Seguirem el camí, amb tu, al teu costat. Seguirem cultivant aquesta amistat que ens ha fet estar aquests últims 4 anys tan units. Seguirem buscant el cel, els cims, i les aigües. Seguirem frisant per descobrir grans aventures i paratges, per saber que a certs llocs només s’hi pot arribar amb milions de ganes de viure. I et durem més que mai als nostres cors, Mure

martes, 30 de septiembre de 2008

VF AGULLES RODONES


"... sí, més que una ferrata això sembla un circuit americà. Físicament ... dura!!"




DESCRIPCIÓ: Aquesta ferrata és un itienrari que recorre tot un seguit d´agulles granítiques (anomenada també ferrata Carcaixells) amb una gran varietat de pasos i elements. Podrem disfrutar de ponts nepalis, ponts tradicionals, cordes ... i sobre tot de forces ràpels, que farà de tot això sigui una ferrata amb força desgat físic, si es fà la seva totalitat. Això sí, sempre tenim la posibilitat de no fer-la tota dons hi ha forces opccions per fer una retirada a temps.






ACCÉS: Agafem la carretera C-65 que va de Llagostera a Sant Feliu de Guixols. Haurem d´estar atents per sortir a la sortida direcció Solius. Agafem la carretera GI-6611 i a l´alçada de la masia Mas Pla prenem a mà esquerra. Tot recta i al primer creuament a la dereta i al proper a la esquerra. Creuem Can Llauradó i al seguent creuament podem deixar el cotxe.

1. VF Riera Salenys 2. VF Agulles Rodones 3. VF Cala del Moli

APROXIMACIÓ: (40 minuts). Hem d´agafar el camí direcció Carcaixells. Creuem el menhir de Can llauradó, anem sempre recta fins arrivar al pas de la Miloca. Continuem per un camí que surt a mà esquerra i creuem un pasarel.la. Ara un cami amb pujada direcció una senyera fins trobar la senyalització de la ferrata.

ITINERARI: (+ de 3 hores si es fa tot). Aquesta vegada hem torno ajuntar amb en Diego i en Carles. Hem escollit un dia entre setmana i això voldrà dir amb tota seguretat que podrem disfrutar sense cap mena de aglomeracions de la totalitat de la ferrata. Quedem a les 7.30 hores a la betzinera de la Roca, per a continuació agafar la autopista direcció Girona.








(VIDEO INTRODUCCIÓ)





Sortim direcció Platja d´Aro i una miqueta avans d´arrivar veurem una sortida que diu Solius. Prenem una pista forestal direcció la masia Can Llauradó i allà deixem el cotxe. Preparats per pasar un día a tope!!



















Ens iniciem per una petita rampa equipada amb ... es podria dir que esglaons, però la veritat és que al veure el primer tram equipat fà una miqueta de por. Una vegada superat ens trobem amb un pont que creuarem per anar a buscar la paret del devant. Fem un petit flanqueig a la esquerra fins trovar-nos un pas que superarem amb la ajuda d´una "super corda", que una vegada arrivem a la seva part superior ens donem conte que està totalment desfilada. Quina por !!














(VIDEO. ACCÉS AL PONT DEL CARCAIXELLS)



Continuem pujant fins tornar a trobar un petit pont que creuarem per anar a buscar un tram força maco, dons tenim per sobre nostre un altre pont, però aquest de considerables mides (Pont dels pas dells Aritjols). Aquest tram és forá atlétic i técnic. Una vegada l´anem superant arrivem a l´alçada del pont i tot seguit trencarém a mà dreta per fer un flanqueig.










Jà hem arrivat al primer ràpel. Treiem la corda de la motxilla i comencem a preparar-nos. Tot aquest procés es bastant laboriós i ens hem d´asegurar de fer les coses ben fetes, ja que nosaltres no estem gaire acostumats a fer tot això. Primer vaixo jó per a continuació en Carles i el Diego. Tornerm a recollir la corda i continuem. Ara fem un flanqueig a la dreta i ens aturem per fer un glop d´aigua al mateix temps que fem una ullada al nostre entorns. Les vistes desde aquí son guais, dons tot l´entorn hi destacan les agulles de grànit banyades per boscos de pins, i al horitzó es pot veure Platja d´Aro i el mar.









... i ens toca tornar a fer un altre ràpel. Dons som-hi, ja comencem agafar el "truquillo" i ja ho fem més ràpid, però això sí amb força precaució, dons ja sabem que el ràpel és un dels moments on es produeixen més accidents.




Arrivem a tocar terra, i el mateix procediment que l´altres vegades, recollir la corda i continuar. Ara ens toca tornar a creuar un petit pont tibetà i trenquem a mà dreta per anar a buscar la paret del devant. Ens enfilem u parell de esglaons i ens trobem amb un pàs molt original. Estem a sobre d´un bloc separat de la paret del devant que sembla que en qualsevol moment hagi de caure amb nosaltres. Primer pasa en Diego, a continuació jó i l´últim en Carles. "... un moment Carles que et faig la foto del día ... flahs !!"




La calor comença apretar de debó i el cansament jà es fa notar, i sembla que encare ens queda força per arrivar al final.Continuem agafant alçada, encare que aquesta ferrata mai s´arriva agafar una alçada considerable, dons continuament estem pujant i a la vegada baixant. Arrivem a una petita collada que és la intersecció de varis camins. Nosaltres trenquem a la dreta direcció al "Pas de la Miloca" i una vegada arribem ens desviem a la esquerra per començar a baixar amb força duresa. Ens endinsem en un petit bosc per anar a buscar les parets que veim devant nostre. Una vegade avaix i mirant les resenyas, ens donem conta que ens hem pasat un ràpel però no vindra d´un altre. Ara iniciem una petita pujada per arrivar a una gran paret i ... adalt de tot una altre instalació de ràpel. Ja ho deia jo que això sembla un circuit america ple de entrebancs per posar a proves la nostra resistència.



Iniciem aquest tram i una vegada adalt de la paret força aerea ens anem desplaçánt a mà esquerra per arrivar de cop i volta amb una situació una mica estranya. S´han acabat els esglaons i ens trobem amb la instalació del ràpel, però amb una posició força incomoda i amb molta timba a sota nostre. El Diego no ho acaba de veure gaire clar i deicideix tornar enrera. Jo amb forces dubtes internes monto el ràpel i amb despenjo. Acontinuació ho fa en Carles. Més avaix en Diego a de fer forces maniobres per poguer enllacar amb nosaltres i fins i tot li hem de tirar la corda per tirar d´ell. Esgotador !!

Quan s´acabarà això ? Continuem, ens tornem a trobar un petit pont (ja hem perdut la conta de tot), el creuem i ... un altre ràpel !! i aquest bastant llarg i amb una arrivada a terra on quedem totalment suspesos a l´aire. El mateix ritual que sempre, desfer la corda i tornar a recuper-la.

RETORN: (30 minuts). Però per fí sembla que això s´acabat. Sí !! Agafem un petit corriol que ens portarà a la pista principal per on hem vingut. Ara sí que la calor apreta de debó dons deuen ser les 17.00 hores.

Tot xino-xano i petant la xerrada arrivem al cotxe. Deixem trastos, i ens acomodem a sota d´una alzina per fer una miqueta de dinar. Aquesta vegada ens ho hem guanyat de veritat !!


Fins la propera!!



VIA FERRATA DEL CARCAIXELLS



SITUACIÓ: Sólius (Baix Empordà, Girona)




DIFICULTAT: Mitjana/Alta DESNIVELL:??



HORARI TOTAL: 5 hores




MATERIAL: Kit de ferrata + corda ràpel.




EQUIPAMENT: Ponts, esglaons, gadenes, corda ... (de tot).




A DESTACAR:




A VISITAR: Poble de Solius




OBSERVACIONS:




2 comentarios:

Sandra dijo...

Hola!
He vist en la teva web que heu fet recentment la via Ferrata Agulles Rodones, tenia entès que l'ajuntament la tenia tancada i no podia fer-se. Veig que vosaltres si que heu pogut!!!

La veu fer amb material adicional, o es que ja torna a estar oberta al públic?.

Gràcies,

JAUME ORS dijo...

Suposo que tu vols dir la ferrata "Cala del molí" que està a S. Feliu de Guixols". Aquesta si que està tancada però les Agulles Rodones cap problema.
Una abraçada !!!