Per moments recordo la meva infantesa a Cardedeu, els camps de blat a l´estiu, el barri dels estalvis era un mar, on ara, aquest mar està ple de pisos, jà son molts anys. Per això, quan vaig veure aquesta imatge vaig retrocedir anys, molts anys enrera, aquella colla de nens que s´envilaven a les bales de palla, amunt i a vall.
Feiem cabanyes, les desfeiem i com no ... al final venia el pages i tocaba correr. Que guais !!
(VIDEO RESUM)
La qüestió és enfilar-se, qui m´ho hagues dit que ara m´enfilaría per les muntanyes ... el tema és no toca de peus a terra i en temps com corrent és el millor que puc fer.
2 comentarios:
Estas fatal fatal fatal!!
Pero no ves que las "pajillas" se te van a meter por todos lados..
Menos "pajillas" y mas roca.
cudate...ññññ
jé,jé ... ya sabes que las pajillas nunca se tienen que perder !!! Pero tienes razon, menos pajilla y mas roca.
Publicar un comentario