sábado, 21 de mayo de 2011

Via "Esperó dels llops" 210 mts V+/A0 (V obligat)






Potser l´entorn, potser la via, potser els companys de cordada, potser la aproximació, o potser aquells companys que acabes de coneixer allà adalt o potser tot plegat ... han fet d´aquesta jornada que sigui especial, d´aquelles que no s´obliden i et queden ben gravades en un petit raconet de la teva memoria ... i sempre que senti anomenar "l´esperó dels llops" hem farà recordar aquest dissabte de maig del 2011 ... una bona escalada !!!!









(VIDEO RESUM)

Aprofito i us adjnto aquest maravellós relat que m ´ha fet arrivar en Pere-JOan, un dels companys que varem tindra la sort de coneixer aquesta jornada inolvidable d´escalda.



Sortim cada cap de setmana i sense adonar-nos entrem en una rutina que vol trencar una altre rutina. Així de dilluns i divendres fem més o menys el mateix i el cap de setmana fem un altre "mateix". Finalment la mateixa rutina i l'entorn ens porta a viure com sembla que fos ordenat per algú. Fins i tot els nostres sentiments semblen dirigits de manera premeditada. Si volem anar a la muntanya hem d'equipar-nos d'una manera, hem d'actuar d'una manera (òbviament en competició amb tot. Persones, nosaltres mateixos, i fins i tot la mateixa natura) i hem de sentir d'una manera. Manera que cada cop em distància més de mi mateix i m'acosta a aquest estàndard al que gairebé ni tant sols he parat a pensar si m'agrada.

Aquest cop, parlant amb en Joan Miquel i amb la participació de l'Arseni hem quedat per anar a un lloc descatalogat pels líders d'opinió escalatòria. Totes les informacions que obtenim son negatives. Caminar molt i poc escalar. Mala roca. Escalada lletja i sense ambient...etc, etc... Qualsevol hi va amb aquests referents! Però quelcom dintre nostre que encara es resisteix a l'extern ens diu simplement que té ganes d'anar-hi. Possiblement el desig de "descobrir" un lloc nou per a nosaltres, de trencar amb la rutina del Montsec i Montserrat, d'experimentar noves (o no tant noves però gairebé oblidades) sensacions.
I a més en el nucli de la nostra Reserva, a la divisòria entre la Garrotxa i Osona. El massís del Puigsacalm. Fins i tot el nom és suggeridor.

Recordem un comentari d'un blog d'Internet: "No recomanaria aquesta escalada a un amic". Ostres! On anem? Però sortosament som prou grans com per voler tenir el nostre criteri propi. Ara podem dir que aquesta persona del comentari no aprecia massa als seus amics...o els seus amics son de l'estàndard del que abans parlava. Jo si que la recomano a un amic. I tant!. Però no a un escalador que només busca dificultat. Per descomptat. Ho recomano a qui encara tingui amagat en el algun racó de dins seu aquell esperit excursionista que ens va portar a estimar i conèixer les nostres muntanyes, parets i glaceres incloses.

Com he dit, avui anem a descobrir...i el primer que ens cal trobar és un bon lloc on esmorzar. I comencem bé perquè no podíem fer millor troballa. Una terrassa en una masia reconvertida en restaurant al poble de Joanetes. Esmorzar de luxe. Pa del dia fet amb farina, amb tomàquet i una plata d'embotits de la comarca. Preu mòdic, música natural (ocellets)...i potser que marxem que no ens hi podem estar tot el dia!.
L'excursió comença al mateix poble. No me'n adono fins ara però aquest fet ja aporta quelcom diferent. Fa molt de Sol i calor però el camí puja dins d'un bosc espès que ens proporciona multitud de sensacions. Olors, sons... De cop apareixen dos nois i una noia que dubten del camí (hi ha molts camins però més o menys tots van al mateix lloc). Quina casualitat!! Son les persones que hem vist a la Garriga quan ens hem trobat, i a més van a la mateixa via que nosaltres. No sé si és per allò de que el lloc fa a les persones però resulten una gent molt sana i agradable.
El camí dels ganxets. Quants cops n'havia sentit parlar... i ara hi soc. No m'estranya que sigui l'objectiu de molts excursionistes. És una canal molt dreta i equipada a l'estil "sentiero attrezzato" que dirien els italians. Bonica i distreta de pujar. Ens deixa a sobre mateix de Santa Magdalena, ermita amb un annex arreglat com a refugi.
D'allà per un prat on hi ha una porta al bell mig (han tret el ballat i ha quedat com una porta fantasma que sembla una metàfora del que no ens agrada), agafem un camí que ressegueix per sobre els penya-segats que permeten una vista espectacular de la comarca. Una estona més i agafem el camí del burros (el nostre!) que un cop passat un tram equipat amb una corda fixa ens deixa al peu de l'aresta per on va la via que volem escalar. Gairebé dues hores i uns sis o set-cents metres de desnivell que m'han passat volant.
L'escalada ens sorprèn. No és el que esperàvem. La roca sembla molt adherent. Vull dir que se't queda enganxada a la mà...però després no resulta tant així. S'ha de vigilar on t'agafes però no hem tingut cap ensurt. Suposo que amb el temps s'ha anat netejant força. És una Marga rica en calci que vigilant el que acabo de dir, permet una escalada força divertida. Especialment si està ben assegurada amb parabolts com n'és el cas.
Això si, te pocs trams aeris tot i que la sensació d'estar molt amunt és constant. Poca continuïtat i sobretot: Es fa molt curta. Pugem ràpid per no destorbar a la cordada del darrera i per si les nuvolades que veiem al Pirineu es decideixen a venir fins aquí...i acabem fent les sis tirades de la via en només una hora i mitja. Massa ràpid per a una sortida com aquesta.
L'arribada al cim és com entrar a la Plaça Nova per Nadal. Pessebres que ningú s'ha recordat de treure i una senyera que ens recorda que el nostre petit país encara existeix.
Retornem per un camí que travessa unes fagedes precioses fins a l'ermita de Sta. Magdalena i d'allà pel camí dels Ganxets o de la Canal Fosca i directa avall fins al poble on hi arribem després de dues hores de baixada i de no parar de xerrar amb els companys amb qui avui hem pogut compartir moltes més sensacions de les habituals.
M'han quedat ganes de tornar-hi.






La Garrotxa, un indret maravellos, potser on la escalada no hi es present com en altres indrets de casa nostre, o potser si, on trobem el Puigsacalm i al costat mateix el Puig del Llop que amb els seus 1486 metres d´alçada amaga aquesta via oberta per en JOsep Juvanteny, la Pilar Fabregó i en Ricard Rodriguez a l´agost del 2009 ... gràcies !!!










Per la ocasió en Muré, la Natalia i jo ... quedem a la Garriga i allà força moviment de gent que posiblement anirant a disfrutar d´un día fantastic a qualsevol llóc de la nostra geografía. Un bon esmorzar a terres de la Garrotxa i cap a la població dde Joanetes. L´aproximació ... 1 hora llarga o dues hores ... i si dubtem fins a 3 hores ... això vol dir que com hi ha varies aproximacions agafem una i com dubtem enrera a buscar la segura i la més directe. L´anecdota del día és ... ja torneu companys !!! A la garriga, 3 companys que havien quedat allà com nosaltres, haviem coincidit amb la mateixa via ... el món és un mocador !!! Ells decideixen fer una altre aproximació i més tard coincidim a peu de via. Bons companys i això és la grandaria que té la muntanya ... tots som companys ... una abraçada i esperar tornar a trobar-nos !!!





Bé ... sortim direcció S. Magdalena i a disfrutar de la aproximació, delsl paisatges i de tot plegat !!!


























Arrivem a peu de via després d´una petita grimpada i després d´una gran apjroximació. Allà ens trobem als nostres companys jà apunt de començar la via. NOsaltres ... al darrera.


















L´esperó del llop ens espera ... 210 metres de via amb un equipament excepcional i una roca sense sense cap maravella, els equipadors han sapigut treura-li el màxim profit ... enhorabona !!!



(els nostres companys)
















































... i després d´unes 3 hores de disfrute arrivem al cim coronat per la nostra senyera.














Via "Esperó dels llops"





210 mtrs V+/A0 (V obligat)
Situació: Joanetes (La Garrotxa)












Aproximació:(1 hora 30 minuts/2 hores) Hi ha varies posiblitats d´aproximació. NOsaltres triem la més directa. Desde l´Hostal de dalt agafem el camí al costat de la casa on trobem un rètol metalic que senyala Santa Magadalena. Sempre amunt i seguint les senyals grogues fins arrivar a sortir de la zona de bosc i arrivar a zona oberta, l´indret anomenat del Barret (gran bloc amb el nom escrit). Recta amunt per la canal Nova, equipada fins arrivar al cim. A esquerra fins arrivar al cim Puig Corneli on avaix trobem la ermita/refugi. A esquerra agafem la pista, passem un gran arbre amb una font i tot seguit trobem un retol amb la indicació del pas dels burros (direcció puigsacalm). Agafem el camí amunt, pasem una corda com a passamà i als 10 metres trobem una fita. A dreta grimpem fins arrivar a peu de via.

















Descripició: L1 (20 mts, IV) Un primer resalt que podem grimpar per sortir un pel mes adalt, d´aquesta manera anirem millor. Cal utilitzar cintes ben llargues. Recta amunt i montem reunió en una petita cova. L2 (20 mts, posiblement menys metres, V+) Sortim per la dreta a buscar bones mans en unes petites fisures, petit flanquig a mà esquerra, ens situem a sobre de la reunió i a continuació fecta amunt fins arrivar a la reunió. L3 (30 mts, V+) Al davant tenim un estétic esperó, molt maco, reseguit per una fisura molt maca i molt ben xapat com tots el passos de la via. Superat recta amunt creuant petits jardinets un pel bruts com tota la via. L4 (30 mts, V+) Sortim per terreny brut fins arrivar a un bloc on tenim el pas, on el peus son vitals dons no hi ha gaires mans . Fem un tram fàcil i arrivem a una mena de diedre molt obert amb placa a la dreta amb una fisura al ben mig. El superem per la placa i sortin arrivem a la reunió, sempre totes elles còmodes. L5 (30 mts, V+) Al davant pugem de esquerra a dreta una paret vertical on cal fer anar les mans per sobre dels parabolts, pel canto de la paret o per sota en placa fins arrivar a la part de dalt on hem de guanyar el pas canviant a la esquerra. Superat anar punjant fins arrivar a la reunió. L6 (60 mts, III) Per terreny molt fàcil, un pel brut anem guanyant metres fins arrivar a la reunió. Son 60 metres que si anem justos de corda haurem de improvitzar una reunió en alguna assegurança. L7(20 mts, III) Recta amunt a buscar la "Senyera" on és el final de via.










Descens:(1 hora 30 minuts) Nosaltres una vegada al cim varem baixar cap a la dreta fins trobar la pista principal on varem trobar les últimes indicacions del pas dels burros, i allà retornar pel mateix camí de pujada. Hi ha altres opccions com tornar per la canal dels Ganxos vells.






miércoles, 18 de mayo de 2011

Via "Full equip (6a, 65 mts)" Paret de la Codolosa, Montserrat.




Un primer contacte amb aquest zona de Montserrat a ben tocar de Collbató la paret de la Codolosa, un sector de vies de 2 a 3 llargs d´acces ràpid i bona orientació a l´hivern si no vols pasar una mica de calor com nosaltres hem passat aquest diumenge.






Per la ocasió son la Eli, en Xavi, l´Ana i jo i com no farem dues cordades i dues vies diferents. Nosaltres triem l´Avi trepador ... una via que s´enfila per un parell de plaques molt maques, potser de les vies més maques d´aquest sector i com no per combinar amb una altre ... com varem fer nosaltres amb la "Full equip" ... al costat d´aquesta ultima.




La "full equip" és una via de tall esportiva, nomes dos llargs amb 65 metres. Un primer llarg sense gaire pretensions i un segón llarg que val molt la pena.





Fen el primer llarg i els nostres companys fent la via veina amb un llarg de 6b+ ... ufff !!!!







L´Ana com no, fent el segón llarg amb una sortida de 6a. Li costa treura la seqüencia però al final la troba, sortint per la dreta ... dues mans al forat i obrin peu esquerra, mà esquerra fisura oberta i anar a xapar la segona assegurança. Artista Ana !!!!!

















Una via perfecta per combinar amb una altre de la Codolosa i si és amb bona companyia ... millor que millor !!!!










Via "Full equip (6a, 65 metres)


La codolosa, Montserrat











Aproximació: De Collbató direcció les coves de Salnitre deixem el cotxe a la zona d´esbarzo de la Salut. Prenem el torrent de la font seca direcció les parets. Prenem qualsevol dels corriols fins arrivar a peu de via.












Descripció: L1 (35 metres, IV) Aquest primer llarg no te gaire pretensions. Superem uns resalts recta amunt fins arrivar a una petita feixa on trobem la reunió força comoda. L2 (6a, 30 metres) sortim per la esquerra on el grau de 6a està en els dos parabolts. Les dues mans al forat gran, pujem peus, obrim bé l´esquerra i amb mà esquerra a una fisura oberta per poder xapar el segón bolt. Apartir d´aquí a disfrutar d´una bona placa. Arrivem a un resalt que guanyem per la esquerra per continuar per una altre placa ben xula fins arrivar a la reunió.





Descens: En dos ràpels o un de 65 metres.


Material : 13 cintes express


sábado, 14 de mayo de 2011

Via "L ´Avi trepador (V, 85 metres) La Codolosa, Montserrat.


Un primer contacte amb aquest zona de Montserrat a ben tocar de Collbató la paret de la Codolosa, un sector de vies de 2 a 3 llargs d´acces ràpid i bona orientació a l´hivern si no vols pasar una mica de calor com nosaltres hem passat aquest diumenge.

Per la ocasió son la Eli, en Xavi, l´Ana i jo i com no farem dues cordades i dues vies diferents. Nosaltres triem l´Avi trepador ... una via que s´enfila per un parell de plaques molt maques, potser de les vies més maques d´aquest sector i com no per combinar amb una altre ... com varem fer nosaltres amb la "Full equip" ... al costat d´aquesta ultima.






Un primer llarg difenciat dels altres dos, aquest primer sense cap mena de pretensió per continuar amb un segón maco on disfrutarem per una placa vertical i un tercer amb un petit diedre al sortir de la reunió per continuar amb una altre placa vertica on finalment arrivarem a la reunió. Com no ... dir que tindrem una bones vistes a la població de Collbató i la zona d´esbarjo de "la Salut" .








(L´Ana arrivant a la primera reunió)







L´Ana disfrutant del segón llarg amb una sortida un pel fineta.















(L´Ana arrivant del tercer llarg amb Collbató a les seves esquenes)










Via "L´Avi trepador (V, 85 metres)



La Codolosa, Montserrat









Aproximació: De Collbató direcció les coves de Salnitre deixem el cotxe a la zona d´esbarzo de la Salut. Prenem el torrent de la font seca direcció les parets. Prenem qualsevol dels corriols fins arrivar a peu de via.








Descripció: L1 (IV+ 30 mts) Ens enfilem recta amunt superant diferents resalts fins entrar a una placa fins arrivar a la reunió. L2 (V, 25 metres) Sortim de la reunió per la dreta direcció una "laja" que guanyarem per la seva esquerra. Tot seguit sortim en placa direcció la reunió força comoda. L3 (V, 30 metres) Per la dreta, sortim per un diedret força fàcil per continuar cap a la esquerra en placa. Arrivem a un ressalt que guanyarem per la esquerra per continuar en placa fins la reunió.

Descens: En dos ràpels, desde la segona o primera reunió.
Material : 10 cintes express



sábado, 7 de mayo de 2011

TALAIA GRAN (Via Cervera-Raul, 6a/Ae 190 mts)



La Talia Gran és d´aquestes agulles Montserratines que pocs tenen la oportunitat de veure dons la seva situació fà difícil el plaer de gaudir-la.







(VIDEO RESUM)




La proposta de l´Alfredo d´assolir aquesta agulla ens complau i en Ramon i jo decidim compartir cordada amb ell. Una agulla de tall clàsic oberta al 1960 per en M. Cervera i en R. Martinez, aquells que li donaran el nom a la via ... una aresta brucs.







Dissabte de primavera i una previsió de temps una mica insegura posa el pél d´aventura. Matinem ... a les 7 quedem on sempre i a les 8 esmorzant a MOnistrol ... on sempre. Tot seguit direcció a S. Cecilia on deixem el coxte ... material i ens enfilem cap el nostre destí. Després d´una aproximació d´un hora gaudin en tot moment del paisatge canvian de Montserrat arrivem a peu de vía. Sorpresa !!! Tot matinant tenim una cordada pel devant i a la poca estona arriven dues més pel darrera.








Pel davant un total de 6 llargs on destacan excursions sense cap mena de asegurances , pasos d´artificial, pasos acrobàtics com el 4 llarg on haurem de fer un canvi d´agulla on el vent i la boira afagirant el seu toc personal. Això si ... gràcies a l´Alfredo per pèndre les iniciatives més dificils a l´hora d´afrontrar els llargs més difícils .... pedassooo de valiente !!!!!




















Imatges del primer llarg on saltem la opcció de fer reunió en un arbre. 50 metres de via on trobem material divers i on les vistes son jà increíbles. Al darrera .... una altre cordada.



El segón llarg força aeri i amb excursió inclosa sense cap mena d´assegurança.





L´Alfredo i en Jaume assegurant al Ramón que inicia el tercer llarg.











En tot moment disfrutant les vistes a S. Jeroni.

Tot seguit iniciem el 4 llarg, un pas força curiós on l´Alfredo a d´obrir-se literalment "de cames" per fer un canvi de paret on el vent dificulta la maniobra.






Una vegada surt a la paret, una tirada en artificial per sortir en lliure sobre un V+ força espectacular, per continuar un altre tram d´artificial per tornar a sortir en lliure i tot això ... l´Alfredo !!!!









Tot això no treu merit a la resta de companys que al darrera seu van superant les dificultats.




(canvi d´agullla ... espectacular !!!)






La boira i el fred per poca estona es presentan en el 4 llarg.





Fem una reunió opccional per donar la oportunitat que les cordades del darrera ens passin per així nosaltres acabar la via amb més calma.
En Ramon serà l´encarregat de fer aquest últim llarg amb el dubte d´on muntarà la reunió, dons teòricament no hi ha reunió. Opccions ... aprofitar un cap de burí, montar una reunió en una fisura a la dreta amb friends o montar-la a la instalacció on farem el ràpel.










Una vegada al cim ... només toca gaudir dels companys i de les increibles vistes que ens ofereix aquesta Talaia ... la gran Talia Gran !!!!










TALAIA GRAN

Via Cercera-Raúl (6a/Ae 190 mts)


Aproximació: Deixem el cotxe a Santa Cecilia i prenem el GR-172 direcció a Can Massana. Quan arrivem al Coll de la Font de la llum agafem a mà esquerra direcció al Portell del Migdía. Una vegada arrivem adalt, comencem a baixar i als pocs metres prenem un corriol a mà esquerra amb marques grogues i blanques. que ens portarà a peu de via (veure la resenya).

Descripció de la via: L1(6a o V/A0, 50 mts) Sortim per la esquerra de la base de la via. Uns primer metres sense assegurances que podrim protegir en una fissura fins arrivar als primer seguros. Arrivem a la part més dificil ben assegurada. Continuem per la dreta fins arrivar a una altre part vertical ben assegurada. Tots aquest es poden fer en A0. Tot superat arrivem facilment a la reunió. L2 (V, 30 mts) Sortim per la dreta de la reunió per continuar amb tendencia a esquerra. Quan superem els passos dificils desapareixen les assegurances fins la reunió. Una excursioneta. L3 (IV, 20 mts) Sortim per la esquerra, fàcil, per terreny inclinat fins arrviar a la reunió. L4 (V+/Ae, 50 mts) Pas acrobàtic per fer un canvi de paret. Sortida en artificial on el pas complicat és fer el canvi d´agulla. Després, xinoxano cap amunt. Sortida en lliure fineta per continuar en artificial i tornem a sortir en lliure en placa inclinada fins arrivar a la reunió. L5 (IV, 50 mets o fer una reunió opccional intermitja). Sortim per la esquerra i continuem per placa fins arrivar al davant d´un mur on hi ha la reunió opccional, per la dreta amunt amb tendencia a esquerra finas arrivar al cim. Al cim no hi ha reunió. Opccions: Assegurar a cos aprofitant el cap d´un buri. MOntar reunió en una fissura a la dreta amb frients o anar fins la instal.lació de ràpel (si es fa aquesta millor avans haver fet la reunió opccion per no tindra problemas amb la llargada de cordes.). Descens: En 2 ràpels. El primer cap al coll i el segon direcció sud, montant en un arbre. Al tanto amb les pedres d´aquest segón ràpel !!!! Una vegada a terra. remuntem la canal fins arrivar al coll i descendim fins arrivar a peu de via.