Seguirem el camí, amb tu, al teu costat. Seguirem cultivant aquesta amistat que ens ha fet estar aquests últims 4 anys tan units. Seguirem buscant el cel, els cims, i les aigües. Seguirem frisant per descobrir grans aventures i paratges, per saber que a certs llocs només s’hi pot arribar amb milions de ganes de viure. I et durem més que mai als nostres cors, Mure

domingo, 5 de julio de 2009

VIA ESCABRINI ESCAPULLINI (130 mts. V+)



VIA LLARGA…PER FI!!!

Avui era un dia especial. Després de diversos intents fallits de fer via llarga, quedo amb en Jaume per trencar la maledicció. Si algú pot fer-ho és ell. A més, en aquesta ocasió comptem amb la Merijou, que s’anima després de molt temps sense fer escalada clàssica. Per a ella també serà un dia especial.











(VIDEO INTRODUCCIÓ)

Hem escollit la via “Scabroni-Escapullini”, a Can Jorba, a Montserrat. Aquesta via va ser reequipada pels nostres companys fa poc, i volem provar els nous i lluents parabolts.




Arribem els primers al parking, wow! Esmorzar ràpid i amunt cap a les vies. Ens costa una mica trobar el camí, però al final, ressenya en mà, ens plantem a peu de via. Comença l’aventura!

Primer llarg: 45m, IV+ (De les tre vies que tenim devan, és la de la dreta del tot. Sortida força fineta per ser un IV+, tot recta amunt)-
Home, si només és un quart! Sí, sí, no em refio, en Carles em va dir que no era tan fàcil com semblava. En Jaume fa de primer, no s’ho pensa gaire i va tirant amunt. La Merijou i jo el seguim. El llarg, mmmm, interessant, t’ho has de mirar, passets petits i peus ben col.locats. Les mans i peus encara no han entrat en calor; no responen gaire bé a les ordres del cervell. Estem a l’ombra, de moment...Quan arribo a la R respiro alleujada.










Segon llarg: 40m, IV+ (Vigilar dons ara queden xapes a la nostre dreta que son de la via "Bego-Kush". Tot recta i pasat un petitíssim sostre a la dreta per continuar adalt a buscar una petita zona amb arbustos on està la seguent reunió).
“Vols fer tu de primera?”. Vinga, va, ho puc fer. Les xapes allunyen i t’has de mirar cada pas. Cap dels 3 ha fet mai aquesta via; hem d’anar investigant sobre la marxa. Dreta, esquerra, no, ostres, rectifico, cap problema! La R em mira des de dalt, ja hi sóc! En Jaume i la Merijou pugen de seguida. Míra-la, ella, com escala!! Molt bé, Merijou!!





Tercer llarg: 20m, IV+ (Recta amunt fins trobar la reunió sense cap mena de dificultat).
Buff, quin subidon, vull tornar a fer de primera!!! Dit i fet, tot vertical, amb les xapes noves brillant al sol. Incís: fa una calor de nassos, ens torturen els peus de gat i a mi ja se m’endevina una mica de “moreno paleta” a les cames. Però l’adrenalina no perdona, i els tres fem R sense problemes. Fotos i més fotos per omplir la piada.











Quart llarg: 25m, V+ (Fem un flanqueig a mà dreta fins trobar-nos amb la via del costat, però nosaltres tot seguit xapem una xapa a mà esquerra per flanquejar a mà esquerra, ara amb tendencia sempre a mà esquerra fins trobar la reunió. Utilitzar cintes ben llargues).


El flanqueig a la dreta és obvi i inevitable. L’amenaça del sostre damunt els nostres caps no deixa lloc a dubtes. Som-hi, doncs! En Jaume de primer, inventant cintes increïblement llargues; sembla en Mc Gyver, aquest noi! Després ve la pujada pel sostret...poca broma! Si caus el pèndol pot ser espectacular. Jo segona, la Merijou tercera, uff, si paro crec que no seguiré...I ja està, els tres ens reunim de nou.






I per fi el millor moment...No, no el moment de fer cim, perquè hem triat baixar rapel.lant i no cal arribar a dalt. En realitat us confesso que el millor moment és quan ens treiem els maleïts peus de gat. I ara només queda muntar els ràpels, en total 3 de 45, 30 i 40m respectivament. Quina canya, i si el ràpel és volat doble diversió!!!





Satisfacció i molt bon sabor de boca en arribar al Bruc, on ens trobem amb els companys de Granollers i amb la súper escaladora Lu. No podem acabar millor el dia!!




SITUACIÓ: Montserrat (Can Jorba)
ACCÉS: Des de el pàrkin de Can Jorba anirem direcció al Jóc de l´Oca (marques de color groc). Una miqueta abans d´arribar a la esquerra, just a l´inici del Canal. Recentment reequipada pels membres del GEAMM.
ORIENTACIÓ: Sud.
DESCENS: Ràpel per la mateixa via. Saltar-se la 3ª reunío dons el primer ràpel és volat.OBSERVACIONS: Evitar díes a l´estiu de força calor.



No hay comentarios: