"... la veritat és que és un dels pasos que he pasat més por, si, si. El pont de roca. La sensació d´alçada és màxima."
La Teresina, és la reina de les ferrates Montserratines. Situada a la pared de Santa Cecilia, d´una bellesa excepcional, té un esperit diferent a totes les ferrates. És una meravella que no deixa indiferent a ningú.
(VIDEO INTRODUCCIÓ)
De les vegades que la he fet, la que recordo amb més il.lusió, com pasa normalment, és la que vaig fer per primera vegada, amb la meva parella Merijou.
Aquell día , toca llevar-se aviat, encare que Montserrat és relativament aprop, fa "pinta" que tindrem forces hores per devant de ferrata. (no ens vam equivocar). Arrivem al refugi de Santa Cecilia i només sortir del cotxe, ens quedem mirant la pared que tenim al devant, a mà esquerre la pared de l´Aeri, i a mà dreta el nostre destí, la pared de Sant Jeroni (1236 mts). El ritual de sempre, arnés, kit de ferrata, casco ... i ens posem en marxa. Les resenyes ben clares, pujarém per la canl de Sant Jeroni i després trencar a mà
dreta per anar a buscar la Teresina. Però de tan clar, rés de rés. Ens hem perdut !! Al final decidím tornar enrere i per fí trobem l´inici. Això sí, hem perdut 1 hora amb la tonteria. Ens enfilem per la canal i ... gràcies a un grup que ens trobem ens diuen que hem de tirar enrere dons estém ficats a la Canal del Mejillón. Tornem enrere i per fí trobem l´inici de la Teresina. Bien !
! Com totes les canals Montserratines trobem forces còdols de totes mides encastats per tot arreu, fen de la pujada un jóc divertit. Mirant per sobre nostre podem veure jà el famós Pont de roca. Ja hi som!! La Merijou és la primera i jó la segueixo i ... quina por !! La veritat és que és un dels pasos que ho he pasat més malament, encare que no té cap pas técnic, però la sensació d´alçada és màxima.
(VIDEO. VISTES A SANTA CECILIA)
La ferrata continua sense pausa, això sí, sempre amb unes increíbles vistes, arrivem a un punt maco de debó. Hem de fer un ràpel curt (o destrepar per unes grapes) amb unes vistes maquísimes. Continuem enlairan-nos i jà estem
a la part final, fem el tram oest de la pared de Sant Jeroni fins arrivar a la "ximeneia". Encaixonats i fen una contraoposició ens enlairem fins agafar-nos a les primeres preses. Ara jà és qüestió d´anar cap a dalt. En pocs minuts sortim de la xemeneia i arrivem al mirador de Sant Jeroni (1236 mts.) Prova aconseguida !! ... però, no ens ho creiem, allà tenim un crup de Japonesos que sorpresos de veurens´s sortir de no saben on, ens fan un reportatge de fotos.
Foto de record i decidim fer el camí fins el Monestir de Montserrat.
(VIDEO. VISTES DESDE S. JERONI 1236 MTS.)
Fem un petita visita al Monestir (obligatotira) i tot seguit agafém la carretara que ens portar fins a Santa Cecilia. Quin tute !!! Ens hem patejat més de 6 hores !! Ara la nostra reconpensa serà anar a sopar al Bruc.
Fins la propera!
No hay comentarios:
Publicar un comentario