Blog dedicat a la escalada, ferrades, longboard i esports en general.
miércoles, 28 de marzo de 2007
Can Boquet és la zona que es troba entre les poblacions de Vilassar de Dalt i Cabrils a la serralada litoral. Però parlant de la zona de bloc sería la zona compresa entre el Masnou, Premià, Vilassar de Dalt, Cabrils, Cabrera i Argentona. Es tota aquesta zona on son la totalitat de "Roques Granítiques" on podrem practircar la escalada.
Sector Clàssic
Planell situació de Can Boquet
Sector Clàsic
Hem deixo caure per primera vegada, i només amb la intenció d´anar a descobrir aquest fantàstic indret. Només per deixar-te perdret caminant val la pena. De totes maneres els peus de gat sempre a la motxilla. I menys mal, perque encara que sense colxoneta no puc estarme de enfilar-me per la cantitat de blocs que hem trobo. Això si, els més facilets, per no caure i pendre mal. La sensació és única, el tacte del granit és únic i l´ambient ... d´alló més.
Ja he descober Can Boquet i segur que tornaré !!!
Esplodeg pig IV+
Plaza Boquet
Rampas Invisibles III+
Transporter III
Wolsvagen V+
Vistes a Premia de Mar
(Totes les resenyes d´aquesta zona les trobareu al llibre editat pel fantàstic Ferran Guerrero i companyia "Boulder Can Boquet")
Al 2002 la meva parella va fer un curs d´inciació a la escalada amb la seva companya en aquells moments de feina la Montse. Va ser tant l´afició que varen agafar a la escalada ... cada cap de setmana a escalar, i entre setmana anaven a entrenar al bulder de Granollers (bastan cutre en aquells temps).
Per això vaig decidir fer-nos un bulder al gartxe de casa nostre (temps més tard jo també hem vaig enganxar a la escalada), dons teniem un espai considerable per poder-ho instal.lar.
Vaig començar agafar idees de gent i mirant diferentes instal.lacions fins que vaig comprar-me un manual de com fer-me la instal.lació. De la editorial Desnivel "Móntatelo en casa" (rocódromos personales. Instalacion y entrenamiento).
"Estructura abatible amb sistema de bisagres i cadenes"
Vaig optar per escollir com a material principal el conglomerat de 22 mm pel preu i també per la facilitat de treballar-lo, dons l´altre opcció com el ferro, més cara i no tenia ni idea de soldar.
Vaig aprofitar els plafons de mida universal, 1.20 per 2.40. Vaig ajuntar dos plafons i vaig aconsdeguir una superficie escalables de 2.40 de ample per 2.40 d´alçada. Aixo si, la idea principal és que sigues reclinable i així ho vaig fer. La estructura també la vaig fer de fusta, amb llistons d´uns 7 cm, i per poder donar-li inclinació vaig fer un sistemas de politjes i cadenes.
(preses de fusta)
Una vegada ja tenia el plafó era hora de començar a omplir-lo de presses. Això si, avans vaig posar una bona pila de "tuercas de embutir" per poder collar les preses.
Al principi hem vaig fer presses casolanes, aprofitant fuestes de la feina, però de mica en mica, vaig anar compran preses fins omplir tota la superficie escalable.
"Vaja amb els francesos, que fins i tot ens fan pagar per gaudir de la muntanya ... que cabroncetes, jé, jé"
DESCRIPCIÓ: La ferrata de Lló (o Escaldilles) va ser construida a l´any 1999. Té unes instalacions d´uns 800 metres i està situada molt a prop de Puigerdà. L´itinerari és força variat, té un pont molt bonic, i el recorregut finalitza a peu de la ermita de San Feliu. Desde aquí adalt tenim unes vistes privilegiades de la Cerdanya i la Vall del Segre. Per finalitzar el día és recomenable fer un bany a les aigues termals.
SITUACIÓ: Escaldilles (Lló, França)
ACCÉS: Agafem la nacionas N-116 de Puigedà direcció Saillagousse. Una vegada hem arrivat aquest poble ens desviem a la dreta direcció Lló. Una vegada arrivem al poble només haurem de seguir les indicacions a "Bains-de-Lló".
(VIDEO INTRODUCCIÓ)
APROXIMACIÓ: (5 minuts). De la zona dels banys de Lló ens dirigim amunt i aviat veurem una caseta on haurem de pagar per poder accedir a la ferrata. Sorpresa !!!.
Aprofitem unes petites vacances que estem situats a la Cerdanya, per anar a veure uns amics nostres que estan a Puigerdà ... i tots plegats marxem direccio al petit poblet de Lló (situat a pocs kilometres de Puigerdà però dins ja de França). Som la Susi, en Marc, la Pilar (la meva germana petita), la Merijou i jo. Per en Marc i la Susi serà la primea experiencia dins el món de las ferratas, aveure com anirà ... Una vegada dins el poble de Lló, ens dirigim a las gorgas del Segre i als Bains-de-Lló. La ferrata està situada just darrera.
ITINERARI: (1.30 minuts). Una vegada arrivem a l´inici de la via .. primera sorpresa.. és una via de "pagament". Com nosaltres els catalans ja no tenim prou amb els peatges de les autopistes, anem a la muntanya i apa ... a pagar !!! Segonga sorpresa, apart del prepagament, hi ha un "xicot" no gaire simpàtic que ens comença a revisar tot el material i ... resulta que el meu casc no està homologat. Vaja !!! Després de xerrar una mica el convenço i tirem endevant. Només començar creuem un petit pont per damunt del riu segre.
Tot seguit agafem un petit corriol fins arrivar a una bifurcació amb dos variants de la ferrata. Tenim la opcció de fer una variant fàcil i una altre de més difícil. Nosaltres prenem la decisió de fer la difícil, encare que en Marc i la Susi sigui la primera vegade. Son valents !!!
Això comença agafar alçada però anem pujant sense cap mena de dificultat. Ben equipada i amb vistes cap al riu segre fa que sigui una ferrata distreta. Arrivem a un pas forçá curiós. Una mena de "taulo de fusta" (d´aquells que utilitzan els paletes a la obra) ens fa de pont per creuar un pas una mica complicat. Xino xano anem avançant fins arrivar a una mena de cova petia. Fem una parada técnica, una mica de piscolapis, la xarradeta i continuem. Arrivem a un tram força vertical que acabarà en un desplomat. (paso de las golondrinas). Continuem enfilan-nos i tornem arrivar a un altre pas complicat (la roca del Rebeco) i continuem fen uns quans trams verticals fins arrivar al final de la ferrata, al costat mateix del capella romànica de San Feliu.
RETORN: (30 minuts).Tornem a fer una mica de paradeta i tot plegat agafem un corriol cap a la esquerra que ens conduirà fins a Lló en un paseig força agradable. Fins la propera !!!
" ... Aquesta via ferrata no te gaire alicients, això si, l´entorn on està situada, a sota teu el riu esera i adalt teu el poble de Olvena li dona la xispa que li manca a la via. Això si, eviteu de fer-la a l´estiu dons és ... inaguantable !!!!"
DESCRIPCIÓ: Via ferrata amb el jus equipament que està situada a peu del riu Esera i trancorre per una mena de canal i crestas tirant en tot moment de braços i alguna instal.lació de ferro.
SITUACIÓ: Olvena (Somontano, Osca).
ACCÉS: Agafem la carretera 123 que va de Barbastro direcció Graus. tot creuant el tunel de Olvena al kilometre 16 trovarem a mà dreta una petitia espoanada on podem fer un canvi de sentit. Una altre vegada direcció Barbastro i avans de tornar a creuar el tunel de Olvena, a mà dreta deixem el cotxe.
APROXIMACIÓ: (5 minuts). Agafem un camí direcció al "puente de la sierra", el creuem i una vegada creuat el tunel de Olvena, a mà dreta ja podrem veure la canal per on transcorre la via ferrata.
ITINERARI: (1/1,30 hores). La via comença directament per la canal sense cap mena d´elements per ajudar-nos a progresar, això si sempre amb el cable de vidas. A mida que anem avançan la canal es comença a fer més estreta i és aquí quan comencem a treballar una mica de braços per progresar. Si mirem enrere sempre tindrem les maques vistes al riu. Quan arrivem adalt de la canal, la via fa un gir a mà esquerra per continuar per un petit camí. Aquí arrivem a un tram de roca que superem sense cap element artificial, aprofitan els bons agarres qwue ofereix la roca. Continuem pujant fins arrivar a l ´últim tram on trobarem la única instal.lació de pasamans i esglaons de tota la via. Una vegada superem aquest tram arrivem al mirador de Olvena.
RETORN: (3o minuts). Arrivem al poble d´Olvena i tot dirigin-nos a la esglesia, la creuem i al final del carrer arrivem a l´inici del camí de retorn, un GR 45 en clar descens fins arrivar al "puente de la sierra".
"... quina barreja de sensacions t´ofereix aquest indret. Ensopegar sota els teus peus la força de la mar que trenca contra la roca ..."
DESCRIPCIÓ: Aquesta ferrata és la úncia situada a tocar de mar, la que la fà sens dubte de les més maques fetes fins ara. Tota la seva "linea" transcorre paral.lel al mar, i sense tindre un desnivell no superior a 20 mts tens una verticalitat considerable.
SITUACIÓ: S. Feliu de Guixols (Girona).
ACCÉS: Arrivem a S. Feliu de Guixols creuem tot el paseig marítim, i una vegada a l´alçada del port, trobarem la discoteca "Las Vegas" i agafarem el carrer a mà esquerra. Fem una forta pujada, deixant a mà esquerra l´hotel "Hipòcrates". D´aquí surt un carrer a mà esquerra que al final de tot es queda sense sortida on podrem deixar el cotxe, a peu d´un mirador fantàstic on comença la via ferrata.
(VIDEO INTRODUCCIÓ)
APROXIMACIÓ: (5 minuts). Desde el mateix mirador, baixem unes escales i agafem el camí a mà esquerra i en pocs metres som devant el cartell indicador de la ferrata.
La nostra primera ferrata !! Imagineu-vos el record que sempre tindrem dins nostre. Potser hem sigut uns privilegiats perque a dia d´avui (setembre 2008) està tancada. Quina llàstima!! (esperem que això tingui solució dons no es podem deixar perdre meravelles com aquesta).
Ens deixem perdre de cara al bon temps, així si després tenim ganes podrem disfrutar per arar a fer un "xip xap" a la platja. Ens aixequem d´hora i ens dirigim a S. Feliu de Guixols. Com ens anirà a la Merijou i jo aquesta primera experiencia? Arrivem a un carrer sense sortida on deixem el cotxe. No estem sols. Era de suposar. No hem començat i ja estem disfrutant d´alló més. Caray! Quines vistes a la costa.
ITINERARI: (2 hores). Una vegada ens posem per primera vegada el "kit de ferrata", som-hi (axiò sí, després de revisar-ho tot més d´una vegada). Prenen el corriol i quan trobem el primer encreuament, el de la esquerra és una sortida de escape, agafem el de la esquerra.
Després d´una lleugera pujada, iniciem una baixada bastant forta que farem amb ajuda de cordes i "pasamans". Una vegade hem arrivat abaix. a nivell de mar tenim dues opcions: fer inicialment un primer tram molt fàcil però curiós (anirem creuant depñont a pont un total de 4 pont per sobre del mar). A destacar les formacions curioses que té el granit per la erosió del mar.
Una vegade hem finalitzat aquest primer tram, tot seguit ens trobem amb el segon tram (a meitat de trajecta tenim la posibilitat de fer una vaiant esportiva, caldrà portar una corda per fer una ràpel d´uns 15 mts. per accedir.)
Aquest segon tram l´iniciarem amb un flanqueig que va de menys a més, força aeri però molt ben equipat amb esglaons i barres fets amb acer inoxidable.
Quin tacte !! Com disfrutem, encare que la roca degut a la seva bellesa i tacte ens demanar que la agafem com si estiguesim escalant. Això va agafant alçada.
Fem un gir de 180 graus a mà esquerra i més endevant hi ha l´accés a la variant esportiva (aquesta la vaig fer amb en Santi i és molt guapa, això sí, fins i tot la varem fer amb "peus de gat", dons no hi ha preses de peus. Imaginue-vos!!)
Tornem a fer un zigui-zaga a mà dreta i després a mà esquerra i ... jà hem arrivat al final! Ha sigut molt guapa. Reseguim un petit corriol de pujada i amb 5 minuts arrivem al punt de sortida.
RETORN: (5 minuts). Una vegada finalitzada la ferrata, fem el camí d´ascens i en menys de 5 minuts tornem al lloc d´inici.
Anem a la platja!
FERRAT CALA DEL MOLÍ
SITUACIÓ: Baix empordà (Girona)
DIFICULTAT: Mitjana/Alta DESNIVELL: 20 mts.
HORARI TOTAL: 2 hores.
MATERIAL: Kit ferrata + corda (vaiant esportiva)
EQUIPAMENT: Ponts, esglaons i "pasamans"
CAL DESTACAR: Vistes al mar, la roca (granit) i situació
A VISITAR: S. Feliu de Guixols
OBSERVACIONS:informeu-vos si està oberta. Nidificació ocells.
"... fins i tot unes sigles li poden donar una atractiu especial a una ferrata. Per això sempre he dit que totes les ferrates tenen el seu atractiu"
DESCRIPCIÓ: Via ferrata que transcorre dins un ambient d´alta muntanya. Es tracta de fer-nos asolir el cim através d´un itinerari molt ben triat i equipat i de dificultat mitjana.
(VIDEO INTRODUCCIÓ)
SITUACIÓ: Estació d´Esqui de Grau Roig (Andorra)
ACCÉS: Agafem la carretera que puja d´Andorra la Vella fins la estació d´Esqui.
APROXIMACIÓ: En la estación de esquí de Grau Roig desde el parking principal sale una pista hacia el restaurante Piolet, más recomendable es bajar a un segundo parking, antes de entrar en él encontramos, de frente, una barrera (en verano siempre la he encontrado abierta) donde empieza la pista de tierra practicable hasta el restaurante Piolet.Pasar por delante del restaurante dejandolo a nuestra izquierda y seguir el itinerario del telearrastre "El Clot" al final continuar por la pista "coma III", (A) si subimos por lo que es la pista de esquí, nos encontraremos con un palo indicador giramos a la derecha por un pedregal con algun hito ascendiendo hacia el pie de la via.(B) si después del telearrastre subions por la pista para vehículos en un punto en que pierde la inclinación y hace una doble curva izquierda-derecha hay que dejarla contendencia a la derecha, nos encontraremos con la pista de esquí subir un poco más hasta un pequeño llano que nos situa justo en frente del Bony d'Envalira, atravesar el llano y subir a pie de via indicado también con un palo al pie de un diedro evidente.
Mes de Juliol. Aquesta vegade torno a tindre com a company de aventures al Santi. Hem decidit fer una escapadeta a Andorra i mes concretament a la estació d´esqui del Pas de la Casa/Grau Roig on està situada aquesta via.
Quedem força d´hora, a les 6 del matí i sorpresa nostre quan arrivem a peu del parking de la via i sortim a trepitjar el terreny. 5 graus de temperatura i som al mes de Juliol. Quina fresqueta !!. Esclar que estem situats alta muntanya i a uns 2000 metres d´altitut.
L´aproximació la farem desde la estació d´esqui de Grau Roig, i més concretament desde l ´inici de la pista del Clot. Tenim això si una aproximació d´una hora fins arrivar a peu de la via.
Comencem reseguint els remontadors de mà dreta per quan arrivem a l´alçada de la via, desviar-nos a la dreta i endinsar-nos dins una tartera super guapa entre grans blocs de granit, això si, com si fos un jóc de pistes, dons haurem de seguir, per no perdrens, les sigles de "VF" (via ferrata) de color groc que anirem trobant. (distintiu d´aquesta via ferrata).
ITINERARI: Ja estem a peu de via i darrera nostre podem gaudir de les vistes increibles de tot Grau Roig.
La via comença per un diedre ben maco per continuar fent petits resalts molt venricals amb combinació de petits canals decorats amb herbes típiques d´alta muntanya. Alguns trams farem servir pasos técnics d´escalada amb petites grimpades que superarem agafant-nos a la pedra.
Tot tiran a la dreta superem una canal i a continuació un tram una mica herbós. Anem guanyan alçada fins arrivar a l´últim tram llarg, força aeri i desplomat això si sempre molt ben equipat, com totes les vies ferrates d´Andorra.
Creuem una petita tartera de blocs i asolim el cim, el Bony d´Envalira amb 2664 metres d´alçada!!
RETORN: Ara per fer el retorn anirem seguint un camí, el GR7 i tot disfrutant de l´entorn fins arrivar a baix del tot. Desde la cima seguimo unos metros la arista y bajamos a la derecha (S-SO) siguiendo hitos, unos bajan directamente por la ladera hasta encontrar el GR7 que nos llevarà a una pista y esta hasta el restaurante y el parking; hay otros hitos que siguen de frente (S-SE) algo por debajo del cordal hasta el collado d'Engait, una vez allí podemos llegarnos La pic d'Engait o Menera si aun no tenemos bastante hasta el pic d'Envalira
Sector Clàssic
Sector Clàsic
.jpg)
Esplodeg pig IV+
.jpg)
Plaza Boquet
Rampas Invisibles III+.jpg){kind=spacer}
Transporter III
Wolsvagen V+
Vistes a Premia de Mar
(Totes les resenyes d´aquesta zona les trobareu al llibre editat pel fantàstic Ferran Guerrero i companyia "Boulder Can Boquet")
"Estructura abatible amb sistema de bisagres i cadenes"
(preses de fusta)
