença el tram més maco de tota la via, força vertical amb petits desploms que ens faran treballar una miqueta de braços, però mai exageradament i un equipament força generós.

Les vistes a mida que guanyem alçada guanyant en espectacularitat amb els contrastos del verds dels camps, el ciment de la civilització i l´aigua del riu Ésera, i per la cara nord amb vistes a la zona de Benasque amb el pirineu Aragonés.

Una vegada superem el tram més dificil, tocar anar grimpant per terreny molt fàcil fins arrivar al cim on tornarem a disfrutar del paisatge. En resum, una FERRATA FÀCIL I AMB UN ENTORN PRIVILEGIAT.

FERRATA DE CASTELLASO

(SESUÉ, OSCA)

(INFORMACIÓ Deandar)

ACCÉS: Sesué es una pequeña población que se encuentra unos 11 km. antes de llegar a Benasque viniendo por la A-139 desde Castejón de Sos. Para llegar a la ferrata, no tenemos que entrar al pueblo. No cruzamos el primer puente que nos lleva a Sesué, seguimos de frente hasta el segundo puente, hacia el Camping La Borda de Arnaldet. Después tomamos el desvío arriba a la derecha, indicado con un cartel de madera -ferrata-, camino que pronto se convierte en una sinuosa pista. (No tomar el camino que baja al camping) Podemos aparcar en el margen del camino pasadas unas curvas

ITIENRARI: Esta vía ferrata ha sido para nosotros una muy grata sorpresa. Pensando que quizá sería una vía más bien sosa y sin dificultades, la verdad es que es al contrario. Está tan ingeniosamente equipada y trazada, que aprovecha al máximo el desnivel del Castellaso para ofrecer un recorrido variado y sobretodo aéreo.
El inicio sirve de perfecto calentamiento, en los últimos pasos antes de llegar a la zona vertical, no disponemos de grapas sólo cable de vida, con lo que debemos avanzar escalando, buscando las presas en la roca. Para los que no estamos habituados la experiencia es bastante emocionante.
Mezcla de escalada y vía ferrata este corto itinerario gustará a los ferrateros con ganas de pasos deportivos y expuestos
Cuando llegamos a la parte vertical, ya aparecen las grapas y es que sin ellas sería difícil avanzar, contamos varios repechos desplomados, unos cuatro y cada vez más y más patio. La ferrata sube vertical como si de una clásica directísima se tratara. Los desplomados, todos cortos y muy bien equipados, nos exigirán trabajo de brazos y temple.
Al final llegaremos a una zona herbosa, la ferrata continua a la izquierda con un pequeño repecho sin dificultad que nos dejará en la cima del Castellaso, mirador natural del valle del río Ésera y de los Pirineos.

RETORN: Desde la cima tomamos una senda que desciende hacia el norte. Al llegar a un prado la senda gira paulatinamente al este y vemos en frente una pequeña masía y la Ermita de San Saturnino que se levanta en un balcón natural. El camino serpentea entre la masía y la ermita que quedará por encima nuestro a la izquierda. Tenemos visible en todo momento el coche y la pista de la aproximación, que encontraremos un poco más abajo.

BERBEGAL. SORTIDA PELS VOLTS DEL CANAL DEL CINCA

2011-10-29T07:18:00.000-07:00

Una sortida en btt ben senzilla, sense cap mena de desnivell reseguint el Canal del Cinca que pasa per la població de Berbegal. I com a recompensa aquest petit capritxo de la naturalesa ... o potser estem a la illa de Pacua ??? Va ser que no !!!!

Dons això, deixem la furgoneta a peu de carretera de Berbegal a Monzon just on es creua amb el canal. A partir d´aquí només toca disfrutar del paisatge.

Deixem enrera la població de Berbegal i arrivem en aquest indret tot curiós, on trobem una petita edificació en runes al costat mateix d´un "empedrat" natural on l´home antigament haviat fet uns petits canals per recollir l´aigua i desviar-ho a la edificació. Al costa mateix aquest gran bloc de pedra que recorda als de la illa de Pascua.

Ens apropem, disfrutem, el toquem, fem quatres fotos i tornem a marxar reseguint una altre vegada el canal fins tornar al cotxe ... xino xano.

CANAL DEL CINCA (BERBEGAL)

APROXIMACIÓ: Agafem la carretera de Monzon direcció Berbegal. Just avans d´arrivar trobem el canal que creua la carretera. Allà mateix deixem la furgoneta. POdem visitar allà mateix un petit tram d´una "calzada romana".

ITINERARI: Prenem direcció oest tot reseguint el canal fins trobar al davant nostra el bloc de pedra. Opcció d´anar més enllà, com no.

OBSERVACIONS: Hi ha senyals que no es pot transitar en cotxe però com anem en bicicleta ...

SADERNES (CASTELL S´ESPASA)

2011-10-22T11:33:00.000-07:00

Avui ens deixem caure per terres gironines amb la excusa que son festes a Girona. Anem a Sadernes a escalar dissabte i matí i ... aquells que aguantin s´aniran de festa a Girona ciutat , però primer tocar escalar !!!

Quedem a primera hora amb en Xicu per esmorzar i tot seguit marxem cap a Sadernes. Allà ens decantem per anar a Castell s´Espasa, al canto esquerra on tenim forces vies del nostre grau.

Al sector trobem força gent, coneguts d´en Xicu, una visita d´en Xavi Nogures que jo no arrivo a veure dons estic penjat i també, casualitats de la vida, en trobo un company que vaig coneixer el cap de setmana passat a Solius .... bon vailet !!!!

Anem d´esquera a dreta pasant per les vies però, a destacar la via "Pornomania" que es deixa fer per tots nosaltres i ... la "No e pa re", un 6a+ mquíssim de de debó i la "el perfum de les transparencies, 6b+" que la Anna ... es treu com una campiona !!!

Escalar amb noies com aquestes ... uf !!! tot un plaer i un gust pels ulls !!! Gràcies Esther !!!

En Xicu ... bé ... a un altre nivell, al final es treu una via que tenia pendent, si no m´enrecordo malament "la nostra, 7a+" ... tota una via !!!

... i tornar a recordar el viote que va fer l´Ana que està feta una friki !!!!

SADERNES

(CASTELL S´ESPASA, ESQUERRA)

1. 5+ 2. 6C 3. 7A 4. 6C+ 5. 6A 6. 6A 7. 6A 8. 6A+ 9. 6B+ 10. 6B 11. L1 5+ L2 4+ 12. 6C+ 13. L1 6A+ L2 6B+ 14. 6A+ 15. 7B+ 16. 4 17. 4+ 18. 5 19. 6A+ 20 L1 6A L2 6C 21. L1 6A+ L2 7A

ESCALADA AMB HISTORIA. CASTELL DE MONTJUIC

2011-10-21T15:43:00.000-07:00

Avui aprofito que a la tarda haig d´estar a la fira de la "animalada" per fer una visita ràpida al Castell de MOntjuic però com no, per visitar un dels llocs amb història, al costat del tunel de la Foixarda, un dels llocs on es va iniciar la escalada ... als murs dels castell de montjuic.

(VIDEO RESUM)

Cal dir, que només per la visita jà val la pena, pel conjunt històric com per les vistes de tota la ciutat i del port de Barcelona.

I com sempre els peus de gat van a la motxilla, aprofito per treura profit a la situació i fer unes quantes travesses pel mur. Llàstima de no portar corda i company de cordada dons té que ser curiosíssim per alguna de les seves vies. POtser, la més curiosa, la que travessa un de les finestres a mitja vía, amb el seu parabolt característic. Curiós de veritat !!!

Vaja, que només serà qüestío de convencer algú per anar a enfilar-nos. De fet, per poder dir que hem escalat en un llóc amb historía i no més ven dit.

CASTELL DE MONTJUIC (BARCELONA)

APROXIMACIÓ: Desde la plaça d´Espanya direcció al castell de montjuic, seguint les indicacions.ORIENTACIÓ: Totes.DESCENS: HI ha reunións i si no es pot aprofitar les baranes de les balconades.ROCA: Paret de la construcció del castell. Blocs de granit i arenisca força compacte.EQUIPAMENT: Spits, algun parabolt i algun químic.ALÇÁDA: Aproximadament uns 10 metres.

ESCALADA A LA DESDENTEGADA (MONTSERRAT)

2011-10-16T02:02:00.000-07:00

Avui és d´aquestes jornades que es queden gravades, per la companyia, pel indret, per les vies i per la gent que acabes conguent, tot plegat, és un dels alicientes de la escalada.

La Desdentegada, un sector que no coneixia, i que segur que tornaré ben aviat. Per arrivar cal deixar enrera el Vermell del Xincarró i queda tot just davant de la Cova de la Arcada.

Després d´un bon esmorzar al Bar de l´Ana, al Bruc, fem la aproximació en poc més de mitja hora. Una vegada arrivem a peu de via del sector escollit, les vies de la 15 a la 18 trobem una bona colla d´escaladors. Un GEAMM però de l´HOspitalet i una altre colla residents temporalment a Gelida i a Viella.

Com pràcticament totes les vies estan que treuen fum, anem pasant d´una a l´altre mentres petem la xerrada amb els companys, tres noies ben trempades i com no, bones escaladores !!!

VIA 17. La Eshte comença per aquesta via, on el grau es concentra als primer metres, pasos finets per anar perdent una mica de dificultat adalt. Es pot dir que és una via força mantinguda.

Tot seguit en Jaume i la Eva segueixen els pasos de la Esther disfrutant en tot moment de la via.

El peu de via és força distret, xerradas amb els veins, un somriure, anectdotes, que si les vacances a Rodellar ... no només és escalar !!!

(els companys de l´HOspitalet, l´altre Geamm i la Maria)

VIA 16 (V+) Aquesta via és maca de debó. Sortideta fina però deseguida arrivem amb una fisura en diagonal amb bona pressa de mà invertida que fà d´aquest un pas maco. Continuem amunt fins arrivar adalt de tot, ben bé per sobre dels 30 metres de via !!! Com no, la Eva en acció !!!

Les vistes desde la Dessdentegada son maques de debó, al davant mateix tenim la Cova de la Arcada.

Aquí tenim també al cuñao del Paco, o sigui, el company de la Maria ???

VIA 18 (V+) Deunió la sortida d´aquesta via. Fineta i anem a buscar un peu esquerra a una patata montserratina per tot seguit tibar a munt. Després una minpanxeta i amunt. Xula,xula.

VIA 15 (6a) Sortida molt fina fins anar a parar per sota d´una panxeta on tenim el pas. Trobarem uns forats una mica a la dreta dels seguros. Superat això .... a disfrutar fins dalt.

I aquí els culpables d´aquest fantàstica jornada ...una colla collonuda !!!!

MONTSERRAT (LA DESDENTEGADA)

APROXIMACIÓ: Desde el bruc, agafem el carrer a dreta que pasa per sota de la escola. Agafem la segona pista a mà esquerra i recta amunt. Deixem tres desviament a mà dreta fins arrivar al parking. Agafem el camí i el primer corriol a la dreta. El de la esquerra ens duria al Vermell. Recta amunt sempre deixant a la esquerra el Vermell del Xincarró. Quan arrivem a la alçada de la part final del Vermell, veurem a continuació la Dessdentegada (veure fotos). Prenem el primer corriol per anar al sector de la esqerra.

ORIENTACIÓ: Est.

CLASICA A SOLIUS

2011-10-13T04:21:00.000-07:00

Avui dijous ens presentm a Solius, vaja, torno a visitar-ho. Aquesta vegada amb en Dani, però a més a més de fer una mica d´esportiva farem una practica de via llarga. Farem la via peix fregit i continuarem flanquejant a mà esquerra per anar a buscar un pel més adalt el final de via la caleta per acabar rapelant fins a peu de via. Som-hi !!!

SOLIUS

(Via peix fregit+ via la Caleta part final, 32 mets, V)

SITUACIÓ: A la població de Solius
ACCÉS: Pasada la població de la Llagostera direcció S. Cristina d´Aro a l´alçada de la primera betzinera a la esquerra, agafem la pista esfaltada, direccció amunt, deixem a mà esquerra la pista forestal que bé de solius i trobem un llóc per aparcar a má esquerra i a mà dreta. Allà neix el camí direccicó les parets. També podem arrivar fins la població de Solius i continuar per la pista forestal fins trobar la pista esfaltada. A mà esquerra i als pocs metres el parkin per aparcar.
APROXIMACIÓ: Agafem el cami i al final començen els corriols direcció avall. allà jà veiem tot just a sota les agulles de solius.
Descripció:L1 (25 mts, V) Fem la via peix podrit i una vegada arrivem a la reunió passem a la esquerra on montem la reunió en dues argolles. L2(7 mts, IV) Sortim flanquejant a mà esquerra per anar a buscar la part final de la via la Caleta fins arrivar a la seva reunió. Descens: Un sól ràpel de 32 fins a terra.

SOLIUS ... AGULLA CENTRAL

2011-10-09T10:17:00.000-07:00

Aquest cap de setmana fem una sortideta familiar, cosins i amics de cosins, a un llóc sempre especial, Solius i com no a la Agulla Central, on tot aquell que comença a escalar s´enporta un bon record. Un bon día, força calor i també força gent però sempre amb bon rollo !!! Comencem per les vies fàcils equipades per la gent de Mataró i continuem per la resta de vies obertes pels "fills de solius" on podreu trobar les ressenyes.

NO cal dir que en Ruben i la Cristina estan agafant aficició i de la bona i com no els seus colegues Paco i MIreia van al darrera, això motiva de debó. De fet, ahir van estar escalant al Sot de la Guillota i avui els tenim aqui.

(la Cristina i la Merijou)

(Paco en acció )

(la Cris i en Ruben)

(en Jaumet i la Cris)

(vistes a la Agulla Central)

(en Jaumet a "À la page, V+)

Una jornada per a repetir sens cap mena de dubte amb aquesta colla.

SOLIUS (GIRONA)

SITUACIÓ: A la població de Solius

ACCÉS: Pasada la població de la Llagostera direcció S. Cristina d´Aro a l´alçada de la primera betzinera a la esquerra, agafem la pista esfaltada, direccció amunt, deixem a mà esquerra la pista forestal que bé de solius i trobem un llóc per aparcar a má esquerra i a mà dreta. Allà neix el camí direccicó les parets. També podem arrivar fins la població de Solius i continuar per la pista forestal fins trobar la pista esfaltada. A mà esquerra i als pocs metres el parkin per aparcar.

APROXIMACIÓ: Agafem el cami i al final començen els corriols direcció avall. allà jà veiem tot just a sota les agulles de solius.

ROCA: Granit

ORIENTACIÓ: Totes depenen les agulles.

SOT DE LA GUILLOTA (TAGAMANENT)

2011-10-04T11:32:00.000-07:00

Avui quedem amb en Diego a fer una escapadeta, treballem de nit i podem aprofitar una mica el matí. Ens acostem fins el Tagamanent aquest sector que jà havia visitat i hem va agradar força, i com no, estic segur que li agradarà al Diego.

El sol apreta de debó i per ser octubre ... deunidó !!! Comencem per les vies més fàcils per acabar fent la "esquerda del pi, 6a" que recordo que la primera vegada la vaig encadenar però ... aquesta vegada no tiro, i la entrada se m´entravesa, però tot així, una via molt maca !!!

Una matí fantàstic amb bona companyia i estar clar que ens hem de posar les piles per tibar de debó !!!

SOT DE LA GUILLOTA
(TAGAMANENT)

SITUACIÓ: TAGAMANENT
APROXIMACIÓ: Cal entrar a la població de Tagamanent i cruar per sota de la C-17, encarar-nos direcció Barcelona i a la alçada de la betzinera, creuar el riu per un pont i agafar la pista amunt. POsiblement haurem de deixar el cotxe a mig camí a no ser que portem un 4X4. Al arrivar a una cadena prenem un corriol a mà dreta fins a peu de via.
VIES: Fins a 6C.
ORIENTACIÓ: Est/Sudest

Vies obertes i reaquipades per Just Gracia i Tomàs.

Arnaud Petit ...

2011-10-03T08:40:00.000-07:00

Increíble video de Arnaud Petit, a la via Black Bean (8b) en Ceuse... només cal veure el video per disfrutar de la dificultat afagida a l´hora de no fer servir els ancoratges fixes i autopretigense amb friends i tascons ... increible !!!

ESCALADA A SORITA DE LITERA (OSCA)

2011-09-25T10:14:00.000-07:00

Aquesta serà una escalada ràpida, és Diumenge i hem d´estar a les 15.00 dinant a Alfarràs amb els tiets del Oscar , i després, més tard hem d´anar a visitar una colonía de gossos i gats que promet o sigui que anirem per feina ... la escola escollida queda aprop, a tocar del poble de Baells a la carretara que va a Viella per sobre de l´embassament de Santa Ana, més concretament a Sorita de Literta.

Arrivem, deixem el cotxe i ens acostem al sector Triangles, a tocar del parking. Farem les 4 vies
que queden a la dreta, uns cinquillos i un cinqué més ... a tibar !!!!

Un sector de vies curtes, amb un calcari força bó amb una orientació perfecte per l´hivern que quedarà pendent de visitar els sectors restants.

A corre cuita marxem cap a Alfarràs i després d´un dinar amb la família de l´Oscar tornem a marxar a visitar a una gent fantàstica, amb un projecte maravellós ... allà on els gossos pasaran els seus últims díes. Tots aquells gossos que ningú vol ... aquesta família els hi obrens les seves portes on pasaran els seus últis dies que segur que seran molts.

Gràcies per haver-hi gent tant increíble !!!!

ESCALADA A SORITA DE LITERA

(FRANJA DE PONENT)

ACCES: Cal agafar la N.230 direcció Viella. Entrar a la població de Baells i crueada la població pel seu centre, arrivem al cementiri on començá una pista en bon estat. Als 2 kilòmetres deixem a mà esquerra un GR-23 i tot recta en 2 kilòmetres arrivem al poble on tenim les vies d´escalada.

ORIENTACIÓ: Sud

ROCA: Calcarea.
APROXIMACIÓ: Evidenta a les parets (1 a 5 minuts)

1. 6b. 2. 6a 3. 6c 4. 7a+ 5. 6b 6. 6a+ 7. 6a+ 8. 6b 9. 6b 10. 6b 11. 6a+ 12. 6b 13. 6a+ 14. 6a 15. 6a 16. 6a+ 17 v 18. 6a 19. 6b+ 20. 6c+ 21. 7a 22. 6b 23. IV+ 24. V 25. 6b 26. 6b+ 27. 6c 28. 6a 29. 6c 30. 6a+ 31. 6a+ 32. V 33. 6a 34. 6b+ 35. 6c+ 36. 6a+ 37. 6c+ 38. 6b+ 39. 6a 40. ? 41. V 42. V 43. V 44. V 45. V+ 46. V 47. V

BEATLES+YOSEMITE=FIVETEN

2011-09-22T07:31:00.000-07:00

Realment el món de la publicitat és crativitat, imaginació i darrera les marques hi ha un gran equip capaç de sorpendre. Aquí una mostra ... no cal dir, dues imatges que tots hem vist alguna vegada ... i la suma ...

ROC DE LA LLUNA ... un somni !!!

2011-09-17T08:12:00.000-07:00

Hi ha racons que sempre et sorprenen, indrets que somies tornar i el racó de la lluna és d´aquells que saps que hi tornaràs. Com al novembre celebrem el tercer aniversari Geamm a terres de l´alt Bergueda i més concretament a Castellar de n´hug visitem aquesta escola com a posible llóc escalada per la seva proximitat i aíxi és com hem descobert el Roc de lluna.

Després d´una aproximació d´uns 8 kilometres per una pista que es deixa fer, arrivem a peu de vies l´Ana, la Esther i jo servidor. Més tard, no gaire més tard, en Ramón, la Marina i els dos pitufos apareixen per allà.

(l´entorn fantàstic)

Comencem pel sector que hi ha a la dreta, on son les vies més fàcils ... de fet les acabem fent totes, menys la "Masterile Dream, 6a " que no ens convenç i preferim després anar a probar "Dulcinea de los tobillos, 6a" que dieun que val molt la pena. D´aquest sector cal destacar potser la via 2 que resegueix una mica l´esperó i és força maca. Com no .. destacar la bellesa de la roca, amb els seus forats que recordant els craters de la LLUNA ... el ROC DE LA LLUNA !!!

Després de aquest primer contacte ... baixem fins el prat de peus de vies on fem un pica pica tots plegats i com no ... tots plegat anem a fer la nostra via ... al sector de més a la dreta, la Dulcinea de los tobillos, un 6a de pila, tota ella mantinguda a veure que tal. Allà trobem bona companyia, dues noies que tibant de valent a la via del costat, "Via los fatos, 6b+" ... i com no, cau un parell de vegades per part d´elles ... si senyor !!!!

Ara ens toca a nosaltres ... començo jo obrint via, devant, una paret força vertical on un pel més adalt de mitja via, una feixa on potser podré descansar ... o no ... per afrontar la última part. Només dir que ... bones mans hi ha constanment, no cal seleccionar, és qüestió d´anar pujant, si cal descansar ... si pots ... fins arrivar a la petita feixa, allà els braços comencen a estar carregats. Una petit panxeta, si arriva a panxeta i l´ultima tram ... allà adalt la reunió ... i els braços apunt de petar ... la última xapa i ... reunió !!!! ... i així tots tres !!! L´Ana encadena i la Esther també ... crits per tot arreu !!!! Les veines del costat flipennnn !!!

(la Esther encadenant)

Una via que deixa la moral alta, tant alta que decidim anar a probar "La sombra del llop, 6a+. Ens desplacem pocs metres i ens plantem devant de la via. Ara si ... paret a 90 graus ons els forats van de més a menys i la verticalitat mantinguda on no poder descansar i com no ... els alejes hi son allà. En Jaume obra ... i a mitja via els braços no aguantes. Decideix acabar d´obrir fins adalt de mica en mica. NO cal dir que també és una via de pila on no hi ha cap pas técnic que no es deixi fer ... la Esther també fa el mateix que en Jaume i l´Ana, encara que sigui de segona, encadena fins adalt deixant el llistó .... molt alt !!!!

(en Jaumet a La sombra del llop, 6a+)

(l´Ana ... en acció)

Una jornada perfecte, en un llóc fantàstic, amb una companyia inmillorable i una escalada ... d´ESCÀNDOL !!!!

De tornada, fem una parada fins el mirador de la Roca de la Lluna, on podem disfrutar de bones vistes cap el Pedrafora i la MOlina-Masella ... una parada que val la pena fer.

ROC DE LA LLUNA

(POBLE DE L´LILLET)

APROXIMACIÓ: De Guardiola de Bergueda anem direcció la Poble de l´lillet i just avans d´arrivar, al Km 8 agafem a mà dreta direcció el Santuari de Folgars. Tot seguit, una pista forestal ( 8 kilòmetres on la part final s´ha d´anar en comte ... jo amb un Seat Ibiza vaig pujar). Seguint sempre les indicacions del mirador del Roc de la Lluna. Després del mirador ens trobem al davant les parets de la Moreneta i a la esquerra el Joc de pilota, el nostre destí.

FERRADA FORADADA DEL TOSCAR (OSCA)

2011-09-04T14:14:00.000-07:00

Aquesta ferrada situada a la provincia d´Osca, sens dubte és de les mes maques que hem fet últimament. Per la seva situació, les vistes, la calitat del seu calcari, la bellessa del seu itinerari fant del conjunt una ferrada que val molt la pena visitar. Podriem dividir aquesta ferrada en dues parts. Una primera que una vegada asolit el primer cim, baixem per la cara nord on acaba en un pont i una segona part on asolim un segón cim que perd una mica l´interés asolit a la primera part. Això si ... sempre val la pena fer la totalitat del recorregut ... sempre que la calor ho permeti ... a nosaltres ens va respectar la calor.

Una vegada deixem el cotxe a peu de carretera (si tens un 4X4 pots accedir fins a peu de ferrada) just avans d´un monument amb una mena de llanças a lo "indio", ens enfilem amunt directa a la paret en poc menys de 15 minuts ... una passeig.

A peu de ferrada trobem un grup als que deixem una mica de terreny pel mig i ens iniciem pel seu espolon magnífic, amb una equipació generosa, com tota la ferrada.

Una vegada finalitzem l´espolon, fem un flanqueig per endinsar-nos per una canal força tancada.

Una vegada sortim de la canal arrivem a una placa molt estética amb una roca que hem recorda moltíssim a Malanyeu ... el seu color, el tacte ...

Sortim de la placa amb tendencia a esquerra, pujem fins trobar una petita travessa per tornarnos a enfilar per un altre espolon també força estetic.

Al final d´aquest arrivem al primer cim on les vistes son realment maques ... fotiqui !!!!

Tal com pujem, tornem a baixar per fer un flanqueig força aeri i amb bones vistes.

Una vegada creuem la paret iniciem una baixada per la roca anant a buscar la cara nord de la paret, on seguirem baixant fins anar a buscar el gran pont penjat.

Aquí podriem dir que s´acaba la primera part de la ferrada. Una vegada hem creuant el pont teninm la opcció d´anar a buscar un "escape" i sino continuem la ferrada fins anar a buscar el segón cim. Aquest traçat trancorra per la part més facil, tot un seguit de plaques, fisures ... fins arrivar al cim. En tot moment les vistes no ens deixarant indiferents.

Una vegada adalt ... foto ... i anem a buscar el retorn això si ... força complicat per una canal através de cordes fixes però per un terreny difícil fins arrivar a l´alçada del pont tibetà on el descens es torna una miqueta més fàcil ... sempre seguint les fites fins arrivar a peu de ferrata i tot seguit desfer el camí d´anada fins el cotxe.

FERRADA FORADADA DEL TOSCAR

(OSCA)

ACCÉS: Per la N.260 (tram de campo a Ainsa). Després de pasar el poble de la Foradada direc´ció Ainsa, trobarem una mena de monument amb forma de tippi indi on deixarem el cotxe a l´inici d´una pista a mà dreta. Si tenim un 4x4 podem arrivar fins a peu de via. Si no haurem de caminar uns 20 minuts direcció a la paret seguin els retols indicadors de ferrada.

ITINERARI: De 2 a 3 hores i mitja. Molt bon equipament.

DESCENS: De 30 a 40 minuts.

OBSERVACIONS: Posibilitat de abandonar després del pont. Podriem dir que la ferrada son dues parts. Una primera molt intersant i una segona més monòtona on si la calor apreta és fa durilla, encara que la dificultat és baixa.

TURO DE MOROU I EMPEDRAT

2011-09-03T15:31:00.000-07:00

Fantàstic itinerari circular per coneixer aquest indret del Montseny a tocar de Santa Fé, on cal destacar la Fageda, l´embassament, el turó de Morou, el seu empedrat i com no ... les vistes. Nosaltres dintre de la ruta arrivem fins el turó de Morou que realment val la pena de veure.

Aquesta sortida és especial dons els gossos son els protagonsites i les persones pasem a segón terme ... com hauria de ser sempre ... segur que tots plegats aniriam millor.

(turo de morou)

Arrivada a l´empedrat de MOrou amb tots els gossos.

RUTA DE L´EMPEDRAT DE MOROU

Excepcional indret, proper als perillosos esqueis de l'empedrat, que ofereix una espectacular vista panoràmica sobre tota la vall de Santa Fe i els cims i serralades que l'envolten: el Turó de l'Home, les Agudes, el turó de Morou, la Serralada de Marina i la depressió vallesana.

Punt d’inici: Can Casades. Santa Fe del Montseny

Durada: 2 hores

Dificultat: fàcil

Senyalització: fites taronges. Disposa de material en braile.

Més informació: http://www.diba.cat/parcs/itineraris/recomenat/

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES !!!

2011-09-01T06:27:00.000-07:00

És ciencia ficció o potser només un sommi ??? Veurem algun día aquesta imatge feta realitat ??? El que si és una realitat son la portades de CAMPOBASE, que sempre ens sorprenen amb la seva originalitat i calitat dels seus fotògrafs i els seus respectius treballs. Gràcies !!!

ESCALADA A VALLDANEU (AIGUAFREDA)

2011-08-24T07:28:00.000-07:00

Dues subvencions de la diputació de Barcelona han fet posible el reequipament d´aquest sector d´escalada situada sota la esglesia de Sant Pere de Valldaneu ... gràcies a la diputació i als reequpadors !!!

ACCCES: Vingen de la Garriga, entrem a la població de Aiguafreda. Una vegada entrem agafem com si volguesimm tornar direcció Granollers, però quan creuem per sota de l´autovia no ens reincorporem i pujem amunt cap a la estació de tren. La deixem enrera i agafem direcció la Ermita de Sant Pere de Valladaneu. Just avans d´arrivar trenquem a mà esquerra i tot seguit deixem el cotxe en un petit parking a mà esquerra. Caminant avall agafem el primer corriol a mà dreta i deseguida veurem "cordes fixes" que ens durà a peu devies.

I així és, dimecres i som en Xavi, la Eli, en Muré, en Xavi, jo i l´Andreu i el seu fill de ... 6 mesos Guillem, Arnau ??? quina memoría !!!! Perdona`m Andreu !!!

(cordes fixes per la proximació ... quin luxe !!!)

Aquest sector amb orientació est, perfecta per les tardes d´estiu i els matins d´hiver. Les noves reequpacions i suposem que la equipació de vies noves fan d´aquest sector una magniífica escolar per aquells que comencen a obrir de primer dons ... lal cantitat de parabolts és fins i tot ... exagerat !!! ... però ... això fà que sense saver el grau de les vies pugis probar sense por. De totes maneres els graus que predominant son baixos. De totes maneres felicitar als reequpadors i com no a la diputacio de Barcelona per la subvenció. Gràcies !!!

Una jornada ben aprofitada i més quan es descobreixen sectorns nous ... que sempre s´agraeixen !!!

PRESES PERSONALITZADES

2011-08-23T05:10:00.000-07:00

Si voleu adquirir preses pel vostre boulder, o si voleu una pressa personalitzada tant per vosaltres o per fer un regal ... aquí teniu una mostra del que pot fer el nostre company JOrdi, una pressa amb el "logo" del GEAMM i el resultat ... increible !!!! I tot això a uns preus força econòmics ... no dubteu en consultar-ho.

DENT D´EN ROSELL (Via Duis, 150 mts, V+ (V obligat))

2011-08-21T03:31:00.000-07:00

(lanochedelloro.com)

Aquest Diumenge, encara que les previsions del temps és una onada de calor, les ganes d´enfilar-se poden amb nosaltres. Patirem la calor de valent ????
Dons si, no hi ha dubte que la notra predominant va ser la calor, tot i la alçada i estant a tocar de Nuria la varem patir.
Quedem a Mataró a les 7 del matí i arribem a Queralb després d´esmorzar. Ens enfilem pel camí que porta a Nuria i a l´alçada de la Dent d´en Rosell ens desviem pel camí a esquerra que ens durà després d´una pujada lletxa per una tartera a peu de via. Potser cap a 50 minuts d´aproximació i la calor apreta de debó.

Una vegada a peu de vies ens repartim els grups. A la Duis coincidim dues cordades, en Munta i jo i per una altre banda l´Alfredo i en Ramón. Aquesta via recorda al Montseny, un gneis brut que no dona gaire confiança fa que els peus els facis vallar de valent fins trobar el punt de confiança. Un primer llarg sense equipar maco amb dues opcions de IV o V+. Nosaltres ... el V+ !!!

Aquí en Ramón decideix retirar-se per una lesió al peu que no el deixa trobar-si agust. Ràpel i al terra ... una retirada a temps sempre és el millor

El segón llarg, una gran placa que potser és el llarg més maco de tota la via, per continuar amb la resta, dos llargs que no tenen rés d´especial.

Arrivem adalt del cim, disfrutem de les vistes i agafem direcció el coll de la dreta per després anar a buscar la tartera per on hem pujat, una baixada un pel lletja.

Arrivem a Queralbs i allà esperem a la resta de cordades, pasejada pel poble, una mica de boulder i disfrutar de l´entorn.

VIA DUIS (150 MTS, V+( V obligat)

APROXIMACIÓ: Desde el poble de Queralbs agafem la carretera direcció Fontalba on deixarem el cotxe a l´aparcament de la esquerra. Agafem el camí de Nuria, creuem la capilla, passem una font i als pocs metres veiem a ma esquerra les parets. Prenem un camí a esquerra que pujant per una tartera ens durà a peu de vies. ITIENRARI: L1 (35 mts, IV o V+ segons la variant) Nosaltres prenem la variant de la esquerra que caldrà protegir amb fisures i friends fins el n.3. L2 (45 mts, V+) Sortim amb tendencia a la dreta per xapar i tot seguit a esquerra per continuar recta amunt. Les xapes allunyan una miqueta, trobarem algun clau amb algun passet força finet. L3 (25 mts, V+) Sortim flanquejant a esquerra i tot seguit ens trobem el pas clau del llarg protegit per un parabolt. Cal fer una pas un pel dinamic per ensortir-se.. Després amb tendencia a dreta per atacar la reunió per la seva dreta. L4 (45 mts, IV+) Sortim per la placa per acabar per la seva esquerra on trobem un bolt. Apartir d´aqui el llarg és un pel lleig i no evident amb tendencia a esquerra fins arrivar a una última placa, on al final trobarem la reunió. DESCENS: Per la mateixa via en 3 ràpels o caminant. Aquest opcció hem d´arrivar fins el cim i alla a mà dreta fins arrivar a un coll, sempre seguint les fites. Arrivat al coll, a esquerra per baixar fins la alçada del peu de via, sense arrivar-hi i tot seguit per la tartera per on hem pujat. MATERIAL: Friends fins al 3 i fisurers. ORIENTACIÓ: Est. ROCA: Gneis

ERAIZE, ESCALADA A NAVARRA

2011-08-12T07:53:00.000-07:00

Aprofitant la nostra estada aquest estiu per les meravelloses terres de Navarra i visitar llocs tant macos com la Fonz de Lumbier, la vall del roncal, Roncesvalles, Irati i molts llocs més, després d´una petita estada pel pais vasc frances, com no, una petita jornada d´escalada no ens la podem permetre de perdre. La zona escollida al port de Belagua, i el sector ERAIZE.

Per que ERAIZE. Després de veure una foto a la guia completa d´escalada a Navarra vaig dir que volia visitar aquesta zona per sobre de tot per la bellesa de l´indret, i per la curiosa erosió de la roca. La visita no te desperdici. Esta situada en una zona anomenada "karst", que es una gran extensió de pedres de color gris-blavoses que degut a la erosio de l´aigua sobre la pedra fa una mena de canals a la pedra molt maca, una autentica meravella de la natura.

Ara només toca disfrutar ....

LLANOS DE ERAIZE

SITUACIÓ: Puerto de Belagua (Navarra) a tocar de les pistes d´esqui nòrdic El Ferial

ACCES: Arrivem al parking de les pistes de el Ferial i aparquem al parking de mà esquerra devant d´un plafo informatiu de camins. Agafem el camí de mà esquerra amb marques vermelles-blau, els primer metres amb pujadeta i despres sempre en baixada fins arrivar a peu de viies. Uns 10 minuts

VIES: Fàcils però amb els anclatges un pel allunyats.

ORIENTACIÓ: Sud-sud-est.

RESENYES: Al llibre "Guia completa Escalada en Navarra" edi Sua.

ALQUEZAR (RUTA DE LAS PASARELAS)

2011-08-07T05:56:00.000-07:00

Avui fem aquesta escapadeta familiar per aquest indret tant meravellos com és Alquezar dintre de la Sierra de Guara. Fem una visita al nucli antic d´aquesta població, això si, deixant pendent la visita a la Colegiata de Alquezar que val molt la pena. La nostra visita la centrem en fer la excursió de "las pasarelas sobre el rio vero".

Una vegada localitzada l´inici de la ruta, comencem el descens cap al riu per tota mena de pasarel.les, que fa gaudir a tota la familia fins i tot a la meva mare, que amb els seus 74 anys té força merit !!! T´estimo mama !!!!

Som la meva Mare, la meva germana Pilar, l´altre germaneta Montse amb el seu marit en JOrdi i el petit Marçal, jo i la Merijou.

Una vegada arrivem al riu, fem una visita a la cova que senyalitza a mà dreta i continuem vorejant el riu per les pasarel.les.

Després de reseguir el riu agafem una pista que ens durà fins Alquezar, un camí que a la nostra mare se li fà un esgotador però aconsegueix xinoxano arrivar. Una jornada fantàstica que caldrà repetir !!!!

ALQUEZAR (RUTA DE LAS PASASARELAS)

Duración aproximada: 1 hora y media. Dificultad: fácil. Época: todo el año. Punto de partida: Plaza Mayor de la villa de Alquézar. Desnivel acumulado: 300 m. Recomendaciones: ir provistos de agua y de calzado adecuado.

La Ruta de las Pasarelas permite admirar la belleza del último tramo del cañón del río Vero. Es aquí donde se da una combinación perfecta entre la roca, el agua y la huella dejada por el hombre en su afán por aprovechar la fuerza de las aguas de este río. Las espectaculares pasarelas, que no ofrecen peligro alguno, permiten un primer acercamiento a este singular enclave natural de Alquézar.
El recorrido senderista parte de la Plaza Mayor de Alquézar. Debemos dirigirnos a la calle que lleva a la Colegiata y descender por la rampa de piedra existente en el primer desvío izquierdo. En este punto puede verse una indicación hacia las Pasarelas del Vero.
Pronto, encontramos las primeras pasarelas de madera que bajan encajonadas entre la Peña Castibián, a la izquierda, y los Muros de la Colegiata, a la derecha. Un total de siete tramos de pasarelas facilitan el descenso hasta el Vero. Durante el recorrido es posible disfrutar de la belleza del Barranco de la Fuente, caracterizado por sus numerosos covachos y una vegetación adaptada a la humedad y frescura propia de estas gargantas.
Al llegar al lecho del Vero, merece ser visitada la Cueva de Picamartillo, situada en la margen izquierda del río, frente a la desembocadura del Barrando de la Fuente. El camino prosigue río abajo, a través de una espectacular pasarela metálica instalada en la pared rocosa. Más tarde encontraremos la vieja presa y, tras recorrer un nuevo tramo de pasarelas metálicas, la antigua central hidroeléctrica de Alquézar. Una badina de un profundo azul turquesa invita al baño y al descanso.
Desde aquí, el camino se aparta del río para serpentear entre antiguos olivares hasta dar con el camino que lleva al pueblo de Alquézar. También se puede regresar directamente al casco urbano siguiendo el sendero que termina en el Mirador d´o Bicón.

Via ITZI (150 mts, V-) Les Agudes, Montseny

2011-07-10T14:31:00.000-07:00

Aquest Diumenge estic il.luisionat d´escalar a les Agudes. tot plegat som 4 cordades que ens repartirem la Itzi, el vol de l´home ocell i la terra incognita. Per allà concidim amb en Josep i la Laura que fan un intensiu i faran totes les vies enllaçades ... amb la calor que apreta té merit !!!
També haig de dir que estic content de poder compartir per primera vegada cordada amb la Eva i la veritat és que ha sigut fantastic, puc dir que hi ha hagut bona química i repetirem ... oi Eva ??

Després d´una aproximacó d´uns 40 minuts arrivem a peu de via, això si, despres de dubtar-hi una mica. La via cal dir que és molt fàcil i com no hi ha que diguesim reunions de dos bolts, en un principi s´han de reforçar amb friend i tascons, acabem fent totes les reunions als llocs més comodes amb friends i tascons, una bona via per practicar-hi !!!!

Una vegada arrivem adalt la calor apreta de debó. Allà coincidim amb en Sergi i la mOntse que han fet la mateixa via pel davant i també amb en Josep i la Laura que continuan la seva aventura. Com la resta de cordades encara tenen per una estoneta decidim començar a baixar cap al cotxe. Mes tard ens trobem amb en Ramon, l´Alfredo, la Esther i en Nogues que han fet draçera a l´hora de fer el retorn. Una birreta i cap a casa !!!

VIA ITZI (150 mts, V)

Les agudes, Montseny

Aproximació: De Sant Celoni direcció Santa fé, al km 23.8 deixem el cotxe. A la esquerra de la carretera trobem un cami que puja amb força pendent. Creum una petita pista i seguim pujant per la esquerra d´una tartera. Una vegada adalt de la tartera, la creuem de esquerra a dreta. Creuada, a mà dreta i baixant aniriam a la via " el vol de l´home ocell". A la esquerra amunt anem a la Itzi. Arrivem a la dreta on tenim una canal, passem un arbre i fem una grimpada. Adalt hi ha un arbre on comença la via. L1 (35 mts, V-) Pujem per una aresta amb 2 pitons, més endavant trobem un tercer i arrivem al pas de V- on superem un petit desplom amb un espit. La reunió es troba en un petit coll que nosaltres montem amb friends dons no trobem l´espit. L2 (40 mts, IV+) Creuem una aresta per la seva esquerra fins arrivar a un coll. Pujem recta amunt per una placa maca i fàcil . Un petit resalt que guanyem per la dreta fins arrivar a la reunió que també equiparem amb friends i un tasco. (3 espits.) L3 (25 mts, IV+) Sortim per la dreta flanquejant per anar a buscar una placa. Per sota veiem un seguro que no xapem i anem a buscar el de mès adalt. Recta amunt fins la reunió que montarem comodament en una fisura per sota d´un espit que hi ha més adalt. L4 (50 mts, IV-) Grimpem una mica per la esquerra, anem guanyant metres i per la dreta fins arrivar a una mena de xemenia fins arrivar al final de la aresta on montarem reunió en un bloc. Aquest llarg el protegim una miqueta amb algún friend i tascó. Divertit. DESCENS: Acabem de pujar fins el cim de les Agudes, baixem fins el coll i agafem el camí a mà esquerra amb senyals vermelles. Baixant creuem la font del brianço fins arrivar a la carretera. MATERIAL: 6 cintes més friends i tascons. ORIENTACIÓ: Surest (a l´estiu força calor) ROCA: gneis. REUNIONS NOMÉS AMB UN ESPIT

BTT TORRES FECSA (BADALONA)

2011-07-08T11:43:00.000-07:00

Avui divendres tarda fem una sortideta de "verano azul", vaja, ho demana el cos, una sortideta tranquila per gaudir de les tardes d´estiu i amb bona companyia. Els hi demano a la Esther i l´Alfredo que vui fer el passeig marítim fins les torres de la fecsa a Badalona, hem crida la atenció i com no, ells accedeixen , que macos que son !!!!

(VIDEO RESUM)

Sortim de Vilassar i tot seguit agafem el passeig. A trams hem d´agafar algun tram curt de la nacional per tornar agafar el passeig. El passeig per aquestes hores està ple de vida, gent caminant, en bicicleta, corrent, gent preparant les canyes de pesca per la nit, vaja, un formigueig de vida per tot arreu. Arrivem al final del trajecte en una hora, fem un parell de fotos desde un pont que guanya terreny al mar uns cent metres endins amb unes vistes increíbles i tornem al nostre punt d´origen. Un total de dues hores en un desnivell 0 però on la intensitat la poses tu a l´hora de pedalar.

BTT PER CAN BOQUET + MURITO DE PREMIA

2011-07-05T11:33:00.000-07:00

Com la majoría de dimarts i sobre tot en el bon temps quedem per anar a fer una miqueta de murtio a Premia de Dalt, però aquest dimarts hem quedat una mica avans per fer una ruta amb btt pels volts de Can Boquet, un llóc idil.lic pels seus blocs gegantins de granit, una bona escola de bloc que molts no heu tingut la oportunitat de coneixer i jo us convido a fer-ho. realment us sorpendrà.

(VIDEO RESUM)

Després d´aquest petita ruta amb companyia d´en Bladé i la Eva arrivem al murito on trobem jà una bona colla apretant de debó.

I per acabar de arrodonir la jornada anem a sopar a tocar de platja, allà ens trobarem amb en Munta, en Ferran, en JOsep i la Laura que ens explicaran una miqueta de la seva aventura pels Alps. Així que ... que podem demanar més avui ???

BTT PELS VOLT DE CAN BOQUET

Aproximació: Arrivem a Premia de dalt i direcció la Cadira del Bisbe. NOsaltres agafem la furgoneta i pujem fins adalt per no fer la pujada més forta. Una vegada a la pista principal, prenem a mà dreta direcció la Roca d´en Toni, i avans d´arrivar agafem la pista a mà dreta que ens dur fins la plaça de Can Boquet (sector de bloc), fem la visita, tornem enrera una miqueta i agafem la pista direcció est. Fem una forta baixada, deixem enrera una font i agafem un corriol a dreta que ens torna a deixar a la pista principal, direcció oest per tornar pel mateix camí d´anada.

Durada: 1. 30 minuts.
Dificultat: Baixa.

SOT DE LA GUILLOTA

2011-07-02T02:12:00.000-07:00

Dissabte tarda ens deixem caure per el Sot de la Guillota. Tenia forces ganes de coneixer aquest indret. Tot sent un sector petit tenies bones referencies dels meus companys i sens dubte tenien tota la raó del món !!!

(VIDEO RESUM)

Un bon llóc per les tardes d´estiu i la qüalitat d´algunes de les seves vies hem varen fer marxar amb un somriure a la boca ... un petit picaca a la població del Figaró i cap a casa ben content.

Per la ocasió en Bladé, la Carla, l´Ana, la Esther, la Eva i jo un petit comité del Geamm varem
disfrutar de la roca i de l´entorn i com no destacar d´un peu de via molt agradable.

SOT DE LA GUILLOTA
(TAGAMANENT)

SITUACIÓ: TAGAMANENT

APROXIMACIÓ: Cal entrar a la població de Tagamanent i cruar per sota de la C-17, encarar-nos direcció Barcelona i a la alçada de la betzinera, creuar el riu per un pont i agafar la pista amunt. POsiblement haurem de deixar el cotxe a mig camí a no ser que portem un 4X4. Al arrivar a una cadena prenem un corriol a mà dreta fins a peu de via.

VIES: Fins a 6C.

ORIENTACIÓ: Est/Sudest

Vies obertes i reaquipades per Just Gracia i Tomàs.

BTT (CASTELL DE BURRIACH)

2011-06-28T01:13:00.000-07:00

Hi ha moments a la vida que algú se´t creua a la vida, per circunstancies que potser no buscas però que apareixen en el moment oportú i et donan la oportunitat de canviar el camí de la teva vida. Jo cada vegada estic més convençut que la felicitat son ens el petits detalls del día a día, no cal esperar unes vacances ni un cap de setmana. Si cal dormir un día 4 horetes per compartir un petit sopar al costat de la platja d´aquells que estimes no perdis aquest plaer i com no ... si pots fer una sortideta en bicicleta amb els teus amics, coneixer aquella persona que porta tres gossos i s´et ofereix per fer-vos una foto i si pot dir una "bona tarda" aquell que se´t creua pel bosc ... fes-ho i ... quan arrivas a casa t´espera la persona que mes estimes ... que més pots demanar ???? Lluitar per ser feliç que tots tenim la oportunitat i ens ho mereixem.

(VIDEO RESUM)

RODELLAR (Sector la Fuente, orientació Nord)

2011-06-25T07:30:00.000-07:00

Bé, aprofitant la calor que fa aquest dies és qüestió que l´aigua sigui el protagonisme o sigui que ens anem a Rodellar, a asegurar amb els peus a l´aigua, només ben dit. Com sortim tard i la intenció és escalar a la tarda, fem una parada al salt de Biergue, un llóc espectacular on sempre trobarem força gent. Un banyet i a dinar.

Tot seguit direcció Rodellar, allà i encara més per aquestes dades força gent i dificil aparcar. Una vegada deixem el cotxe, agafem a les nenes, trastos i ... a mig camí ens donem conte que d´aigua, rés, s´ha quedat al cotxe. Però sort que al sector que anem, sector la fuente amb una orientació NOrd, tenim una "surgencia" on l´aigua és molt millor que la font de la mateixa població de rodelllar. Tot un privilegi !!!

RODELLAR

SECTOR LA FUENTE

(ORIENTACIÓ NORD)

1/v 2/6a 3/6b 4/6a+ 5/6a+ 6/V 7/6a+ 8/6a 9/V 10/V 11/V 12/V 13/6a 14/IV+ 15/IV 16/IV+

A l´endama aprofitant la tornada cap a casa, ens acostem a la entrada que dona al congost de Montrebei ... un llóc increíble. La calor considerable ens portar a decidir-nos a deixa la excursió fins el congost per un altre día dons a la hora que arribem, a les 14.00 és força insoportable. Un banyet al riu, un bon dinar i ... cap a casa.

Montserrat, Gorro frigi. Via GEDE (180 mts, IV)

2011-06-21T01:31:00.000-07:00

Potser la cara sud del Gorro no és la més coneguda, i potser una via amb un IV de grau màxim no té l´atracció de la majoria dels escaladors però, la GEDE amb els seus 180 metres i la majoria dels seus llarg amb un graduació de III grau us puc dir que ... m´ha sorpres de debó. Gràcies al promotor JOan Cerdà per aquestes vies blaves dons dona la oportunitat d´escalar aquells que ho descobreixent per primera vegada.

Aquest és el cas del meu company Dani que després d´un parell d´ocasions de primer contacte amb la escalada esportiva, avui tindrà la oportunitat i la sort de descobrir, per sobre de tot, el vincle que es crea en una cordada a la escalada clàsica, i el resultat sens dubte positiu.

(VIDEO RESUM)

Una jornada que ben segur que no oblidarà. La primera vegada és sempre ... la primera i quan tot surt rodat, i a Montserrat ... és fantastic !!!!

Gràcies al Diego per la seva presencia per fer-ho més fàcil i com no ... jà tenim un company més adicte a ... l´alçada i a Montserrat, en Daniel.

Via GEDE, 180 mts, IV

Gorro Frigi (Montserrat)

APROXIMACIÓ: Del Monestir arrivem al peu del Gorro Frigi. Una vegada a peu, prenem la canal que puja entre la Magdalena superior i el Gorro. Una vegada adalt, comencem a baixar fins arrivar a la ermita (construcció) que trobem a la nostra dreta. Alla mateix, aconsellen començar la via, directa pel segón llarg. Nosaltres decidim fer-la en la seva totalitat, encara que el primer llarg sigui un III no deixa de ser atractiu dons gaudirem de la totalitat de la via. L1 (40 mts) A peu trobem el primer parabolt blau que ens indica l´inici de via. Sense cap mena de dificultat recta amunt fins arrivar a l ´alçada de la ermita. Allà no trobarem una reunió fisica. NOmés un parabolt amb una argolla i a la seva dreta, allunyat un clau. L2 (40 mts, III+) Recta amunt, sempre i disfrutant de la roca fins arrivar a la reunió. L3 (20 mts, III+) Continuem a la linea ascendent i a mig llarg trobem un pas que podria ser un IV- però fàcil fins arrivar a la reunió. L4 (30 mts, IV) Sortim per la dreta per fer un canvi de paret, no tirar recta amunt !!! Com a referencia veiem un punt blau i més adalt un parabolt. Avans del canvi de paret podem posar una cinta a un clau vell, això si, cintes ben llargues. Apartir d´aqui amb tendencia a la dreta. Si pujem recta amunt trobem parabolts d´una altre via que no son de color blau. L5 (40 mts, III) Amunt cap al arbre que veiem que podem encintar i ... montem reunió de bolts groc (via joan-marc ??) o anem a buscar la creu de dalt del cim. DESCENS: Per la via normal equipada com a ferrata. ORIENTACIÓ: Sud. MATERIAL: Cintes i opccional bagues i algun tasco o friend.

VF ROC D´ESQUERS (ANDORRA)

2011-06-20T23:21:00.000-07:00

Dilluns ... i hem dormit a tocar del llac d´engolasters. La tranquilitat feta realitat a tocar d´Andorra la Vella és posible. Els estels i algun excursionita perdut ens han fet companyia. De bon matí escapant del sol anem a fer aquesta ferrata. Ambient d´alta muntanya amb vistes a la urbe ... una combinació fascinant !!!!

(VIDEO RESUM)

Després de gaudir d´aquest recorregut, disfrutem tot seguit del retorn que trancorre per un paratge increíble, axiò si, un pateo de quasi un parell de hores però que un no s´arrepenteix en cap moment sempre que la calor no apreti de valent.

FERRATA ROC D´ESQUERS

ANGOLASTERS (ANDORRA)

APROXIMACIÓ: Des de la variant d'Andorra la Vella i Escaldes, carretera cap el Llac d'Engolastres, cruïlla, cap a la dreta, passa el pont i aparcar el cotxe. A peu tornem a travasar el pont i a uns 50m agafar el cami de la dreta fins el començament de la via. Un vegada acabada la via segim pujant fins el coll de, agafem el cami de la dreta que baixa al fons de la vall de Madriu, i d'alla cap a baix fins al cotxe. ITINERARI: Durant l’ascens de la via, amb un desnivell de 250 metres, apart dels esglaons de ferro, ens trobem amb trams per passar amb cadenes i un pont tibetà. RETORN: La via arriba a la zona de Coll Jovell, on les vistes panoràmiques de la Vall del Madriu són impressionants i val la pena gaudir-ne. El descens pel camí de Ramio fins al camí de la Plana té una durada aproximada d’1 hora 30 minuts.

Streetboulder. Cardedeu ... passeig dels Oms

2011-06-14T15:27:00.000-07:00

Avui decideixo recuperar aquest petit somni que tenia oblidat en un racó de la memoria del meu ordinador. Ara farà un temps enrera, un día qualsevol pel meu poble que ... per mala sort, la natura mare no li va donar parets de roca però si blocs de formigó d´aquells que diuen monuments, amb el respecta dels seus pares creadors. Dons la resta ... ja us ho podeu imaginar ... a "falta de pan ..."

Via "Esperó dels llops" 210 mts V+/A0 (V obligat)

2011-05-21T06:03:00.000-07:00

Potser l´entorn, potser la via, potser els companys de cordada, potser la aproximació, o potser aquells companys que acabes de coneixer allà adalt o potser tot plegat ... han fet d´aquesta jornada que sigui especial, d´aquelles que no s´obliden i et queden ben gravades en un petit raconet de la teva memoria ... i sempre que senti anomenar "l´esperó dels llops" hem farà recordar aquest dissabte de maig del 2011 ... una bona escalada !!!!

(VIDEO RESUM)

Aprofito i us adjnto aquest maravellós relat que m ´ha fet arrivar en Pere-JOan, un dels companys que varem tindra la sort de coneixer aquesta jornada inolvidable d´escalda.

Sortim cada cap de setmana i sense adonar-nos entrem en una rutina que vol trencar una altre rutina. Així de dilluns i divendres fem més o menys el mateix i el cap de setmana fem un altre "mateix". Finalment la mateixa rutina i l'entorn ens porta a viure com sembla que fos ordenat per algú. Fins i tot els nostres sentiments semblen dirigits de manera premeditada. Si volem anar a la muntanya hem d'equipar-nos d'una manera, hem d'actuar d'una manera (òbviament en competició amb tot. Persones, nosaltres mateixos, i fins i tot la mateixa natura) i hem de sentir d'una manera. Manera que cada cop em distància més de mi mateix i m'acosta a aquest estàndard al que gairebé ni tant sols he parat a pensar si m'agrada.

Aquest cop, parlant amb en Joan Miquel i amb la participació de l'Arseni hem quedat per anar a un lloc descatalogat pels líders d'opinió escalatòria. Totes les informacions que obtenim son negatives. Caminar molt i poc escalar. Mala roca. Escalada lletja i sense ambient...etc, etc... Qualsevol hi va amb aquests referents! Però quelcom dintre nostre que encara es resisteix a l'extern ens diu simplement que té ganes d'anar-hi. Possiblement el desig de "descobrir" un lloc nou per a nosaltres, de trencar amb la rutina del Montsec i Montserrat, d'experimentar noves (o no tant noves però gairebé oblidades) sensacions.
I a més en el nucli de la nostra Reserva, a la divisòria entre la Garrotxa i Osona. El massís del Puigsacalm. Fins i tot el nom és suggeridor.

Recordem un comentari d'un blog d'Internet: "No recomanaria aquesta escalada a un amic". Ostres! On anem? Però sortosament som prou grans com per voler tenir el nostre criteri propi. Ara podem dir que aquesta persona del comentari no aprecia massa als seus amics...o els seus amics son de l'estàndard del que abans parlava. Jo si que la recomano a un amic. I tant!. Però no a un escalador que només busca dificultat. Per descomptat. Ho recomano a qui encara tingui amagat en el algun racó de dins seu aquell esperit excursionista que ens va portar a estimar i conèixer les nostres muntanyes, parets i glaceres incloses.

Com he dit, avui anem a descobrir...i el primer que ens cal trobar és un bon lloc on esmorzar. I comencem bé perquè no podíem fer millor troballa. Una terrassa en una masia reconvertida en restaurant al poble de Joanetes. Esmorzar de luxe. Pa del dia fet amb farina, amb tomàquet i una plata d'embotits de la comarca. Preu mòdic, música natural (ocellets)...i potser que marxem que no ens hi podem estar tot el dia!.
L'excursió comença al mateix poble. No me'n adono fins ara però aquest fet ja aporta quelcom diferent. Fa molt de Sol i calor però el camí puja dins d'un bosc espès que ens proporciona multitud de sensacions. Olors, sons... De cop apareixen dos nois i una noia que dubten del camí (hi ha molts camins però més o menys tots van al mateix lloc). Quina casualitat!! Son les persones que hem vist a la Garriga quan ens hem trobat, i a més van a la mateixa via que nosaltres. No sé si és per allò de que el lloc fa a les persones però resulten una gent molt sana i agradable.
El camí dels ganxets. Quants cops n'havia sentit parlar... i ara hi soc. No m'estranya que sigui l'objectiu de molts excursionistes. És una canal molt dreta i equipada a l'estil "sentiero attrezzato" que dirien els italians. Bonica i distreta de pujar. Ens deixa a sobre mateix de Santa Magdalena, ermita amb un annex arreglat com a refugi.
D'allà per un prat on hi ha una porta al bell mig (han tret el ballat i ha quedat com una porta fantasma que sembla una metàfora del que no ens agrada), agafem un camí que ressegueix per sobre els penya-segats que permeten una vista espectacular de la comarca. Una estona més i agafem el camí del burros (el nostre!) que un cop passat un tram equipat amb una corda fixa ens deixa al peu de l'aresta per on va la via que volem escalar. Gairebé dues hores i uns sis o set-cents metres de desnivell que m'han passat volant.
L'escalada ens sorprèn. No és el que esperàvem. La roca sembla molt adherent. Vull dir que se't queda enganxada a la mà...però després no resulta tant així. S'ha de vigilar on t'agafes però no hem tingut cap ensurt. Suposo que amb el temps s'ha anat netejant força. És una Marga rica en calci que vigilant el que acabo de dir, permet una escalada força divertida. Especialment si està ben assegurada amb parabolts com n'és el cas.
Això si, te pocs trams aeris tot i que la sensació d'estar molt amunt és constant. Poca continuïtat i sobretot: Es fa molt curta. Pugem ràpid per no destorbar a la cordada del darrera i per si les nuvolades que veiem al Pirineu es decideixen a venir fins aquí...i acabem fent les sis tirades de la via en només una hora i mitja. Massa ràpid per a una sortida com aquesta.
L'arribada al cim és com entrar a la Plaça Nova per Nadal. Pessebres que ningú s'ha recordat de treure i una senyera que ens recorda que el nostre petit país encara existeix.
Retornem per un camí que travessa unes fagedes precioses fins a l'ermita de Sta. Magdalena i d'allà pel camí dels Ganxets o de la Canal Fosca i directa avall fins al poble on hi arribem després de dues hores de baixada i de no parar de xerrar amb els companys amb qui avui hem pogut compartir moltes més sensacions de les habituals.
M'han quedat ganes de tornar-hi.

La Garrotxa, un indret maravellos, potser on la escalada no hi es present com en altres indrets de casa nostre, o potser si, on trobem el Puigsacalm i al costat mateix el Puig del Llop que amb els seus 1486 metres d´alçada amaga aquesta via oberta per en JOsep Juvanteny, la Pilar Fabregó i en Ricard Rodriguez a l´agost del 2009 ... gràcies !!!

Per la ocasió en Muré, la Natalia i jo ... quedem a la Garriga i allà força moviment de gent que posiblement anirant a disfrutar d´un día fantastic a qualsevol llóc de la nostra geografía. Un bon esmorzar a terres de la Garrotxa i cap a la població dde Joanetes. L´aproximació ... 1 hora llarga o dues hores ... i si dubtem fins a 3 hores ... això vol dir que com hi ha varies aproximacions agafem una i com dubtem enrera a buscar la segura i la més directe. L´anecdota del día és ... ja torneu companys !!! A la garriga, 3 companys que havien quedat allà com nosaltres, haviem coincidit amb la mateixa via ... el món és un mocador !!! Ells decideixen fer una altre aproximació i més tard coincidim a peu de via. Bons companys i això és la grandaria que té la muntanya ... tots som companys ... una abraçada i esperar tornar a trobar-nos !!!

Bé ... sortim direcció S. Magdalena i a disfrutar de la aproximació, delsl paisatges i de tot plegat !!!

Arrivem a peu de via després d´una petita grimpada i després d´una gran apjroximació. Allà ens trobem als nostres companys jà apunt de començar la via. NOsaltres ... al darrera.

L´esperó del llop ens espera ... 210 metres de via amb un equipament excepcional i una roca sense sense cap maravella, els equipadors han sapigut treura-li el màxim profit ... enhorabona !!!

(els nostres companys)

... i després d´unes 3 hores de disfrute arrivem al cim coronat per la nostra senyera.

Via "Esperó dels llops"

210 mtrs V+/A0 (V obligat)
Situació: Joanetes (La Garrotxa)

Aproximació:(1 hora 30 minuts/2 hores) Hi ha varies posiblitats d´aproximació. NOsaltres triem la més directa. Desde l´Hostal de dalt agafem el camí al costat de la casa on trobem un rètol metalic que senyala Santa Magadalena. Sempre amunt i seguint les senyals grogues fins arrivar a sortir de la zona de bosc i arrivar a zona oberta, l´indret anomenat del Barret (gran bloc amb el nom escrit). Recta amunt per la canal Nova, equipada fins arrivar al cim. A esquerra fins arrivar al cim Puig Corneli on avaix trobem la ermita/refugi. A esquerra agafem la pista, passem un gran arbre amb una font i tot seguit trobem un retol amb la indicació del pas dels burros (direcció puigsacalm). Agafem el camí amunt, pasem una corda com a passamà i als 10 metres trobem una fita. A dreta grimpem fins arrivar a peu de via.

Descripició: L1 (20 mts, IV) Un primer resalt que podem grimpar per sortir un pel mes adalt, d´aquesta manera anirem millor. Cal utilitzar cintes ben llargues. Recta amunt i montem reunió en una petita cova. L2 (20 mts, posiblement menys metres, V+) Sortim per la dreta a buscar bones mans en unes petites fisures, petit flanquig a mà esquerra, ens situem a sobre de la reunió i a continuació fecta amunt fins arrivar a la reunió. L3 (30 mts, V+) Al davant tenim un estétic esperó, molt maco, reseguit per una fisura molt maca i molt ben xapat com tots el passos de la via. Superat recta amunt creuant petits jardinets un pel bruts com tota la via. L4 (30 mts, V+) Sortim per terreny brut fins arrivar a un bloc on tenim el pas, on el peus son vitals dons no hi ha gaires mans . Fem un tram fàcil i arrivem a una mena de diedre molt obert amb placa a la dreta amb una fisura al ben mig. El superem per la placa i sortin arrivem a la reunió, sempre totes elles còmodes. L5 (30 mts, V+) Al davant pugem de esquerra a dreta una paret vertical on cal fer anar les mans per sobre dels parabolts, pel canto de la paret o per sota en placa fins arrivar a la part de dalt on hem de guanyar el pas canviant a la esquerra. Superat anar punjant fins arrivar a la reunió. L6 (60 mts, III) Per terreny molt fàcil, un pel brut anem guanyant metres fins arrivar a la reunió. Son 60 metres que si anem justos de corda haurem de improvitzar una reunió en alguna assegurança. L7(20 mts, III) Recta amunt a buscar la "Senyera" on és el final de via.

Descens:(1 hora 30 minuts) Nosaltres una vegada al cim varem baixar cap a la dreta fins trobar la pista principal on varem trobar les últimes indicacions del pas dels burros, i allà retornar pel mateix camí de pujada. Hi ha altres opccions com tornar per la canal dels Ganxos vells.