Deixem el cotxe fis l´última parking on trobem la cadena que impideix pujar fins la presa. Allà, en comte de pujar cap a la pressa agafem la pista de mà esquerra que en menys de 15 minuts ens durà a peu de la cascada. Ara només toca disfrutar de l´espectacle !!!
Tot seguit tornem enrera fins on tenim el cotxe aparcat i ens arrivem a tocar una mica d´aigua de la riera de Vallfornes.
Ha sigut una mini-excursió però que ha valgut la pena i que en poques ocasions tindrem la oportunitat de gaudir-ne d´aquestes condicons de quantitat d´aigua.
EMBASSAMENT DE VALLFORNES
SITUACIÓ: Cànoves (Vallés Oriental)
ACCÉS: Una vegada arrivem al centre del poble, només cal seguir les indicacions de l´embassament de Vallornes, fins arrivar a l´ultim parking, dons després trobarem una cadena que impideix l´accés fins a ell. Del parking fins l´embassament aproximadament uns 20 minuts i fins el salt d´aigua menys de 10 minuts.
+de+escanear0016.jpg)
Les obres d'aquest embassament començaren el març del 1985. El projecte, confeccionat pel DARP pels enginyers Cándido Avendaño Salas i Miguel A. Carrillo Suárez, comprenia l'excavació de l'embassament, en el qual es va treballar des de principis de març del 1985: la construcció de la presa, el desviament de la riera, la instal·lació dels aparells d'auscultació per a comprovar l'entrada i sortida dels cabals, la construcció d'un nou camí d'accés de 1670 metres de longitud i de 5 d'amplada, puix l'antic camí ja està inundat per les aigües; i el traçat d'un altre camí de 160 metres de longitud per 10 d'amplada fins el coronament de la presa.El 1989 foren tancades les comportes de la presa a fi que el pantà comencés a recollir les aigües que cauen a l'embut muntanyenc, que té una superfície de 12'5 km², i que està format per un cinyell de muntanyes, de turons i serrats des del Pla de la Calma a l'obaga d'en Cuc, entre els quals hi ha Roca Centella, el Mojó, el Turó Monner, el Puig del Sui (el punt culminant amb 1322 metres d'altitud), el Turó d'en Cuc (en el que confronten els termes de Cànoves, Tagamanent, Montseny i Sant Pere de Vilamajor), i la collada i la serra dels Palestrins, i en el centre del qual hi ha el mas de Vallforners.L'embassament té una superfície inundable de 112400 m², la capacitat total és de 2.156.600 m³ i la longitud de les aigües embassades, des de la presa a la cua de l'embassament, és de 1100 metres. La presa té una longitud de 160 metres, una alçària màxima de 61'50 metres i 10 d'amplada en el coronament, amb un nucli impermeable d'argila, amb filtres i l'escullera de protecció formada per un talús, aigües amunt, de material granular, en proporció de 2'5 metres de longitud per cada metre d'alçària i un altre talús, aigües avall, en proporció de 2:1.El cabal de les aigües ajuntades a l'embassament és interceptat per un mur aixecat a base de terra compactada i impermeable i serveix de nucli per a l'aixecament d'una Muntanyola artificial. Sobre aquest pujol s'hi ha plantat arbres i matolls a fi de simular que la presa és un paratge natural.Aquest tipus d'embassament, inspirat en construccions d'origen italià, amb el nom tècnic de la leghetto collinari, s'aixequen enmig de les vessants de dues muntanyes per entremig de les quals discorre un riu o una riera. Aquest serà el primer i el més important embassament d'aquesta mena construït a Catalunya, un tipus de pantà que posteriorment s'expandiria i que permet la plena integració de la presa en el marc natural on està enclavada. Una iniciativa que, al mateix temps que permet aprofitar les aigües que es perdin durant vuit mesos de l'any, no modificarà per res la configuració del massís del Montseny.
No hay comentarios:
Publicar un comentario