LES CALANQUES (FRANÇA)

Aquesta setmana Santa hem decidit anar tota la colla del GEAMM a "Les Calanques", al costat mateix de Marseilla (França). Alló és el paradis dels escaladors, dins un entron il.lídic, a tocar del mar Mediterrani. La grandàira del llóc, la fascinació de les seves plaques i aguelles, la roca calcàrea de color blanc intens devant mateix del mar ... i el color blau del mediterrani sedueixen a tot aquell que s´acosta, tan si és escalador com no. "Les Calanques ofereix vies a mida de tothom. Ara només tocar disfrutar !!!!


(VIDEO INTRODUCCIÓ)

Hem fet el "Camp Base" a la població veina de "La Ciotat", al càmping "Les Oliviers" a uns 20 minuts de Marseilla. Tenim 3 sectors a tocar de nosaltres. Jo només tindré la sort d´estar fins Dissabte però segur que seràn dos dies ben aprofitats.

Divendres. S´aixeca un día fantàstic. Ens apropem a la població de Morguiou, fins la universitat de Luminy. Allà serà punt de sortida per anar a tocar les parets de la "Candelle" i "La Grande Candelle" on tenim dues vies per repartir-nos entre tots, la "Civa" (5C+, 200 mtes) i la "Le Temple" (5c+, 200 mtrs). Altres company aniran a fer la "Arete de Marseille" (V+, 170 mts) amb un pas increíble on s´ha de saltar a la paret del devant !!!

Primera lliço del día, la meva cordada una vegada arriva a la 1ª reunió decideix no tirar endavant dons part de la cordada a patit considerablement per asolir la primera reuinió. Parlem i ... la decisió de no tirar endavant, tot el contrari el que pugui semblar ens ompla de ... unes emocions increíbles i apunt estem de deixar anar alguna llagrimeta. Continuar hagués sigut un mala decisió. Avuí hem aprés moltíssim.

Els nostres company segueixen amunt ... però també més adalt segueixen les mateixes decisions, uns més amunt que altres.

De mentre nosaltres decidim acabar el día fent una mica d´esportiva fent "les Regretes". Una vía maquíssima de 5c+ (fins i tot un pel més) que ens fa disfrutar a tope.

Ha sigut una jornada fantàstica per ser la primera jornada ara toca explicar totes les anecdotes.

Dissabte. S´aixeca el día un pel tapadet, de fet, la nit ha plogut, però sembla que el día es pot aguantar. Ens dirigim aquesta vegada direcció Marseilla, i després a la població pesquera de Sormiou enfonsada dins una cala molt verge, esquitxada per unes quantes edificacions. Hem escollit aquest sector dons la aproximació es curta fins les parets, d´aquesta manera en cas de pluja la retirada serà més ràpida. Triem el sector "Coco, Coqueluche" i ens repartir les dues vies escollides en dos grups. Sorpresa !!! Al tercer llarg, el temps no perdona i ens regala ... si perque fins i tot és una situació que aprenem ... ens regala un xàfac increíble ... això si ... avui descubrim que plovent es pot escalar. Després de posar-nos a prova ... el temps decideix posar la seva cara més maca i torna a sortir el sol. Noves sensacions i la adrenalina a tope. Al arrivar al cim ... una festa !!! Hem fet el cim ... jo i la meva cordada hem fet el cim !!!

Després de destrepar tota la paret marxem tots plegat a fer un petít àpat ... dons l´Adrien, la Marta, la Ana i jo marxarem al camping dons ens tocar fer el retorn a casa nostre. Ens queden 6 hores de trajaecta. Potser sembla un tute de viatge per escalar 2 díes ... però us aseguro que ben bé que val la pena !!!

Els nostres companys disfrutaràn fins dilluns d´aquest indret tan meravellós !!!

MONT-ROIG: PALA ALTA, Via "del lluís" (110mts, V)

Diumenge, 5 d´abril.


... les 7.00 del matí ... i posiblement tots estiguem enganxats als nostres llançols dins els nostres llits. M´agradaría veuren´s a tots plegats per un foradet que fem quan el despertador trenca els nostres sommis i ens aixequem per anar a escalar un Diumenge com avui. Tothom esmorzant correns, ens rentem la cara de qualsevol manera, el material d´escalada, que si hem descuido això, que ...

Avui toca anar a terres de Lleida i les muntanyes privilegiades de la nostra companyia serà la "Pala Alta" al Mont-roig. Tots plegats (Sergi, Carla, Ana, Esther, Pere, Jaume, Cris, Ferran i Montse) després de carregar els cotxes marxem direcció Balaguer per a continuació endinsar-nos fora de la civilitzacíó, per camins on l´alquitrà encare no coneix, per arrivar als peus de la "Pala Alta".

Després de gaudir de l´entorn ara toca preparar tot el material per poder-nos enfilar per les vies que ens ofereix la Pala. "Via diedre blanqueta", "Via d´en Lluís", "Via del curset" ... totes elles ens oferiran lo millor d´elles, i una vegada ens haguem empapat de tota la seva pedra, com sempre ... el millor premi el trobarem adalt ... amb increíbles vistes a l´embassament de Camarasa i de S. Llorenç de Montgai i com no ... dels nostres companys !!!!




(VIDEO INTRODUCCIÓ)

APROXIMACIÓ : Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar. A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, que passa per sota la paret fins al peu de via (1 km). Si anem amb un cotxe normal, haurem de pendre cura amb les pedres dons no està gaire bé, però es pot pujar sempre vigilant molt. Seguim per la pista fins al Coll de Porta i aparcar allí. Després desfem un tros de pista caminant fins al peu de via.

L1(III) La via comença en una rampa herbosa, una mica incomode per asegurar, que hem de seguir fins a la primera reunió. Sempre amb tendencia anar a la esquerra. Trobarem dos parabolts. 40 metres. L2(IV+) Sortim recte per una fissura , (ojo !!!! només els 3 primers metres de fisura) i tot seguit anem a buscar un diedre cap a l’esquerra, (un diedre que no ho semble) que seguim fins a la reunió. Tres parabolts. 25 metres. L3(V-) Sortim en una mica cap a l’esquerra i després continuem recte pel costat d’un ressalt, un cop el deixem endarrere continuem en tendència a la dreta fins a la reunió, que es fa en un replà molt còmode. 4 parabolts. 25 metres. L4(V+) el llarg més bonic de la via. Sortim de la reunió superant un desplom; ( per fer-ho hem de guanyar una mica d’alçada col·locant bé els peus per poder atènyer unes presses enormes, però agafan una mica per la dreta). Un cop superat el desplom seguim per una fissura marcada, primer per terreny més tombat i després més vertical fins al cim. 4 parabolts. 35 metres. Descens: Baixem per un corriol marcat amb fites a mà dreta fins arribar al Coll de Porta, per camí evident.











... i la resta de companys a la resta de vies.