Dons marxem un cap de setmana cap al Solsonés a coneixer una micona més aquesta comarca tant desconeguda o sigui que som-hi !!! Agafem furgo i la intenció és fer un itinerari sobre tot en furgoneta, amb curtetes excursions i amb el propòsit de emportar-nos una mica la esencia d´aquest teritori.
(MAPA DE LA RUTA AL SOLSONÉS)
Com no ... Solsona la seva capital serà la nostra primera parada amb nocturnació inclosa. Aparquem i ... entrem al que és el seu nlucli medieval ... per una de les seves portes impresionants que donan accés a carrerons per anar gaüdint del seu patrimoni cultural i la seva Catedral de Santa Maria agafa el protagonisme del casc antic, així com les seves places, fonts ... si a més a més aprofitem i coincidim algunes de les seves festes, com aquest finde que son les festes de San Isidre ... el éxit de la nostra visita serà total !!!!!
El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central. Segons la divisió adinistrativa de l'Estat espanyol, pertany a la Província de Lleida. Està formada per les capçaleres de les valls del Cardener (afluent del Llobregat) i la Ribera Salada (afluent del Segre) i per l'extrem nord de l'altiplà de la Segarra.
La meitat oriental de la comarca correspon a la conca del Llobregat, a través del Cardener i dels seus afluents, com l'aigua d'Ora i el Negre. La part de ponent pertany a la conca del Segre, a través de la Ribera Salada i el Llobregós
L'església de Sant Esteve és una bona mostra del romànic català del s. XI, de la que destaca la seva cripta. Al costat, el cementiri modernista de Bernardí Martorell mostra la integració d'arquitectura i natura en un exemple únic a Catalunya
La documentació menciona diferents establiments religiosos al terme d’Olius ja en el s. X. L’església de Sant Esteve, però, data la seva consagració al 1079. Sembla ser que la parròquia havia estat construïda per la gent de la zona de manera íntegra. Aquesta harmònica construcció guarda totes les característiques del primer romànic català. L’església té una única nau, amb coberta de volta de canó, reforçada amb arcs faixons. Aquest tenen la seva representació exterior a través dels contraforts, que ritmen les parets laterals de l’edifici. A l’interior, aquestes parets laterals es veuen reforçades amb una bateria d’arcs formes, que a més d’afavorir al repartiment de forces del mur, donen més riquesa a l’arquitectura. L’església està capçada per un absis semicircular amb coberta de quart d’esfera, i a l’exterior presenta mostres decoratives a través de arcuacions cegues i lesenes. Tant la capçalera com l’espai presbiteral està sobre-elevat, ja que a sota d’aquest, hi ha una cripta semi-soterrada. Aquesta cripta, que segueix el perfil del cos superior, té 6 columnes, algunes de les quals podrien ser reaprofitades d’una església anterior. Aquestes generen tres naus cobertes amb volta d’aresta. L’ingrés a la cripta es fa actualment amb unes escales centrals, construïdes al segle XVII, però en origen s’hi accedia per dues escalinates laterals de les que encara en queda algun testimoni. L’advocació d’aquest espai inferior és a Santa Maria.
Al costat de l’església hi ha un cementiri modernista dissenyat al 1916 per l’arquitecte Bernardí Martorell. Aquest era deixeble de Gaudí i les seves influències es deixen veure de manera evident en elements com l’agulla amb la creu superior. El cementiri s’inscriu en el seu entorn amb una planta irregular adaptada al terreny i aprofita els recursos naturals, per exemple les pedres per fer-ne espais sepulcrals. El recinte mostra una dicotomia simbòlica entre les roques caigudes, símbol de la mort, i les alzines símbol de la vida. La seva originalitat i la seva conservació el fan un exemple única a Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario