Seguirem el camí, amb tu, al teu costat. Seguirem cultivant aquesta amistat que ens ha fet estar aquests últims 4 anys tan units. Seguirem buscant el cel, els cims, i les aigües. Seguirem frisant per descobrir grans aventures i paratges, per saber que a certs llocs només s’hi pot arribar amb milions de ganes de viure. I et durem més que mai als nostres cors, Mure

jueves, 2 de febrero de 2012

Via "MINICOOPER"

(LA VIA MINICOOPER ÉS UNA VIA FICTICIA, NO EXISTEIX, ESTÀ EN LA NOSTRA IMAGINACIÓ. REALMENT ÉS EL RESUM D´UN DIUMENGE ON LA INTENCIÓ ERA ESCALAR I ES VA QUEDAR EN ... UN INTENT.)




Dons si, diumenge passat varem quedar l´Alfredo, en JOse el fill de lÁlfredo i jo per anar a fer la via "El cap i passarel a Montanisell" a tocar de coll de nargó. Hi ha vegades que les persones rebem senyals que ens diuen que les coses no ens sortirant com voldriem i que potser millor plegar de l´intent i deixar-ho per una altre día, i així va ser.

La crònica va ser aquesta. Quedem a les 7 del matí a la betzinera de Mataró. Ens dirigim cap a Coll de Nargó on anirem a esmorzar al bar on queden tots els escaladors i tenen resenyes de la zona. Arrivem cap a les 9 del matí i ... primera sorpresa, el tenim tancat, vaja !!! PRIMERA SENYAL. Bé, cap problema, anirem al bar que hi ha a la mateixa carretera, no és el mateix però ...
Esmorzem, mirem la resenya per veure quina és la aproximació per la carretera, estar clar ... al kilòmetre 20 ens desviem cap a la dreta direcció Sallent. Després d´esmorzar prenem el "MINICOOPER" de l´Alfredo i agafem asfalt però ... ens desviem a la primera indicació de Sallent que trobem, quan teniem que haver seguit per la carretera fins el km. 20. No som conscients que ens hem equivocat i comencem a pujar per asfalt ... primer clapetes de neu ... l´asfalt s´acaba i comença la pista i ... una miqueta més de neu .... primeres pujades ... amb neu ... això es complica, està clar que ens hem equivocat però ... potser la pista també arrivarà fins la via. Continuem i això sembla, la pista arrivarà fins a peu de via però .... al davant una pujada amb força neu i la tracció del MINICOOPER comença a lliscar. QUE FEM??? No ens podem arriscar. Podem fer la aproximació més llarga a peu però quan tornem trobariem la neu glaçada i ... cagada. Cal avegades saber tirar enrera i avui ha sigut la nostra SEGONA SENYAL. Ja anem justos de temps per fer la via o sigu que rés. Podriem fer una altre però ... no tenim resenyes, TERCERA SENYAL, sempre cal dur resenyes per si de cas. L´Alfredo recorda que hi ha una via dels kutres, la via "el balcó del Voltor" anant cap al coll de Boixols ... recorda la resenya minimament. Anem a probar ?? Agafem el cotxe i retrocedim la pista, la neu i tornem agafar la carretera. Ens enfilem cap el km. 20 ... son les 11.10 del matí i continuem en cotxe, en el nostres MINICCOPER. Arrivem al coll de Boixols, la neu és present. Aparquem i al davant tenim la cresta ben marcada, maca, amenaçadora. Fem una primera ullada, busquem la posible aproximació per la cara nord, la cara sud i sembla que sera aquesta. Carguem material i comencem a baixar per la tartera a tocar la paret, de mica en mica, intentant localitzar la linea de parabolts. Anem a baixant i comencem a localitzar-los. Siiii !!! Sembla aquest primer el començament de via. Intentem llegir la via i ... que fem ??? Som-hi !!! L´Alfredo farà el primer llarg. Surt, comença a disfrutar tot i estar a -1 graus, el sol escalfa i el vent no fa acte de presencia. Primera xapa, guanya metres, la segona i ... apunt de xapar la tercera ... el temps es para pel JOse i jo, però per l´Alfredo no. Per ell és ràpid, per nosaltres no, lent, el veiem caure acompanyat d´un roc que baixar més ràpid que ell, per sort. Aquell roc és arrancat per la seva mà i el fa caure metres avall , un,dos,tres, quatre, potser cinc fins i tot vuit o deu metres de caiguda !!! Ufffff ... el veig que comença a caure quan la corda l´atura. Un crit de l´Alfredo però de ràbia, no de mal. Això ens tranquilitza. Sembla quen només té algun petit cop. Decidim abandonar ... però, tot el cop, l´Alfredo puja per recuperar les cintes i baixa fins a peu de via. QUARTA SENYAL cal retirar-nos.
Més tranquils, i tots amb un somriure, abraçades i cap al cotxe. Però ... que fem ??? Anem a fer una mica més de kilòmetres??? Anem fins a Artesa de SEgre a dinar alguna coseta???
Dit i fet ... tornem a pujar al nostres MINICOOPER i trapitjem l´asfalt una altre vegada i disfrutem de cada revolt, no, sense deixar d´explicar les anecdotes que ens ha donat el día i com no ... LES SENYALS que hem anat rebent durant la jornada.

Arrivem a Artesa de Segre, fem una pizzeta d´aquelles que tenen tan bones i fem una mica de xarradeta i tot seguit decidim començar acabar aquesta jornada. Agafem carretera, enllaçem amb la A2 ... deixem enrera MOntserat i acabem on tot va començar ... a la betzinera de la Roca.

I així ha sigut ... una jornada diferent, divertida, amb algun petit ensurt però per sobre de tot , quan estas amb bona companyia, sempre treus bones vibracions.









Gràcies al JOse per tot i ser tan jove tindra la paciencia dels adults. I a l´Alfredo per ser fort, físicament i mentalment i gràcies Jaume, o sigui, jo ... per tindrals al meu costat.

10 comentarios:

Eva dijo...

Mola k al final tot hagi kdat en una anecdota mes nomes.. K ja en tenim prou d lesionats..

JAUME ORS dijo...

dons jo m´apunto també a la llista de lesionats dons divendres em vaig enganxar dos dits a la feina ... un parell de semanetes com a mínim de parada. Ayyyy !!!

Alfredo dijo...

Un finde diferente,,..km y km y km!!!

cuidate

pd..eysss pupita..que sea leve el daño

Anónimo dijo...

Hola valents! que diverida aquesta piada!! jajajaja
sou uns màquines, que amb temperatures sota zero ni us encongiu...
Sort que esteu atents a les senyals i sou prudents, menys mal que això de l'Alfredo ha quedat en una anècdota...
I Jaume, espero que els teus ditets aviat estiguin a punt per tibar! Cuida'T! Namaste ;)

JAUME ORS dijo...

gRÀCIES COMPANYS ... no serà res !! Ens veiem molt aviat, si no és a la muntanya serà per carnestoltes. Ptons

Ana dijo...

Jaume, molt bé aquest vídeo sense escalada però amb molta aventura. Sort que la cosa no va ser pitjor. Ara recupera't, que ja saps que t'espero per fer moltes vies.

JAUME ORS dijo...

avui he anat al metge i sembla que és poqueta cosa, un parell de de setmanetes i a tornar-hi!! Ptons

Llorenç dijo...

Bones!! m'alegro que no us passés res! la via apreta una miqueta, no està massa equipada, i cal navegar una mica....poca xapa...que espitar cansa molt! ara a tornar-hi per treures l'espineta! el segon llarg apreta més! je je je! anims a l'Alfredo! Sortir per la cresta no te preu! val la pena!

"PACA" dijo...

...i sort que de tornada vareu agafar l`A2,que si arribeu agafar l`A4 no vegis!...

bon relat(a mi tambe m`ha passat)desitjant que et recuperis guay...salut!

JAUME ORS dijo...

uf !!! ... la cresta feia por, amb neu i aereaaaa de debó !!! Tornarem ... segur !!! Gràcies Llorenç encara que ja veig llegir que equipar aquesta via et va portar algun mal de cap. Ei "Paca", el tema és tornar per la A2,A3... mentres no arrivi el A6!!! abraçades