Bé ... la meva intenció no és fer una crítica de la pelicula, encare que puc dir que m´agradat força, nomes vui fer arrivar un misatge després de veure-la, una sitiació que personalment mi he trobat alguna vegada i que ... apartir d`ara segur que no es repetirà ... dir sempre allà on vas, per més aprop de casa que et pogui semblar, apuntar-ho en un paper a casa o enviar un misatge per mòvil i en cas de canviar ruta o via, qui a ùltima hora per circunstàncies del temps o d´altres ho a fet tornar a enviar un misatge dient el canvi de plans ... mai se sap i si no veieu la pelicula.
127 HORES és una història real. Al 2003, Aron Rastoln surt tot sol al parc nacional de Canyoland a Utah. Dorm tot sol i a l´endema agafa la seva btt per fer l´arproximació fins arrivar al canyo Blue Jonh. La seva intenció és fer un barranc. Tot equipat amb material técnic s´incicia a la seva aventura. Ha deixat el movil a casa i no ha dit a ningu on anat. Una vegada arriva al barranc cau i s´emporta un gran bloc que li provoca que el seu abantbraç quedi atrapat. La pelicula es centra en els 5 dies que intenta alliberar-se, ls seva desesperació, la seva ironia, la engoixa i el patiment fins pendre la decsisió de tallar-se el braç per sobreviure. IMPACTANT !!!
2 comentarios:
Encara no l'he vist però m'han dit que és fa durilla, oi?
Tens tota la raó Jaume, sempre cal avisar a casa i millor acompanyat que sol...
A més, la companyia sempre fa alegria!!!
petonets**
... la veritat és que hem va agradar força i si ... el final és durillo. Ben dit ... a la muntanya sempre acompanyat encare que hi ha dies que si no la tens tampoc cal renunciar a sortir. Petonets
Publicar un comentario