domingo, 20 de febrero de 2011

BOSC DE LES ESTUNES (BANYOLES)


... mira la televisió la veritat és que avui en día és una tortura, però sempre hi ha la excepció, els canals que fan reportatges dels indret de la nostra terra que ens acostan aquells raconets que avegades tenim molt aprop nostre i no coneixem i així vaig donar amb aquest indret ... el BOSC DE LES ESTUNES ... a tocar de l´estany de Banyoles.


(VIDEO RESUM)

D´aquest paratge tan increíble destaquen varies coses ... per una banda el Travertí, aquesta pedra que molts de nosaltre tenim a casa nostre als banys, dons aquí la trobem en el seu estat natural, esclar que ningú es pensi trobar lloses lluentes i ben acabades. D´una altre banda un ecosistema de gran valor natural on l´alzina i el roure guanyen protagonisme. També les llegendes hi son presents ... on vivien uns éssers fantàstics, eterits i invisibles en forma de dones de bellesa i finor extraordinàries i ... per acabar les baumes i esquerdes en forma d´avenços acaben de donar aquest indret un llóc que val la pena visitar.





Després de la visita que es pot fer en menys d´una hora decidim anar a dinar al cor de la Garrotxa, a Santa Pau també en un entorn fantàstic ... la seva terra volcànica amb els seus volcan ... faran la visita obligada en una altre jornada.





BOSC DE LES ESTUNES

Situació: Població de Porqueres a tocar de Banyoles
Com arribar-hi: De Girona a Banyoles per la C-66.Tot seguit a Banyoles, preneu la GI-524 direcció Mieres. A 3 km, hi ha una desviació a mà dreta cap a les Estunes. Deixeu el cotxe a l'aparcament; hi ha dues rutes pel bosc senyalitzades.També es pot deixar el cotxe a Banyoles, vora l'Estany, i anar a peu fins a les Estunes...


Descripció: El paratge de les Estunes és un espai de gran valor natural i així ho revela la seva declaració com a geòtop, espai d'interès geològic, i la inclusió en el PEIM.

És un dels racons més particulars del municipi de Porqueres: les baumes i les esquerdes de travertí; els roures i les alzines esponeroses; la bella llegenda de les Goges, el silenci tallant i l'ombra fresca, les heures enfiladisses i els cants discrets dels ocells conviden a una passejada tranquil·la i plena de la pau del lloc.

Les goges, aloges o dones d'aigua, segons les llegendes, el tenien com a lloc de la seva preferència i hi feien gresca o bé hi filaven tota la nit.

Diuen que en nits serenes algú encara sent els seus cants i, de lluny, es pot veure la resplendor de les seves festes.

Palaus de fades / boscos amb petja humana
És un bosc amb petja humana. Un verdader bosc encantat: la natura hi ha posat els elements i les formes, l'imaginari popular l'ha fet seu amb llegendes i altres referències a un passat d'oficis i formes de vida molt properes a la natura. El bosc de les Tunes, que amb els anys i l'ús de la paraula va derivar a Estunes, forma part del municipi de Porqueres, a tocar de Banyoles. És un dels paratges més singulars de l'Estany.

Documents del segle XIII ja en parlen. La vegetació, centenària, ha crescut sobre dipòsits de travertins, aquestes roques valorades per escultors i artesans de la pedra. Roques que, en aquest lloc estrany i com a efecte de terratrèmols prehistòrics, s'han obert en escletxes immenses que formen coves i passadissos (alguns són galeries de 30 metres de llarg) que conviden a entrar-hi. Compte amb els ratpenats, no els agrada que els molestin. Va ser aquí on el 1887 un picapedrer va trobar un dels vestigis d'home de Neandertal més antics de Catalunya: la mandíbula de Banyoles. La vegetació és espessa i els arbres, alzines i roures de fins a 20 metres d'altura, dibuixen una formes realment suggeridores. Per a la gent de la zona, que hi passeja des de sempre, no hi ha cap dubte: les Estunes són el palau de les fades.

A les Estunes sabreu com eren els boscos del país abans de ser desforestats per fer carbó i per guanyar terres de conreu. Tot i mantenir-se com fa segles, és un bosc viscut que ha registrat la petja humana, un espai social que ha deixat un nom per a cada arbre en funció de les activitats que s'hi feien. I així, les alzines de la Premsa són al costat d'unes obertures rocoses on encaixaven la premsa del raïm i les olives. Al roure del Reposador, hi descansaven en jornades de camp caloroses i dures. Al roure del Llenyer, hi apilaven les branques d'esporgar les oliveres. A la bauma del Paller, hi guardaven les bales de palla. I a la del Pobre del Flabiol, durant anys hi va viure un sense sostre. Seguiu qualsevol dels dos itineraris del bosc de les Estunes, estigueu atents a les indicacions i als personatges fantàstics que encara hi habiten... o així ho assegura l'imaginari de la zona

sábado, 19 de febrero de 2011

SENDERISME ARQUEOLÒGIC AL RIU VERO


... estic tocat de la mà, no puc escalar però això no hem priva de caminar o sigui que ... Aprofitant la estad a Osca anem a fer una visita diferent, si més no per noslatres ... pintures rupestres a Osca ???

Dons si, al Somontano tenim mostres arqueològics molt aprop de Alquezar. Avans, a la població de Colungo podem trobar un centre de interpretació. La màjoria de les restes en forma de pintures es troben dintre dels "abrigos" (petites coves obertes al exterior). I com no, per sobre de tot gaudir dels increíbles paisatges que ens dona el riu Vero.




(VIDEO RESUM)



La nostra excursió comença per la Carretera de Barbastro direcció Colungo. Una vegada deixem la carretera principal, prenem la A-2205 jà direcció aquesta població trobem aquest pont ... una autentica maravella.







Continuem i arrivem a la població de Colungo i tot seguit la carretera guanya alçada i creua un parell de barrancs amb increíbles ponts amb força alçada.



Arrivem a la ruta del "abrigo de Arpán" sempre molt ben senyalitzat. Una ruta d´una horeta d´anada i tornada ens farà coneixer aquests indrets on s´han trobat aquestes pintures rupestres, entre un paisatge curiós, bosc mediterrani banyat de roca caliza i conglomerat, uns contrastos curiosos.















Una vegada finalitzada la ruta, prenem el cotxe i ens apropem, direcció Lecina fins el mirador del riu Vero. Aqui podem visitar també els "abrigos de Mallata" peró nosaltres ens arrivem fins el mirador per quedar flipats per l´expectacle que tenim al devant.











Un autentic privilegi ... el "quebrantahuesos, l´aguila imperial" a sota nostre en el seu hàbitat natural ... una autentica maravella.



Rutas de senderismo en Alquézar y la Sierra de Guara


El Parque de la Sierra y los Cañones de Guara, con sus asombrosos cantiles rocosos esculpidos por el agua, cuenta con multitud de parajes singulares recorridos por senderos señalizados: el barranco de Mascún, las crestas de Balced, las surgencias de la Tamara y Puntillo, el cañón del Vero, la Cunarda, etc.
En los entornos de Bierge, Rodellar, Alquézar o Colungo, a través de su red de senderos señalizados, se descubren paisajes únicos, abismos que son refugio de una variada fauna y flora, pinturas rupestres, torres y murallas almenadas, ermitas, arquitectura tradicional, leyendas de doncellas, aparecidos y moras...






Ruta lineal.
Punto de partida: A-2205 (aparcamiento, a 9 km de Colungo, en dirección a Arcusa).
Dificultad: Baja.
Duración: 1 hora (la visita guiada tiene una duración total de 2 horas).
Recomendaciones: Agua y calzado adecuado.
Elementos de interés: Pinturas rupestres





Entre los magníficos cañones y barrancos del Vero, la Sierra de Guara esconde un conjunto de pinturas rupestres único en España: más de 60 abrigos y cuevas que contienen representaciones artísticas que abarcan todos los estilos de la Prehistoria, desde el arte paleolítico al esquemático, pasando por las manifestaciones más septentrionales de arte levantino en la península Ibérica. Fueron pintadas entre los años 22.000 y 1500 a.C. y descubiertas en la década de los 70. El Centro de Interpretación de Colungo ofrece las claves para comprender y valorar el arte rupestre del Vero. Audiovisuales, espectáculos de luz y sonido, recreaciones de la vida prehistórica, exposiciones de objetos, fotografías, paneles explicativos y otros sistemas introducen al visitante en la vida de la sierra de los últimos 24.000 años. La exposición está dividida en tres espacios: el espacio-cueva Fuente del Trucho, el jardín arqueológico y la Cabaña de la Villa. El centro cuenta también con espacios auxiliares para talleres y actividades didácticas.

Las pinturas de la Fuente del Trucho constituyen la única muestra de arte paleolítico en Aragón. Se trata de un gran santuario (102 figuras) del que se han llegado a conocer dataciones absolutas que llegan desde hace 19.000 años al presente. Las manos son los esquemas que más se repiten en las pinturas de esta cueva, abundan las figuras de caballo y conjuntos de objetos abstractos aún sin identificar. Una recreación fotográfica de 90 metros cuadrados traslada la Fuente del Trucho –que aún no puede visitarse porque no han terminado los trabajos arqueológicos- al Centro de Interpretación de Colungo. Aquí pueden apreciarse todos los símbolos y representaciones pictóricas descubiertas en al cueva.

Del estilo artístico conocido como levantino –8.000 al 4.000 a.C.- en el Vero hay catalogadas siete estaciones. Destacan las de Arpán y Chimiachas, con magníficas representaciones de ciervos, y la de Muriecho, con una abigarrada y dinámica escena de caza. Del arte esquemático en la Sierra de Guara se puede admirar ejemplos en los covachos de Barfaluy y del Tozal de Mallata.

El Centro es punto de partida para iniciar un apasionante viaje por la prehistoria del Alto Aragón. Los recorridos que se proponen permiten visitar los abrigos de Arpán y de Chimiachas, y los covachos de Barfaluy y del Tozal de Mallata.

martes, 15 de febrero de 2011

PELICULA 127 HORAS( JAMES FRANCO)


Bé ... la meva intenció no és fer una crítica de la pelicula, encare que puc dir que m´agradat força, nomes vui fer arrivar un misatge després de veure-la, una sitiació que personalment mi he trobat alguna vegada i que ... apartir d`ara segur que no es repetirà ... dir sempre allà on vas, per més aprop de casa que et pogui semblar, apuntar-ho en un paper a casa o enviar un misatge per mòvil i en cas de canviar ruta o via, qui a ùltima hora per circunstàncies del temps o d´altres ho a fet tornar a enviar un misatge dient el canvi de plans ... mai se sap i si no veieu la pelicula.







127 HORES és una història real. Al 2003, Aron Rastoln surt tot sol al parc nacional de Canyoland a Utah. Dorm tot sol i a l´endema agafa la seva btt per fer l´arproximació fins arrivar al canyo Blue Jonh. La seva intenció és fer un barranc. Tot equipat amb material técnic s´incicia a la seva aventura. Ha deixat el movil a casa i no ha dit a ningu on anat. Una vegada arriva al barranc cau i s´emporta un gran bloc que li provoca que el seu abantbraç quedi atrapat. La pelicula es centra en els 5 dies que intenta alliberar-se, ls seva desesperació, la seva ironia, la engoixa i el patiment fins pendre la decsisió de tallar-se el braç per sobreviure. IMPACTANT !!!


sábado, 12 de febrero de 2011

OPEN ESCALADA NOCTURNA

Avui en dia la escalada no té límits ... esportiva, clàsica, bloc, psicobloc,boulderurbà i ara també ... bouldernocturn !!!! I segur que molts de vosaltres us preguntareu ... de nit i sense llum ???
Bé ... el nostre company JORDI XANDRI ha sigut capaç de treure la seva propia marca de presses d´escalada, però es que ara sigut capaç de treure unes amb llum i si no veieu l´efecte que fà al video ??? ... flipareu !!!


(VIDEO RESUM)

Bé ... deixant de banda tot això, el nostre propòsit és participar i pasar-ho bé així que uns quantsmembres del GEAMM fem acte de presencia a Lliça de Vall amb ganes de pasar-ho bé.

... això si ... cal dir que els blocs durs de veritat !!!! Blocs de pocs pasos de presses petites i sense escalfar hem produeixen només fer la primera via una lesió al dit, vaja, una "CAPSULITIS". Cal escalfar bé i a sobre si son vies per sobre del teu grau ... malament !!! D´això apendré segur dons no hi ha que hem faci ràbia és pendre mal.

Per la resta la resta de companys estan forts ... en Ferranet, en Blade, en Muré, en Jordi disfrutant de l´espectacle.









Bloc, velocitat i fins i tot una competi de pujar caixes de cervesses ... buides fan del open que sigui un èxit total en concursant i espectadors .



També una de les novetats és veure en acció un dels primers rocòdroms articulats de la firma "9b+ ROCÒDROMOS RAM" D´aquesta manera podem arrivar a tindra tota mena de graus d´inclinació inimaginables i si no podeu veure aquest video.






Ja veieu que el món de la escalada està en constant evolució ... felicitats a tots !!!

viernes, 4 de febrero de 2011

CÈLLECS. ROQUES NOVES


Aquest divendres tenim intenció de visitar a Cèllecs el sector "transmutació" que en Mohawk donar a coneixer al seu blog. Aquest sector situat entre els sector del Bronx i la Placa ha estat equipat per uns companys de Montornes i Parets i ... promet moltíssim.




(VIDEO RESUM)

Però ... vaja ... hem deixo les resenyes a casa ... o sigui que ho deixarem per la propera. I ara ... on anem ????





Com fa força fred, bé, molt de fred, per sota els cero, anem a buscar el soleta i com no a Roques NOves. Aprofitarem que teniem dues vies pendents, dues vies de placa i ... de les bones.

Una vegeda arrivem al sector jà ens sobre la roba, el sol pica de valent i ens permet quedar-nos en maniga curta.



Ens hi fique de ple ... les vies protagonistes son "bicicleta, 6a", una via curta de dos bolts però molt fineta, de debó. Encadenada !!! I la seguent, la seva veina "Muacata, 6b", potser aquesta els passos don més evidents però, un pel bruta, queda pendent, tot i que els passos sortent fins adalt, queda pendent encadenar-la.

Una trucada ... en Bladé i la Carla !!! Per sobre de tot, ilu dons amb la Carla fà molt de temps que no coincidim a roca.

Una vegada arrivan ... no ens donem conta i jà estan penjats com a botifarres. Ells ... encasdenen "fissureta, 6a+" i la seva veina "desplom del marron, 6a+/6b" d´una linea força maca, en Jordi es treu els passos però també quedarà pendent el seu encadene.

En Jaume li fot al "sobregan, 6a", una linea maca de regletes i en Diego a la "fissureta, 6a+"




(la carla a "fissureta, 6a+")



(en Bladé al "desplom del marron, 6a+/6b)



El matí passa ràpid, en Bladé i la Carla marxem dons tenen compromisos i en Diego i en Jaume deixen pasar una mica més el rellotge per acabar dinant al "PALOMARES", disfrutant, com no de la companyia del meu company i de la tranquilitat del mar.









CÈLLECS

ROQUES NOVES






PETRACHEMA (2371 MTS)
PIC PERIC (2810 MTS)