Al 2002 la meva parella va fer un curs d´inciació a la escalada amb la seva companya en aquells moments de feina la Montse. Va ser tant l´afició que varen agafar a la escalada ... cada cap de setmana a escalar, i entre setmana anaven a entrenar al bulder de Granollers (bastan cutre en aquells temps).
Per això vaig decidir fer-nos un bulder al gartxe de casa nostre (temps més tard jo també hem vaig enganxar a la escalada), dons teniem un espai considerable per poder-ho instal.lar.
Vaig començar agafar idees de gent i mirant diferentes instal.lacions fins que vaig comprar-me un manual de com fer-me la instal.lació. De la editorial Desnivel "Móntatelo en casa" (rocódromos personales. Instalacion y entrenamiento).
"Estructura abatible amb sistema de bisagres i cadenes"
Vaig optar per escollir com a material principal el conglomerat de 22 mm pel preu i també per la facilitat de treballar-lo, dons l´altre opcció com el ferro, més cara i no tenia ni idea de soldar.
Vaig aprofitar els plafons de mida universal, 1.20 per 2.40. Vaig ajuntar dos plafons i vaig aconsdeguir una superficie escalables de 2.40 de ample per 2.40 d´alçada. Aixo si, la idea principal és que sigues reclinable i així ho vaig fer. La estructura també la vaig fer de fusta, amb llistons d´uns 7 cm, i per poder donar-li inclinació vaig fer un sistemas de politjes i cadenes.
(preses de fusta)
Una vegada ja tenia el plafó era hora de començar a omplir-lo de presses. Això si, avans vaig posar una bona pila de "tuercas de embutir" per poder collar les preses.
Al principi hem vaig fer presses casolanes, aprofitant fuestes de la feina, però de mica en mica, vaig anar compran preses fins omplir tota la superficie escalable.
"Vaja amb els francesos, que fins i tot ens fan pagar per gaudir de la muntanya ... que cabroncetes, jé, jé"
DESCRIPCIÓ: La ferrata de Lló (o Escaldilles) va ser construida a l´any 1999. Té unes instalacions d´uns 800 metres i està situada molt a prop de Puigerdà. L´itinerari és força variat, té un pont molt bonic, i el recorregut finalitza a peu de la ermita de San Feliu. Desde aquí adalt tenim unes vistes privilegiades de la Cerdanya i la Vall del Segre. Per finalitzar el día és recomenable fer un bany a les aigues termals.
SITUACIÓ: Escaldilles (Lló, França)
ACCÉS: Agafem la nacionas N-116 de Puigedà direcció Saillagousse. Una vegada hem arrivat aquest poble ens desviem a la dreta direcció Lló. Una vegada arrivem al poble només haurem de seguir les indicacions a "Bains-de-Lló".
(VIDEO INTRODUCCIÓ)
APROXIMACIÓ: (5 minuts). De la zona dels banys de Lló ens dirigim amunt i aviat veurem una caseta on haurem de pagar per poder accedir a la ferrata. Sorpresa !!!.
Aprofitem unes petites vacances que estem situats a la Cerdanya, per anar a veure uns amics nostres que estan a Puigerdà ... i tots plegats marxem direccio al petit poblet de Lló (situat a pocs kilometres de Puigerdà però dins ja de França). Som la Susi, en Marc, la Pilar (la meva germana petita), la Merijou i jo. Per en Marc i la Susi serà la primea experiencia dins el món de las ferratas, aveure com anirà ... Una vegada dins el poble de Lló, ens dirigim a las gorgas del Segre i als Bains-de-Lló. La ferrata està situada just darrera.
ITINERARI: (1.30 minuts). Una vegada arrivem a l´inici de la via .. primera sorpresa.. és una via de "pagament". Com nosaltres els catalans ja no tenim prou amb els peatges de les autopistes, anem a la muntanya i apa ... a pagar !!! Segonga sorpresa, apart del prepagament, hi ha un "xicot" no gaire simpàtic que ens comença a revisar tot el material i ... resulta que el meu casc no està homologat. Vaja !!! Després de xerrar una mica el convenço i tirem endevant. Només començar creuem un petit pont per damunt del riu segre.
Tot seguit agafem un petit corriol fins arrivar a una bifurcació amb dos variants de la ferrata. Tenim la opcció de fer una variant fàcil i una altre de més difícil. Nosaltres prenem la decisió de fer la difícil, encare que en Marc i la Susi sigui la primera vegade. Son valents !!!
Això comença agafar alçada però anem pujant sense cap mena de dificultat. Ben equipada i amb vistes cap al riu segre fa que sigui una ferrata distreta. Arrivem a un pas forçá curiós. Una mena de "taulo de fusta" (d´aquells que utilitzan els paletes a la obra) ens fa de pont per creuar un pas una mica complicat. Xino xano anem avançant fins arrivar a una mena de cova petia. Fem una parada técnica, una mica de piscolapis, la xarradeta i continuem. Arrivem a un tram força vertical que acabarà en un desplomat. (paso de las golondrinas). Continuem enfilan-nos i tornem arrivar a un altre pas complicat (la roca del Rebeco) i continuem fen uns quans trams verticals fins arrivar al final de la ferrata, al costat mateix del capella romànica de San Feliu.
RETORN: (30 minuts).Tornem a fer una mica de paradeta i tot plegat agafem un corriol cap a la esquerra que ens conduirà fins a Lló en un paseig força agradable. Fins la propera !!!
" ... Aquesta via ferrata no te gaire alicients, això si, l´entorn on està situada, a sota teu el riu esera i adalt teu el poble de Olvena li dona la xispa que li manca a la via. Això si, eviteu de fer-la a l´estiu dons és ... inaguantable !!!!"
DESCRIPCIÓ: Via ferrata amb el jus equipament que està situada a peu del riu Esera i trancorre per una mena de canal i crestas tirant en tot moment de braços i alguna instal.lació de ferro.
SITUACIÓ: Olvena (Somontano, Osca).
ACCÉS: Agafem la carretera 123 que va de Barbastro direcció Graus. tot creuant el tunel de Olvena al kilometre 16 trovarem a mà dreta una petitia espoanada on podem fer un canvi de sentit. Una altre vegada direcció Barbastro i avans de tornar a creuar el tunel de Olvena, a mà dreta deixem el cotxe.
APROXIMACIÓ: (5 minuts). Agafem un camí direcció al "puente de la sierra", el creuem i una vegada creuat el tunel de Olvena, a mà dreta ja podrem veure la canal per on transcorre la via ferrata.
ITINERARI: (1/1,30 hores). La via comença directament per la canal sense cap mena d´elements per ajudar-nos a progresar, això si sempre amb el cable de vidas. A mida que anem avançan la canal es comença a fer més estreta i és aquí quan comencem a treballar una mica de braços per progresar. Si mirem enrere sempre tindrem les maques vistes al riu. Quan arrivem adalt de la canal, la via fa un gir a mà esquerra per continuar per un petit camí. Aquí arrivem a un tram de roca que superem sense cap element artificial, aprofitan els bons agarres qwue ofereix la roca. Continuem pujant fins arrivar a l ´últim tram on trobarem la única instal.lació de pasamans i esglaons de tota la via. Una vegada superem aquest tram arrivem al mirador de Olvena.
RETORN: (3o minuts). Arrivem al poble d´Olvena i tot dirigin-nos a la esglesia, la creuem i al final del carrer arrivem a l´inici del camí de retorn, un GR 45 en clar descens fins arrivar al "puente de la sierra".