Seguirem el camí, amb tu, al teu costat. Seguirem cultivant aquesta amistat que ens ha fet estar aquests últims 4 anys tan units. Seguirem buscant el cel, els cims, i les aigües. Seguirem frisant per descobrir grans aventures i paratges, per saber que a certs llocs només s’hi pot arribar amb milions de ganes de viure. I et durem més que mai als nostres cors, Mure

sábado, 30 de mayo de 2009

CURS MONOGRÀFIC D´AUTORESCAT EN ROCA


Un altre divendres cansats de la feina, la setmana, la rutina...però ja entusiasmats perquè demà comença el I Curs monogràfic d’autorescat en roca que ofereix el CIM.

Com cada cap de setmana des que ens hem aficionat a l’escalada, ens llevem ben d’hora. Avui és dissabte i cap a Mataró s’ha dit (bé, aquest cop és a Canet). Allà ja ens esperen un munt de “munis” ben uniformats i amb ganes d’ensenyar i passar-ho bé amb els “cursetistes pardillus”.

Una introducció magnífica i cap a la feina. Han distribuït 6 tallers per tot un rocòdrom ple de vies, on cada “muni” s’ha especialitzat en una tècnica d’autorescat: desbloquejos, transferències de pes, ràpels diversos, politges...




Els cursetistes anem passant d’un lloc a l’altre amb un seguiment minuciós del “capo” amb el seu cronòmetre en ma. Molta informació i moltes hores practicant, i cada cop els nostres caps més atapeïts (“crec que no recordaré res” es una de les frases més repetides). Cansament generalitzat però amb ganes de tornar-hi demà (som massoques?, potser...).








Després de dormir unes horetes, “sant torne-m’hi”. Avui toca Banyadores (zona de Cabrera). Avui és la pràctica i l’aplicació real del que vam practicar. Parelles de cursetistes i un “muni” per nosaltres solets (quina meravella i quina bona organització).






Ara el supòsits són reals: el meu company està ferit!!!!!ufffff quin estrés!!!!!Nus de mula, doble vuit, mariner...remunto...”hola company”...arnés de pit...rapel compensat...que m’hauré oblidat????? Si realment el meu company està ferit, millor serà trucar al 112!!!!!!





Però passem un diumenge tots junts, a la muntanya, divertint-nos i aprenent moltes coses que esperem no haver de portar a la pràctica mai, però que si ho haguéssim de fer, estem segurs que tots els conceptes treballats ressorgirien dels nostres cervellets i ho faríem prou bé.
El curs s’acaba al bar (on si no?) i després d’una entrega de diplomes que ens emociona molt, el temps que fins aquell precís moment havia estat radiant, es converteix en el diluvi universal i tothom corrent cap a casa.
Tots els cursetistes us agraïm a tots els “munis” la vostra feina, paciència i professionalitat en tots i cada un dels moments; i sobretot el bon rotllo que feu que es respiri estant a prop vostre.


MOLTES GRÀCIES.
Redacció:Sandra
Fotografia: Alberto

No hay comentarios: