miércoles, 25 de noviembre de 2009

S. LLORENÇ DEL MUNT (Sect. Les Gaites)

(informació recollida de la pàgina web de S. Llorenç del Munt)



Avui dimecres anem a tibar de valent i a patir una miqueta i la zona escollida serà S. Llorenç del Munt i més concretament al sector de "Les Gaites" , un llóc força ensisador i tranquil molt aprop de Terrassa i amb increíbles vistes a tot el Vallés Occidental.



Avui la Carla i jo som uns privilegiats dons estarem escalant amb el "Mohawk" i en "Jortx" ... sense comentaris !!!









Quedem a Mataró a les 9.30 i tot seguit a les 10. a les 11.00 ja estem a peu de via amb els dos companys. Ara és qüestió d´escalfar una mica i a tibar de valent dons el grau ho demana. Comencem per un V+ i a mida que pasa el matí anem agafant grau fins i tot per arrivar a probar un 6c (... jé,jé ... ja ho he dit ... probar !!!) Això si disfrutem de valent de totes les vies ... totes elles força, força finetes en un conglomerat força semblant al de montserrat. Son les 15.00 i ... decidim escoltar als nostres braços que ens diuen prou !!!



Ha sigut un día força profitos ... sobre tot al costat de dos monstres com en Jortx i en Mohawk !!!



Gràcies !!!















SITUACIÓ : La paret de les Gaites és la continuació de la cinglera del Cap de Mort, just allà on la cova de les Gaites parteix la paret i enfilem canal amunt. L’accés és molt ràpid des de l’aparcament del carrer Cavall Bernat.
Aquesta paret va ser pionera en el desenvolupament de l’escalada esportiva a meitat dels anys vuitanta. Quan encara s’hi estaven obrint vies a l'estil tradicional, la nova tendència de l’escalada “free” va irrompre-hi, i es van començar a equipar itineraris per dalt per ser escalats en lliure. Al mateix temps, les antigues vies obertes a cop de pedal van ser alliberades.
Inicialment, malgrat la nova tendència d’emplaçar les assegurances per escalar en lliure, les vies continuaven sortint per dalt, i no va ser fins més endavant que el sector es va reequipar amb reunions per despenjar-s’hi.
Al llarg del temps han aparegut diverses ressenyes d'aquest sector, unes de ben antigues unes altres més actuals aparegudes després del reequipament del sector
Aquesta paret es caracteritza per l’absència de franja de roca dolenta a la base, i per la seva verticalitat trencada per panxetes. La roca no és gaire generosa en “canto” i l’escalada es desenvolupa sobre presa petita, i pot recordar-nos a Montserrat.
ORIENTACIÓ L’orientació est i el bosc frondós de peu de via el fa un sector fresc per a les caloroses tardes d’estiu, i la majoria de les vies es troben perfectament equipades amb parabolts. Però malgrat la proximitat, l’equipament i la fresca no és un sector de moda i normalment hi estarem molt tranquils.


Les vies que varem fer son:



  1. 28. CUCONA (V+) Les tres primeres xapes recta amunt per tot seguit anar a buscar la fisura evident a mà esquerra. Apartir d´aquí comença la via compartida de la 26. SUPER CUCONA (6a) molt fineta però super agraida.

  2. 25. VERTICAL EXTREM (6c)- Aprofitem que tenim la corda pasada en top-roc per proba aquesta via. La sortida té el grau, pasos molt explosius que al final fem pillant-nos de les cintes, per després convertir-se en una via super-fineta però maquíssima.

  3. 22- ( ANGIE, 6a). La sortida ... molt exposada, un flanqueig a mà esquerra molt sobada per anar a buscar el parabolt a mà esquerra per tot seguit anar a buscar la via 20. (SUPER ANGIE, 6a) una obra d´art sobre tot quan superem la petita panxa agafant-nos a uns agarres en forma de ... (penseu malament i encertareu) per continuar tot amunt a buscar la reunió.

  4. 21. BUFAGAITES (6b+) Aquí tornem aprofitar que tenim la corda pasada per dalt per probar aqeusta via on el pas esta a superar la petita panxa, en pasos molt finets, que una altre vegada superem agafant-nos a les cintes. Després es torna en una via molt fina de preses molt finetes. Maquíssima !!!

domingo, 22 de noviembre de 2009

XXII MARXETA (VILASSAR DE DALT)






Aquest Diumenge, una petita representació del GEAMM i més concretament la Bàrbara, la Eva, en Sebastina, l´Alfredo, la Luisa, en Jose la Merijou en Jaume i la Samba, ens hem deixat perdre per gaudir d´aquest magnífic paratge entre mar i muntanya al voltan de la ermita de Sant Mateu.








La sortida força d´hora, a les 8 del matí desde el parc de Sant Rafart per tot seguit enfilar-nos amunt de la serralada, gaudint en tot moment del recorregut molt encertat de la organització, descobrint petits recons de la serralada litoral (la roca de la Granota, el Plà de Can Boquet, la Roca d´en Toni, la ermita de Sant Mateu ...) i per descomtat de les íncreíbles vistes a tot el Maresme, un total de 18.800 metres de recorregut acompanyat d´un temps força variable on fins i tot acompanyat a primera hora del matí per una petita pluja, però a mida que el día avançava el sol va fer notar de valent !!!



"GEAMM ... un estil de vida !!!"

martes, 17 de noviembre de 2009

MONTSERRAT (MAGDALENA INF. Via "la que hi faltaven spìts, 110 mts, IV+)







Dimarts ... com no hem tingut prou amb la sortida de dilluns avui ens escapem en Josep, jo i en Diego, company meu de la feina. Avui és un día especial per mi, dons veure per primera vegada fer via llarga al Diego hem fà moltíssima il.lusió. Per la ocasió anem a Montserrat, i més concretament a la Magdalena Inferior. De primera intenció és fer la Rantanplan però al final ens decantem per la "la que hi faltaven espits, 110 metres, IV+.




(VIDEO RESUM)




Arrivem a Montserrat cap a les 9 hores i ... després d´un breu esmorzar, anem a buscar el pas dels francessos per arrivar a peu de via.

.... Ay Dieguito donde te has metido !!!!


Primer ensurt ... i últim ... en Josep s´ha oblidat l´arnes !!! ... cap problema ... amb unes quantes vagues improvitza un arnés, no hi ha com tindre recursos !!!

Per fi toca pedra ... el primer llarg un pel lliscós però anem progresant. A mida que anem guanyan metres en Diego va deixan enrera el neguit de la primera vegada. Reunío darrera reunío i amb increíbles vistes al Monsastir arrivem adalt del cim on cridem al vent i deixem anar tots els nervis de l´ascensció !!!!

Felicitats Diego ... i com no felicitats JOsep i Jaume per haver donat a coneixer noves sensacions a nous companys !!!!


Aran només tocar fer el ràpel per tot seguit anar fins el Monserstir a fer pasar la gana.









VIA "la que hi faltava spits, 110 mts, 4c"


APROXIMACIÓ: Sortim del monestir i ... o agafem el cremallera fins a San Joan i després el camí direcció S. Jeroni. L´altre oopcció és agafar desde el monestir el cami´direcció S. Benet i després de pasar el pas dels francesos i just pasat la desviació a mà dreta a S. Benet agafarem a mà esquerra el camí que ens durà fins a tocar Gorros.
ITINERARI. L1 (33 mts, 4c) Aquest primer llarg és un pél lliscos els primers metres (10 metres) però després millora amb els metres. El grau ... sostingut ... a tota la via. L2 i L3 (15+40) 4c : Nosaltres els fem de una tirada dons la primera reunió no m´agrada. Molt sostingut i amb troços de bona verticalitat ... però amb bones patates per agafar-te. L4 (20 mtrs. 4c) Aquest derrer llarg ens portarà fins el cim. No te complicacions excepte al arrivar a la part final, on perd pendent i les xapes allunyan una mica. DESCENS: Descens en un sol ràpel de 40 metres per la cara SE.




lunes, 16 de noviembre de 2009

PIC DEL MARTELL (Via Reserva, 120 mts, V, semiequipada)



Avui dilluns marxem al Pic del Martell !!!! Per la Carla, en Jordi i en Josep serà el primer contacte amb aquest increíble raconet de la nostra geografía catalana i ... a tocar de la civilitatció ... ja veus ... Castefa als nostres peus i la platja a tocar !!!
.... 7.30 ... surto de Cardedeu ... 8.00 recullo al Jordi a Mataró ... 8.25 ... carreguem en Josep a Badalona ... i a les 9.20 estem a la nova terminal 1 de l´aeroport amb la Carla ... 10.00 esmorzan a Castefa i ... 12.00 a peu de via de la "Reserva" i la "Midi Plan".


(VIDEO RESUM)


Ja veus ... maniga curta ... caloreta i estem a mitjans de novembre !!! Totes dues vies a tocar i les dues cordades una darrera de l´altre disfrutat en tot moment de la pedra caliza ben erosionada i sobre tot de les bones vistes al nostre mar mediterrani. La "reserva" ... maquíssima ... això si ... no us oblideu un joc de tascons i friends si no voleu patir de valent els "alejes" entre xapa i xapa i la "Midi plan" també maquíssima un pel més equipada.

Una vegada adalt ... esperem la cordada que bé al darrera nostre que ens ha recollit un regalet (un tascó d´en Jaume que no tenia ganes de pujar) ... però com no arriben ... que caray ... ens marxem cap a Castefa ha fer un bon entrepa i una cerveseta !!!!
... i colorin colorado este cuento se ha acabado.








APROXIMACIÓ: (25 minuts) Sortim del parkin que hi ha a la mateixa carretera, devant del sector d´escalada esportiva. Un camí ascendent a mà dreta fins pujar adalt de tot per tot seguit baixar per una baixada força pronunciada fins a peu de vies direcció al Barranc. ORIENTACIÓ: Est.



(VERMELLA: Reserva / VERDA: Midi Plan)



RESERVA: L1 (IV+, 40mts.): Surt per una fisura, primer en diagonal a mà esquerra per tot seguit tornar a mà dreta. Nosaltres ... agafem la variant de la Dire-strait que va directa a la primera reunió ... això si .. de IV+ nà de nà, vaja que jo li poso un V com a minim. Aquest primer llarg ben equipat, sempre parlant de la varinat dire-strait. Si agafeu la original només trobareu 2 parabolts i un clau. L2 (V, 40 mts.) Pujem recta amunt un pel a la esquerra directes a buscar un sostre molt evident en forma de triangle. La millor opcció es guanyar-lo per la seva esquerra ... però jo dubto i el guanyo per la dreta tot recta amunt el parabolt que veig ... un pel lluny ... però es pot anar protegint amb friends fins arrivar-hi. Després fins la reunió cap seguro però vaig protegint amb fisures i friend i alguna cunya de l´any de Franco i algun altre regalet. Si guanyeu el sostre per la esquerra la trobareu més ben equipada, un total de 6 parabolt i un parell de claus. L3 (V, 40mts). Aquí tinc dubtes ... i marxo per la via de la dreta, la Midi plan (V+) per anar a buscar directament la reunío de dalt de tot. Aquest llarg està força ben equipat i només toca disfrutar del que queda de via. DESCENS: Tota la via es pot rapel.lar però és mes aconsellable baixar caminant. Una vegada adalt marxarem amb tendencia a mà esquerra fins arrivar al camí per on hem vingut. El camí no és gaire evident però no té perdua. (20 minuts).