La paret de la Formiguiera jà és una gran clàssica. Una paret molt agraïda, per la seva situació, orientació a l´hivern, aproximació, vies fàcils ... tot plegat no es pot demanar més.
Allà ens trobem amb una gran sorpresa, un parell de cordadas amb renom dins els món de la escalada. Cordades que superen problablmente els ...80 anyets i si, encara escalant i quin goig veurel´s de veritat. Això t´omple les piles !!!!
Tot seguit ens encordem i anem a fer la nostra via. En un principi no hi ha gaire complicació però ... això no es cumpleix i l´Alfredo i en Ramón acabant marxant cap a la esquerra després de la primera reuníó quan havien tingut que anar a buscasr la linea de la dreta. Resultat ... el grau puja considerablement, però tot i així, l´Alfredo sen surt com sempre. És un crak !!!
L´Ana i jo veient que s´han equivocat, ens mirem bé la resenya i al final encertem el segón llarg per tot seguit anar a trobar-nos amb ells a la seguent reunió, després d´un flanqueig ben xulo.
Pel davant l´últim llarg per acabar una jornada ... rodona, dues vies en un día amb bon regust de boca, tant amb la primera, la Ribes-Sabaté al Cilindre com aquesta clàssica a la paret de la formiguera, la Martineti.
VIA MARTINETTI (100 MTS, V+)
PARET DE LA FORMIGUERA, S. LLORENÇ DE MOTGAI
1 comentario:
Si, ya haces bien en poner en la reseña un NOOOO!!para NOOOO ir a la izquierda,.
Un dia redondo, con 2 vias..
cuidate...ññññ
Publicar un comentario